Economia i societat

Mitjançant diversos exemples, els autors indiquen les causes que provocaren la gran crisi del 2008 en endavant. Bombolla immobiliària, hipoteques “subprime”, “paquets” constituïts per actius financers amb més o menys risc, inversió de capital en fons d’inversió o retorn de pisos per hipoteques impagables. Tota una enginyeria financera interbancària que afectà el món, en major o menor grau, i, a més a més, una manca de confiança en el sistema financer que portà a una reducció del consum i a un increment de l’atur. Fins quan?

L’ensenyament social de l’Església ha estat des de sempre molt crític amb determinats aspectes del sistema econòmic capitalista declaradament abusius i injustos. Cal recuperar aquest ensenyament moral precisament en un moment on la humanització de l’economia és del tot inajornable.

Aquest paper vol posar en qüestió la màxima «hem viscut per damunt de les nostres possibilitats» que ha servit per justificar greus retallades en protecció social. Però sobretot vol advertir sobre la necessitat de recuperar consensos que portin a un nou contracte social en el qual participin partits, sindicats, agents i moviments socials.

L’autor ens proposa un seguit de lectures per aquest estiu que ens poden ajudar a entendre una mica millor el moment que vivim. En el fons de tots aquests llibres la mateixa hipòtesi, “en aquesta crisi sota presumptes afirmacions econòmiques només hi ha postures ideològiques que obeeixen a interessos concrets”.

S’imposa arreu el discurs de la sortida de la crisi, i ho fa emparat per l’estadística. Però l’estadística és una eina que es pot utilitzar tant per a desvelar com per a amagar la realitat. L’autor té clar que una societat que veu com s’incrementa la desigualtat i com es debiliten les polítiques socials, no està sortint de la crisi. O ho està fent oblidant-se definitivament dels més dèbils, la qual cosa li resta talla moral i essència democràtica.

És la democràcia econòmica una forma eficaç de socialisme? Ens atrevim a publicar un treball provocador, enmig de la nostra societat que sembla haver acceptat a ulls clucs els mecanismes de l'economia capitalista neoliberal. Al lector li tocarà jutjar fins a quin punt són viables aquestes propostes. Bàsicament oferim alternatives raonades en el debat actual, on el socialisme sovint apareix mancat dels aires utòpics que han motivat sempre la seva història.

Aquest quadern és el resultat de la síntesi d'un treball de seminari. Intentar oferir solucions globals i definitives al problema de l'atur pot ser una pretensió il·lusòria i ingènua. En som conscients. Però la magnitud i complexitat del fenomen de la creixent desocupació planteja la necessitat de la recerca de solucions amb el màxim rigor i urgència possibles. El resultat d'aquest esforç, juntament amb altres intents similars, pot oferir en tot cas una nova llum, uns camins inèdits encara per superar un dels fets més dramàtics del nostre temps: milions d'homes i dones, sobretot joves, es veuen expulsats del mercat de treball i obligats a refugiar-se en una "marginació sense retorn".

El deute extern de Llatinoamèrica és un fenomen econòmic amb unes immenses conseqüències per a la majoria de la població. El servei d’aquest deute està costant enormes patiments a les majories pobres dels països deutors, que han vist reduir-se encara més els seus ja precaris nivells de vida. Aquesta situació planteja la urgent qüestió de dilucidar la moralitat d’un fenomen que s’ha tornat en contra dels objectius intrínsecs del sistema econòmic: satisfer les necessitats materials de la població d’un país i oferir una base per al seu desenvolupament espiritual. La moralitat global de la situació està en quarantena des del moment que obstaculitza o impedeix a l’economia nacional complir els objectius que la justifiquen ètica i moralment. Amb aquest plantejament el quadern intenta explicar detalladament algunes de les qüestions ètiques més rellevants i prendre postura al respecte. 

Peter Henriot sj és el director de Center of Concern de Washington (EUA). Aquest quadern recull la ponència de l'autor en el Congrés Internacional de Directors de Centres Socials de la Companyia de Jesús (maig de 1987). "D’aquí a dotze anys ens aproximarem a l’inici del tercer mil·lenni cristià. L’any 2000 es presenta com una fita transcendental en la història de l’home. No obstant això, no és exagerat afirmar que si no es produeixen canvis importants en el desenvolupament actual, no arribarem l’any 2000 d’una manera humana o humanitària. Hi ha problemes que afecten totes les societats, tant les desenvolupades com les que es troben en vies de desenvolupament: la pobresa segueix destrossant les vides de centenars de milions de persones a tot el món, la cursa armamentista i la constant amenaça d’una guerra nuclear augmenten cada dia, i el tercer problema a què fem referència és el dany ecològic causat per les pautes de creixement humà, que estan amenaçant la supervivència dels biosistemes terrestres".

En la reflexió que presentem ens fixarem, com a punt de partida, en la incapacitat del sistema per donar resposta als nous problemes que es plantegen. Davant de cada problema, nou o vell, plantejat i no resolt, intentarem oferir una alternativa en clau d’utopia. No es tracta de fer una defensa de la utopia perquè sí, ni es tracta de deixar-nos portar per les utopies irreals i de ciència ficció: es tracta senzillament de constatar com les polítiques socials, culturals i econòmiques defensades pels portaveus dels sectors dominants no serveixen més que als interessos d’uns, deixant molts, molts milions d’éssers humans, a la cuneta de la història. I això malgrat els grans recursos tecnològics i científics amb què avui compta la humanitat.