Economia i societat

La tesi que sembla sorgir d’aquesta petita antologia és que el nostre sistema econòmic es fonamenta en una «opció preferencial pels rics», amb algunes gotes de tranquil·litzador de consciència de tant en tant. Això es contraposa a la igualtat fraterna proposada pel Regne de Déu: el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans. Per això la teologia, segons l’autor, ha de dialogar amb l’economia tant com en altres èpoques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general. Aquest és el sentit d’aquest recull que abraça a  personalitats econòmiques tan diverses com Piketty, Polany, Schumacher, Giraud... La seva lectura resulta molt recomanable en un món on hem normalitzat la desigualtat i on ho hem mercantilitzat tot.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia, acaba l’any amb la publicació d’una declaració. En aquesta ocasió alertem davant la manera com la nostra societat està afrontant els moments de desconcert que vivim, alimentant el populisme polític de tics autoritaris i reforçant polítiques de proteccionisme econòmic. Davant d’això, ens preguntem si tenim capacitat de crear nous consensos globals orientats a cercar un bé comú universal.

Quan parlem de fiscalitat i impostos ens envaeix un mar de preguntes: En paguem massa? Realment són útils o ens els podríem estalviar? Té sentit que jo pagui impostos quan hi ha tanta corrupció? La qüestió fiscal ha estat molt de temps fora del debat polític i social, i només els darrers anys, amb l’impacte de la crisi econòmica i el daltabaix de la globalització, tornem a posar el focus en aquesta qüestió clau per al sosteniment dels nostres estats del benestar. El debat sobre el model impositiu ens trasllada a la discussió sobre el model de societat que volem i com el volem finançar.  Després de 27 anys, Cristianisme i Justícia torna a posar damunt la taula les tensions i qüestions pendents per a construir un sistema fiscal just i solidari, peça fonamental en l'actual lluita contra les desigualtats.

El canvi –si ens hi acostem des d’una mirada polièdrica– i la transformació social són els temes centrals d’aquest quadern,

En un moment en què cada vegada més sembla que el curs de la història es va accelerant, reflexionarem sobre el moment actual a partir d’alguns dels esdeveniments polítics més rellevants dels darrers anys; intentarem una aproximació al sentit que la noció de canvi i trans­formació té en l’actualitat i, finalment, ens aproparem a àmbits des dels quals es pot treballar pel canvi i la transformació social també amb una mirada esperançada sobre la realitat, encara que de vegades no sigui especialment fàcil.

Un quadern, doncs, que al final, en clau més personal, es planteja inspirar i animar a treballar des de l’esfera quotidiana, tant des de la nostra individualitat com a partir de la dimensió col·lectiva, i contribuir a gestar una nova realitat més digna per a tothom.

Un sistema econòmic que posi en el centre el subjecte econòmic i no la persona humana és injust des de la seva mateixa arrel. Per això ens hem de comprometre a seguir treballant per analitzar les causes estructurals de la injustícia en el nostre món. Amb la «intenció» de mobilitzar-nos a actuar des dels principis ètics de la doctrina social de l’Església, el Secretariat per a la Justícia Social i l’Ecologia de la Companyia de Jesús, ha elaborat des de l’òptica de la praxi el document «Per a una economia global justa», a partir del qual neix aquesta anàlisi feta pel grup d’economismes de Cristianisme i Justícia.

Les coses estan organitzades de manera que, dels avantatges, en gaudeixen una minoria de privilegiats i, en canvi, els inconvenients afecten una majoria de desesperats. Així, els privilegiats es deshumanitzen perquè només coneixen valors de canvi; i allò que ens fa veritablement humans (la raó, la igualtat i la solidaritat) no són els valors de canvi, sinó valors d'una altra mena. I els empobrits també es deshumanitzen: perquè només viuen bracejant desesperadament per no ofegar-se en un immens mar de necessitats materials. Prenent com a referència el llibre Economia sense corbata: converses amb la meva filla, de l'economista grec I. Varoufakis, González Faus reflexiona sobre les conseqüències antropològiques i teològiques del sistema econòmic actual.

Partint de la Carta pastoral dels bisbes nord-americans: "Justícia econòmica per a tots", sobre els pobres, es dona una visió crítica del que pot representar Maastricht (plantejava política exterior i de seguretat comuna, unió econòmica i monetària, una ciutadania europea) per a la població més vulnerable. On aniran a parar els beneficis de la nova situació i qui pagarà les crisis? Pregunta important en l'inici d'una nova etapa, quan el capitalisme habitualment afavoreix el capital per sobre del treball. Joan Pau II ja feia referència al sistema d'injustícia que pesava sobre l'home treballador. 

A partir de les dades del PNUD sobre pobresa absoluta al món i establint comparacions amb altres índex, el Paper 35, estableix possibles solucions a aquesta situació. Una d'elles és dedicar el 20% del pressupost públic, en lloc del 13% actual, a polítiques socials bàsiques. I una altra, destinar un 20% de l'ajuda internacional, en lloc del 10% actual, als sectors més vulnerables. També marca línies d'actuació pels governs dels països desenvolupats i pels governs dels països en vies de desenvolupament. Sempre comptant amb la pressió d'una opinió pública sensibilitzada.

Saber quina és la realitat del món mitjançant una sèrie de preguntes. Una bona reflexió sobre qüestions com la globalització, la competitivitat, el deute extern, l’acaparament de la riquesa, el tràfic d’armes, la democràcia, el mercat, l’empremta ecològica o l’índex de pobresa a Catalunya. Una constatació que el nostre planeta no funciona gaire bé per a la majoria de la població.  

Seguint el procés de fabricació d’una pilota al Paquistan ens podem adonar dels costos socials, sanitaris, ambientals, laborals, educatius,... que té aquesta producció. Explotació infantil i infants sense accés al sistema educatiu, patiment dels animals, contaminació d’aigües i terrenys i malalties que se’n deriven, transport a llarga distancia,... Així, quan comprem una pilota, paguem tan sols una part del seu veritable cost. L’altra part la paguen els qui la fabriquen i tots els qui sofreixen les conseqüències d’aquesta fabricació. El Paper fa una crida al consum responsable i al desenvolupament sostenible.