Escoltar el que diuen els pobres a l'Església

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així? Pot tenir bona consciència una Església que es remet a Jesús i que viu tranquil·la en una “organització” mundial que produeix tanta mort i tant de patiment? Si l’Església diu que ella representa Jesús i el seu Evangeli al món, què ha de dir davant d’aquesta situació? Què diu, de fet? I sobretot, què fa?, són preguntes que se li ocorren a qualsevol. Però preguntes que van, no només des de l’Església als pobres, sinó, sobretot, des dels pobres a l’Església. Per exemple: quins problemes plantegen els pobres a l’Església? Com hauria d’organitzar-se i funcionar l’Església, si és que realment està disposada a respondre, amb honestedat i coherència, al que està passant al món ara mateix? Parlar dels pobres i l’Església no és, doncs, “una qüestió de tantes”. És, sens dubte, la qüestió més urgent i més profunda que es planteja a l’Església i, per tant, als cristians.