Doctrina Social de l'Església

El 3 de març de 1975, la Congregació General 32 (CG32) de la Companyia de Jesús va aprovar el decret «La nostra missió avui». En el seu segon paràgraf s’afirma: «La missió de la Companyia de Jesús és avui el servei de la fe, del qual la promoció de la justícia constitueix una exigència absoluta», una expressió que el llarg text sintetitza de manera que permet recordar-ne el contingut essencial. En 2025 es compleixen, per tant, cinquanta anys d’aquell esdeveniment. El quadern que us presentem pretén ser una celebració i un recordatori d’aquell fet per renovar-ne l’actualitat i retre homenatge a tants jesuïtes i laics —dones i homes— que s’han compromès enterament amb aquesta missió en favor de la justícia, amb el suport de la pròpia fe, fins i tot enmig de conflictes i incomprensions.

El dia 25 de febrer de 2025 va tenir lloc el desallotjament i la demolició d’un assentament barraquista a San Isidro de Níjar (Almeria). Hi vivien 58 persones, inclosos nou nens i nenes. I a ningú es va oferir, per part de les autoritats, cap mena d’alternativa d’habitatge. El lloc és anomenat Cortijo El Uno, i és un dels quaranta assentaments barraquistes del municipi de Níjar. Aquest Paper pren el sagnant exemple d’El Uno per reflexionar sobre alguns dels múltiples aspectes involucrats. En concret, ofereix quatre mirades complementàries: des del pensament social cristià, des de l’acció pública, des de la Bíblia i des de l’experiència espiritual.

El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.

Després de trenta-cinc anys, Cristianisme i Justícia arriba al quadern número 200. La nostra intenció ha estat sempre la d’oferir un relat esperan­çador que alimenti l’aspiració, compartida per molts, d'un món més just i fratern. Fidels a aquesta aspiració i a una realitat que ens interpel·la, el present quadern vol ser un clar reflex del treball en equip que caracteritza el nostre centre i una bona guia d'aquells reptes que marcaran la reflexió present i futura de Cristianisme i Justícia. A més, una crida a la col·laboració de totes aquelles persones desitjoses de seguir aprofundint avui en el diàleg entre la fe i la lluita per un món més just.

Populorum Progressio, encíclica de Pau VI, 1967, tracta el desenvolupament en l’àmbit de les descolonitzacions. El papa dedica una part al desenvolupament integral de la persona i una altra al desenvolupament solidari de la humanitat. I. Salvat mostra els paràgrafs més significatius de l’encíclica i remarca com Pau VI posa èmfasi en l’intercanvi desigual que condemna als pobres a seguir immersos en la seva pobresa. “El desenvolupament és el nou nom de la pau”. Missatge del papa a totes les persones de bona voluntat. 

El 1971 es va celebrar el Sínode de bisbes, sota el pontificat de Pau VI. Es partia del clam dels pobres i dels qui pateixen violència. Una de les primeres vegades que es parla de desigualtat i contaminació i consum. Una Església que ha de viure amor i justícia  a l’uníson. El 1968, Pau VI havia considerat a PP que “el desenvolupament era el nou nom de la pau”. Idea i desig que es va veure reflectit en el Sínode, l’últim en què els bisbes varen poder redactar un document. 

En complir-se 25 anys del naixement de CiJ, recordem el seu compromís amb el missatge del Vaticà II i el compromís per la promoció de la justícia. Partint del clam dels pobres, CiJ cerca un nou ordre mundial amatent a les necessitats dels exclosos i desvalguts. La promoció de la justícia brolla de la fe. CiJ estimula un cristianisme bel·ligerant amb la injustícia, un compromís sols  possible des de la conversió que ens permet trobar Jesús en els pobres i marginats. 

Preparació de la Va Conferència de Bisbes d’Amèrica Llatina i Carib a Aparecida, Brasil. A les anteriors, Rio, Medellín, Puebla i Santo Domingo, va preocupar successivament comunisme i protestantisme, l’Església dels pobres, els pobres però en un ambient diferent al de Medellín, i a l’última es va notar un gir cap al conservadorisme. Davant la tendència molt conservadora de la propera conferència, s’ha enviat una bateria de propostes aperturistes com escoltar el clam dels pobres i fer memòria dels màrtirs o inculturar la fe. Partir de la vida real, no de l’angelical.

L’ensenyament social de l’Església ha estat des de sempre molt crític amb determinats aspectes del sistema econòmic capitalista declaradament abusius i injustos. Cal recuperar aquest ensenyament moral precisament en un moment on la humanització de l’economia és del tot inajornable.

"Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga en el teu?" ( Mt 7,3 )Amb aquest extracte de l'Evangeli de Sant Mateu podem iniciar el debat sobre el qual es fonamenta aquest quadern. El sistema penitenciari s'erigeix com un instrument per amagar a aquells que són rebutjats per la societat, i en l'actual procés de desculpabilització, ningú està disposat a ser més flexible amb aquells que acaben entre reixes. No obstant això, aquest quadern ens farà reflexionar sobre si els que seguim condemnant no són moltes vegades els que mereixerien ser cridats víctimes més que veritables culpables.