Economia i societat

A Espanya, el 30% del territori concentra el 90% de la població. 42 dels 47 milions d’habitants del país viuen en 1.500 municipis. La resta del territori, un 70%, està poblat per 5 milions de persones que es troben disperses en més de 6.500 municipis. A més, les piràmides demogràfiques dels petits municipis no són com les dels altres. En la majoria no hi ha nens i, en molts, tampoc hi viuen adolescents. Hi són majoria les persones jubilades, i hi ha més homes que dones.

Què podem dir per tancar l’any que no sigui banal?, com triar les paraules per no caure en el desànim i el nihilisme?, com sostenir l’esperança? Davant del devessall de realitat no ens podem quedar impassibles. No podem. Toca, sens dubte, analitzar la realitat, intentar comprendre-la, formar-nos per saber el que se’ns acosta i sobretot, deixar-nos (com)moure per ella. Tot això requereix voluntat i esforç, però no hi ha fugida possible ni ajut que pugui venir de l’evasió i l’immobilisme.

L’atur (sobretot el de llarga durada), la temporalitat i els sous baixos són els tres pilars sobre els quals es fonamenta la precarietat laboral al nostre país, una precarietat que de retruc suposa la porta d’accés a la precarietat vital. I aquí rau la seva gravetat. Una porta que per a molts, una vegada travessada es converteix en porta tancada i sense retorn, i que per a molts altres és una porta d’entrada i sortida permanent del mercat laboral. Una porta, en definitiva, que condueix una bona part de la població a una situació gairebé irreversible de pobresa i exclusió. 

El viatge dels aliments fins a la nostra taula i fins a la galleda de les escombraries (si no ens els mengem), ja no passa de manera aïllada. Hem d’entendre que la nostra relació amb el menjar i el malbaratament d’aliments afecta la vida de les persones en el nostre planeta tant les que passen gana com a les que ens enverinem amb el que llancem. És, per això, que malbaratar aliments adquireix la categoria de sacrilegi i el posar-hi solució esdevé una qüestió que afecta no només l’economia i la salut sinó també la vida religiosa i espiritual. Així ens ho explica aquest quadern.

Els desafiaments socials i mediambientals a què hauran de fer front les nostres societats al llarg dels propers anys ens obliguen a repensar el model de societat on hem de viure. En aquest text proposem passar d’estats centrats en el benestar dels ciutadans a models del bon viure, on les persones puguin desenvolupar un model de vida harmònic tant amb l’ecosistema com amb la resta d’éssers humans, models que incorporin, per exemple, la recuperació dels béns comuns i el valor de la frugalitat.

En paraules de l’autor d’aquesta selecció de textos, el llibre Capital e ideología que T. Piketty va publicar recentment suposa “una història de l’economia des del punt de vista de les desigualtats, sempre a la recerca de la justícia social”. A partir d’aquest interès personal, González Faus elabora aquesta antologia de textos aplicant el clàssic esquema de “veure, jutjar i actuar”. La selecció constitueix una invitació a entrar en el pensament de l’economista francès i a acompanyar la lectura complerta del llibre. 

La desigualtat creixent i la corrupció dels dirigents han escindit la societat. El neoliberalisme s’ha convertit en una ideologia insuportable per a la majoria de persones: de vegades ho és perquè les conseqüències d’aquestes polítiques es pateixen directament, de vegades perquè subtilment et redueixen al paper de consumidor individual sense cap altre valor que el de ser un número intercanviable en lloc d’una persona. Això està generant arreu un gran malestar.

A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització.

Aquest paper parla d’un somni fet realitat i d’una realitat que encara somia. El somni i la realitat d’una experiència econòmica de producció i exportació de cafè que ha permès als pobles i comunitats tzeltals maies de la zona muntanyosa del sud-est de Mèxic, satisfer les seves necessitats no sota el sinònim de submissió i explotació, sinó d’empoderament i arrelament comunitaris. Davant els qui s’entesten amb el “no hi ha alternativa” una proposta d’èxit ben concreta.

La tesi que sembla sorgir d’aquesta petita antologia és que el nostre sistema econòmic es fonamenta en una «opció preferencial pels rics», amb algunes gotes de tranquil·litzador de consciència de tant en tant. Això es contraposa a la igualtat fraterna proposada pel Regne de Déu: el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans. Per això la teologia, segons l’autor, ha de dialogar amb l’economia tant com en altres èpoques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general.