La reflexió de Cap d'Any de Cristianisme i Justícia utiliza la metàfora dels saurins, les persones que són capaces d’ubicar corrents i pous d’aigua subterrània, per ajudar-nos a detectar i fer visibles corrents ocults de vida i sentit en un context social i polític dominat pel desànim. El text reconeix que acabem el 2025 amb la sensació predominant que ha estat un any pitjor que els anteriors, però rebutja que el diagnòstic porti a la resignació: convida a continuar en moviment i a no acceptar el discurs del «no hi ha alternativa», un discurs interessat que busca «matar l’esperança i fer-nos encara més porucs i desconfiats, unes bèsties especialment egoistes i perilloses».