Doctrina Social de l'Església

El context de la realitat migratòria i de refugi a nivell mundial, en tant que “signe dels temps”, no pot quedar al marge de la reflexió teològica. Sorgeix des d’aquesta necessitat la Teologia de les migracions, una disciplina nova que arrela amb la tradició bíblica i el magisteri. És a partir d’aquesta mirada profunda que l’autor del quadern ens planteja les cinc cruïlles més importants per al moment actual: la de la identitat, la de la dignitat, la de la justícia, la de l’hospitalitat i la de la integralitat.

Després de trenta-cinc anys, Cristianisme i Justícia arriba al quadern número 200. La nostra intenció ha estat sempre la d’oferir un relat esperan­çador que alimenti l’aspiració, compartida per molts, d'un món més just i fratern. Fidels a aquesta aspiració i a una realitat que ens interpel·la, el present quadern vol ser un clar reflex del treball en equip que caracteritza el nostre centre i una bona guia d'aquells reptes que marcaran la reflexió present i futura de Cristianisme i Justícia.

El 1971 es va celebrar el Sínode de bisbes, sota el pontificat de Pau VI. Es partia del clam dels pobres i dels qui pateixen violència. Una de les primeres vegades que es parla de desigualtat i contaminació i consum. Una Església que ha de viure amor i justícia  a l’uníson. El 1968, Pau VI havia considerat a PP que “el desenvolupament era el nou nom de la pau”. Idea i desig que es va veure reflectit en el Sínode, l’últim en què els bisbes varen poder redactar un document. 

En complir-se 25 anys del naixement de CiJ, recordem el seu compromís amb el missatge del Vaticà II i el compromís per la promoció de la justícia. Partint del clam dels pobres, CiJ cerca un nou ordre mundial amatent a les necessitats dels exclosos i desvalguts. La promoció de la justícia brolla de la fe. CiJ estimula un cristianisme bel·ligerant amb la injustícia, un compromís sols  possible des de la conversió que ens permet trobar Jesús en els pobres i marginats. 

Preparació de la Va Conferència de Bisbes d’Amèrica Llatina i Carib a Aparecida, Brasil. A les anteriors, Rio, Medellín, Puebla i Santo Domingo, va preocupar successivament comunisme i protestantisme, l’Església dels pobres, els pobres però en un ambient diferent al de Medellín, i a l’última es va notar un gir cap al conservadorisme. Davant la tendència molt conservadora de la propera conferència, s’ha enviat una bateria de propostes aperturistes com escoltar el clam dels pobres i fer memòria dels màrtirs o inculturar la fe. Partir de la vida real, no de l’angelical.

Populorum Progressio, encíclica de Pau VI, 1967, tracta el desenvolupament en l’àmbit de les descolonitzacions. El papa dedica una part al desenvolupament integral de la persona i una altra al desenvolupament solidari de la humanitat. I. Salvat mostra els paràgrafs més significatius de l’encíclica i remarca com Pau VI posa èmfasi en l’intercanvi desigual que condemna als pobres a seguir immersos en la seva pobresa. “El desenvolupament és el nou nom de la pau”. Missatge del papa a totes les persones de bona voluntat. 

L’ensenyament social de l’Església ha estat des de sempre molt crític amb determinats aspectes del sistema econòmic capitalista declaradament abusius i injustos. Cal recuperar aquest ensenyament moral precisament en un moment on la humanització de l’economia és del tot inajornable.

La tesi d'aquest quadern és que el voluntariat social permet, com molt poques activitats humanes, que la persona realitzi simultàniament la seva identitat com a ciutadà/na i com a cristià/na. Amb el títol de "Voluntaris: deixebles i ciutadans" volem expressar la tensió en què tot/a cristià/na es troba en la nostra societat. Seguir Jesús de Natzaret formant part de la comunitat cristiana i, alhora, col·laborar en la construcció de la societat com a ciutadans, són les dues tasques bàsiques de tot/a creient en el Déu de Jesús.

Des de diferents focus, aquest quadern analitza el que podem trobar en qualsevol gran ciutat, no lluny d'algun barri opulent, la marginació en la nostra societat. La lluita social, el desconcert i diferents teologies van desglossant el problema actual, amb especial èmfasi en la reflexió, pregària o comentaris de tants cristians que intenten saber què és el que Déu diu a través d'aquesta realitat tan inhumana.

"Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga en el teu?" ( Mt 7,3 )Amb aquest extracte de l'Evangeli de Sant Mateu podem iniciar el debat sobre el qual es fonamenta aquest quadern. El sistema penitenciari s'erigeix com un instrument per amagar a aquells que són rebutjats per la societat, i en l'actual procés de desculpabilització, ningú està disposat a ser més flexible amb aquells que acaben entre reixes.