Què podem dir per tancar l’any que no sigui banal?, com triar les paraules per no caure en el desànim i el nihilisme?, com sostenir l’esperança? Davant del devessall de realitat no ens podem quedar impassibles. No podem. Toca, sens dubte, analitzar la realitat, intentar comprendre-la, formar-nos per saber el que se’ns acosta i sobretot, deixar-nos (com)moure per ella. Tot això requereix voluntat i esforç, però no hi ha fugida possible ni ajut que pugui venir de l’evasió i l’immobilisme.