Economia i societat

On apareixen les fal·làcies religioses del mercat?: fonamentalisme, dogmatisme, absolutització... idolatria. Parlar d’idolatria és parlar de l’ídol que exigeix sacrificis humans. I els sacrificis humans són el més oposat a la idea del Déu bíblic. Si en les tres primeres pàgines el lector se sentís una mica perdut, que no tingui por i segueixi endavant. Esperem que cada vegada hi anirà entenent més i que, una vegada acabat el quadern, li serà fàcil si vol rellegir aquelles pàgines inicials.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així?

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns.

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones.

Qui són i a què es dediquen aquestes dues entitats sorgides en el pacte de Bretton Woods? Quina influència tenen en els països del sud? Quin paper juguen en el desenvolupament? Aquestes i altres qüestions poden ser llegides a les pàgines d’aquest quadern, que aborda dues institucions que van ser creades en un món que ja no existeix. De manera directa, s’exposaran reformes necessàries perquè els més de mil milions de pobres d’avui dia puguin ser beneficiats per aquestes dues institucions.

L’OMC, hereva de la GATT, la PAC, política europea de suport a l’agricultura de la Unió, les patents farmacèutiques... Tots aquests conceptes segur que no quedaran sense opinió a ulls del lector. El quadern analitza aquests conceptes, aquestes institucions, i inclou certes maneres de millorar o suggeriments per canviar el que salta a la vista: una política de comerç internacional perjudicial per als països en vies de desenvolupament i en la qual preval la defensa d’Occident.

L'economia i el vocabulari econòmic estan cada com més presente en la nostra vida diària. Avui no pots viure sense tenir per la mà conceptes com el tipus d'interès, el PIB o la inflació. En aquest quadern, Luis de Sebastián defineix i assenyala el joc dels diversos termes econòmics, mostrant de manera més o menys directa les idees alternatives que cerquen de fer un model econòmic més just i més humà.