Economia i societat

La tesi que l’autor defensa en aquest quadern és que el fenomen social i ideològic conegut en els nostres temps com neo-liberalisme no s'assembla en res al liberalisme econòmic clàssic dels autors de l’Economia Política Britànica dels segles XVIII i XIX. Més aviat és un moviment oposat als ideals, motivacions i objectius econòmics i socials que va tenir aquell. El terme neo, afegit al de liberalisme, resulta de fet equivalent a no liberalisme. En paraules de l’autor: “Per a mi, el neo-liberalisme és no-liberalisme, és la negació del liberalisme. Això ho vaig a demostrar mostrant que la ideologia “neoliberal” de la nostra època és darwinisme social, la doctrina que exalta la necessitat i conveniència per al conjunt de la societat -i de l’espècie humana- que alguns dels seus membres, els més ben dotats i capacitats per a la competència econòmica, tinguin totes les oportunitats de triomfar i sobreviure en l’enfrontament dels homes contra la natura i dels homes entre si per mantenir el control sobre els recursos creadors de riquesa”. Per la seva pròpia descripció es farà evident que el darwinisme social és conceptualment contradictori i pràcticament incompatible amb els valors que promovia o intentava promoure el liberalisme tradicional.

Si algun quadern ha tingut ressonància econòmica i política ha estat aquest. Va ser base de lleis que després van aparèixer, atès que l’autor és un expert coneixedor del tema i va orientar polítiques del moment. La primera part estudia totes aquestes realitats i experiències sobre la Renda o Ingrés mínim. En ella intentem posar de relleu les dificultats i els buits jurídics, així com els aspectes positius. A la segona part abordem el tema del Salari ciutadà (o assignació bàsica ciutadana). Aquesta segona proposta va molt més lluny que la Renda mínima. Se situa en la perspectiva d’un nou model de distribució de la renda i del repartiment de treball. Possiblement els dos projectes no són excloents un de l’altre, però el que sí és cert és que qualsevol intent de dissenyar models de protecció al voltant de la Renda mínima sense una perspectiva d’anar més enllà, corre el perill real de transformar-se en el “salari de la marginalitat i de l’exclusió social” i de no ser més que una mesura d’encuny liberal per “fer més tolerable” l’atur i les conseqüències de pobresa i marginació que se’n deriven.

Cristianisme i Justícia ha treballat el tema del Deute Extern amb seminaris interns, taules rodones i publicacions. Ara voldríem tornar-hi però des d'una perspectiva un xic diferent: no exposant les nostres reflexions, sino re-imprimint uns materials pedagògics utilitzats a Centramèrica a les comunitats populars. Tal vegada al lector europeu li resultarà poc precisa alguna frase, però pensem que el contingut de fons és ben exacte.El Comitè Oscar Romero de Barcelona ha proporcionat el material i s'ha posat en contacte amb els editors per a demanar el permís de reproducció. Per a ampliar informació sobre el tema remetem al lector al nostre Quadern 18 de Luis de Sebastián: Deute del tercer món. 

A través de l'escrit d'Ildefonso Camacho, arran d'un debat sobre el tema del títol, introduïm aquest debat amb l'aportació conclusiva de JI González Faus. Abordant el problema des de la visió social, amb un reflex de l'opinió popular en què el sistema apareix injust i discriminatori. Coneixerem les opinions dels autors respecte al futur de l'Estat de Benestar i la creixent crítica al neoliberalisme

Els fracassats sistemes de l'Est, no van intentar resoldre problemes que nosaltres ni tan sols hem volgut abordar? Va haver-hi a l'Est realitzacions parcials o moments de la seva evolució que puguin conservar el seu valor malgrat el fracàs global? Quins serien aquestes parcialitats i per què es van frustrar aquells moments? Són preguntes que giren totes al voltant d'aquesta altra més àmplia: la decisió d'unes realitzacions, suposa la inexistència d'uns valors? Benjamín Bastida tracta d'oferir un marc de consideració que pugui impedir el salt d'unes constatacions fàctiques a uns dogmes valorals. Encara més que pel que diu, val perquè apunta allò que nosaltres no volem dir.

En aquest quadern tenim la possibilitat d'endinsar-nos en la història de l'Estat de Benestar i els seus orígens, així com quines han estat les diferents transformacions en que s'ha vist afectat en diferents àmbits com el treball, la família o l'escola entre d'altres. Seguidament, portant a col·lació la crisi viscuda a finals dels 80, l'autor exposa quines dificultats troba i el sorgiment i enfortiment del Neoliberalisme i Neoconservadurisme, finalitzant amb reptes per al futur.

Inspirant-se en l'informe sobre el desenvolupament humà del 1992, publicat pel Programa de Nacions Unides per al desenvolupament, aquest quadern aprofita per subratllar una sèrie de problemes que el nostre Planeta té pendents sobre la taula. Diversos seran els reptes que la societat internacional haurà d'afrontar, entre ells l'abisme de la desigualtat o la immigració. Però, ¿quins pactes han de complir les grans potències per poder reduir l'increment de les diferències?

El Tractat de Maastricht, els instruments legals del qual converteixen l'antiga Comunitat Europea en Unió Europea, és observat sota lupa en aquest quadern. Passant inevitablement pels aspectes econòmics i monetaris, els autors analitzen les conseqüències que pot tenir a nivell social, quines són les possibilitats per al futur i quines limitacions poden trobar els membres.

El Banc Mundial i el FMI (Fons Monetari Internacional), són els eixos d'aquest quadern. Aquestes dues institucions de Bretton Woods són analitzades de manera crítica amb l'objectiu de reflexionar quin és el seu objectiu i què es pot millorar o reformar. No es tracta d'una simple lectura sinó d'un material útil per a una presa de consciència, una discussió lliure i una posada en pràctica de les solucions urgents que el nostre món reclama.

La pobresa la podem trobar en diversos llocs. Aquest quadern, a través de quatre autors, intenta il·lustrar la pobresa des de diversos punts de vista. Passant pel Tercer Món, aprofundirem també en l’anomenat Quart Món per continuar amb una anàlisi dels nous tipus de pobresa i concloure amb un examen crític des del punt de vista cristià. Moltes són les preguntes de com eradicar la pobresa.