Economia i societat

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia, acaba l’any amb la publicació d’una declaració. En aquesta ocasió alertem davant la manera com la nostra societat està afrontant els moments de desconcert que vivim, alimentant el populisme polític de tics autoritaris i reforçant polítiques de proteccionisme econòmic. Davant d’això, ens preguntem si tenim capacitat de crear nous consensos globals orientats a cercar un bé comú universal.

Quan parlem de fiscalitat i impostos ens envaeix un mar de preguntes: En paguem massa? Realment són útils o ens els podríem estalviar? Té sentit que jo pagui impostos quan hi ha tanta corrupció? La qüestió fiscal ha estat molt de temps fora del debat polític i social, i només els darrers anys, amb l’impacte de la crisi econòmica i el daltabaix de la globalització, tornem a posar el focus en aquesta qüestió clau per al sosteniment dels nostres estats del benestar.

El canvi –si ens hi acostem des d’una mirada polièdrica– i la transformació social són els temes centrals d’aquest quadern,

Un sistema econòmic que posi en el centre el subjecte econòmic i no la persona humana és injust des de la seva mateixa arrel. Per això ens hem de comprometre a seguir treballant per analitzar les causes estructurals de la injustícia en el nostre món.

Les coses estan organitzades de manera que, dels avantatges, en gaudeixen una minoria de privilegiats i, en canvi, els inconvenients afecten una majoria de desesperats. Així, els privilegiats es deshumanitzen perquè només coneixen valors de canvi; i allò que ens fa veritablement humans (la raó, la igualtat i la solidaritat) no són els valors de canvi, sinó valors d'una altra mena. I els empobrits també es deshumanitzen: perquè només viuen bracejant desesperadament per no ofegar-se en un immens mar de necessitats materials.

Partint de la Carta pastoral dels bisbes nord-americans: "Justícia econòmica per a tots", sobre els pobres, es dona una visió crítica del que pot representar Maastricht (plantejava política exterior i de seguretat comuna, unió econòmica i monetària, una ciutadania europea) per a la població més vulnerable. On aniran a parar els beneficis de la nova situació i qui pagarà les crisis? Pregunta important en l'inici d'una nova etapa, quan el capitalisme habitualment afavoreix el capital per sobre del treball.

A partir de les dades del PNUD sobre pobresa absoluta al món i establint comparacions amb altres índex, el Paper 35, estableix possibles solucions a aquesta situació. Una d'elles és dedicar el 20% del pressupost públic, en lloc del 13% actual, a polítiques socials bàsiques. I una altra, destinar un 20% de l'ajuda internacional, en lloc del 10% actual, als sectors més vulnerables. També marca línies d'actuació pels governs dels països desenvolupats i pels governs dels països en vies de desenvolupament. Sempre comptant amb la pressió d'una opinió pública sensibilitzada.

Saber quina és la realitat del món mitjançant una sèrie de preguntes. Una bona reflexió sobre qüestions com la globalització, la competitivitat, el deute extern, l’acaparament de la riquesa, el tràfic d’armes, la democràcia, el mercat, l’empremta ecològica o l’índex de pobresa a Catalunya. Una constatació que el nostre planeta no funciona gaire bé per a la majoria de la població.  

Seguint el procés de fabricació d’una pilota al Paquistan ens podem adonar dels costos socials, sanitaris, ambientals, laborals, educatius,... que té aquesta producció. Explotació infantil i infants sense accés al sistema educatiu, patiment dels animals, contaminació d’aigües i terrenys i malalties que se’n deriven, transport a llarga distancia,... Així, quan comprem una pilota, paguem tan sols una part del seu veritable cost. L’altra part la paguen els qui la fabriquen i tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquesta fabricació.

Forta crítica sobre com s’ha formulat el Pla Hidrològic Nacional, sense tenir en compte l’opinió de la població i els autèntics interessos de la pagesia afectada. Ni ecologistes, ni catalans ni aragonesos hi estan d’acord. Després d'una anàlisi tècnica, i de denunciar com es malbarata l’aigua per algunes comunitats, es posa de relleu que els grans beneficiats són els més poderosos: constructores, elèctriques, empresaris turístics, especuladors immobiliaris,... En definitiva, empobrir uns per a enriquir d’altres.