Actualitat del centre

Les circumstàncies excepcionals d’aquests dies ens han obligat a canviar les nostres agendes i previsions. La cancel·lació dels diferents actes presencials previstos per Setmana Santa és una situació per tots nova. Cristianisme i Justícia ve organitzant des de fa anys el Recés a la ciutat, una iniciativa en part presencial però que oferíem també a través de la nostra web. 

Des del passat 13 de març, Cristianisme i Justícia va suspendre tots els seus actes i cursos presencials, però l’equip del centre segueix treballant des de casa per mantenir l’activitat i donar resposta a la realitat que vivim.

A Europa assistim a un veritable col·lapse de la fe cristiana. En relativament poques dècades, s’ha passat d’una societat europea d’arrels i de cultura cristiana a una societat en què el cristianisme és culturalment irrellevant. En aquest quadern l’autor, després de fer una anàlisi d’aquesta crisi, explora les condicions de possibilitat que hauria de tenir una nova iniciació cristiana. Una reiniciació realitzada des de baix, des dels pobres, des de la història de la passió del poble, des de la gran majoria de la humanitat.

Aquest passat diumenge 29 de març a la infermeria que els jesuïtes tenen a Sant Cugat del Vallès (Barcelona) ha mort en Josep Sugrañes. En Josep, en tant que Delegat del Provincial de Catalunya per a la Cooperació Internacional, rebé del llavors Provincial el P.  Ignasi Salvat l’encàrrec de crear l’any 1980 un “Institut Cristianisme i Justícia”.

El 21 de març de 1980 a la nit, a Bolívia, i el jesuïta català Lluís Espinal sortia del cinema. Uns desconeguts el van fer entrar en un jeep. Espinal va ser torturat i assassinat. Lluís Espinal havia arribat a Bolívia el 1968, quan aquest país -i pràcticament tot l’Amèrica Llatina- vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels Drets Humans. És també l’any de l’assemblea dels bisbes de l’Amèrica Llatina a Medellín, el moment en què sectors de l’església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites: la teologia de l’alliberament.

Cristianisme i Justícia tanca les oficines seguint les mesures recomanades pel Govern de la Generalitat. En un comunicat adjuntat a les xarxes socials, asseguren que seguiran treballant a distància però que anul·len qualsevol acte públic que impliqui presencialitat. En aquesta línia, demanen que qui vulgui adreçar-s'hi ho faci només a través del mail info@fespinal.com, ja que no s'atendran les trucades. 

Cada any Cristianisme i Justícia i l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium organitzen un curs i una jornada on s’aborden qüestions relacionades amb l’àmbit del diàleg interreligiós.

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

La paraula «reconciliació» és un terme polisèmic que pot ser abordat des de perspectives diverses: religiosa, ètica, política i jurídica. L’autor es centra en aquest text en la perspectiva religiosa i en la versió cristiana, situant-se clarament en la posició de les víctimes. D’allà en sorgeixen les preguntes que recorren totes aquestes pàgines: hi ha un Déu que reconciliï i ens reconciliï amb les víctimes del nostre món? Si és que sí, com és aquesta reconciliació?, en què consisteix?, com ens concerneix als cristians?

La sala d’actes de Cristianisme i Justícia va acollir el passat dilluns 3 de febrer una nova sessió del cicle “Els Dilluns dels Drets Humans” que aquesta vegada va estar dedicada al tema de la mort digna.

L’acte va comptar amb la participació de Montse Esquerda, metgessa i directora de l’Institut Borja de Bioètica i d’Ernest Botargues, educador i voluntari d’acompanyament a la mort, moderats per la periodista Mireia Prats.

"Per una (contra)cultura de la reconciliació" és l'últim títol dels Quaderns CJ.

El dimecres 29 de gener a les 13 h tindrà lloc a l'aula 40.S02 del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra una conferència sobre la figura de Karl Polanyi. L'acte, organitzat per Cristianisme i Justícia, Post-Crash UPF i el Seminari Grup Pensament Crític UPF i que compta amb la col·laboració de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, porta per títol "Mercaderies fictícies.

A punt de començar l’any 2020, Cristianisme i Justícia fa pública avui, 30 de desembre, la seva declaració de cap d’any, amb el títol Ha arribat el moment de forjar nous vincles. Aquesta vegada el centre d’estudis posa l’accent en els processos de “desvinculació afectiva”, en la que “l’individualisme possessiu envaeix tots els àmbits”. 

El treball en el foment d’una cultura de la reconciliació ocupa un lloc central en la reflexió i la oferta formativa del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia del curs 2019-20.

“Tots nosaltres som fills i filles d’una cultura de la violència. Desfer-nos de tot això és una feinada” deia Antoni Soler, president de FundiPau aquest dilluns a Barcelona. A la seu de Cristianisme i Justícia es presentava el projecte Mou la noviolència, una proposta pedagògica que vol donar a conèixer i contribuir a educar en la cultura de la noviolència.

El proper dilluns 9 de desembre tindrà lloc a la sala d'actes de Cristianisme i Justícia la presentació oficial del projecte Mou la noviolència.

El racisme és quelcom més profund que un seguit de prejudicis i estereotips pròpia d’algunes persones intolerants o retrògrades. És a dir, no es tracta d’una qüestió individual que produeix discriminacions, sinó d’un sistema que jerarquitza les persones i els pobles, que posa en dubte la humanitat de les persones o maneres de fer que estan més allunyades del subjecte modern per excel·lència (home, blanc, heterosexual, propietari).

A ningú se li escapa que el mercat, com a mecanisme de distribució de recursos, ha colonitzat nombroses parcel·les de la nostra societat. Des de la cura dels infants i les persones grans fins a la presència en àmbits com l’educació i la sanitat, la sensació és que l’expansió del mercat és difícil de parar. Aquesta situació ja va ser prevista a mitjans del segle passat per Karl Polanyi, mentre advertia de les conseqüències socials d’aquesta mercantilització.

El Sínode de l’Amazònia, convocat pel papa Francesc i que s’ha celebrat al Vaticà del 6 al 27 d’octubre, ha comptat amb la participació d’un jesuïta català. Es tracta del teòleg Víctor Codina, que actualment resideix a Barcelona i forma part de l’equip del centre d’estudis Cristianisme i Justícia, però que durant més de 30 anys ha viscut a Bolívia, on ha estat professor de teologia a la Universitat Catòlica de Cochabamba i ha treballat amb sectors populars. 

Fidel a la finalitat de la col·lecció “Ajudar” d’EIDES, oferim en aquestes pàgines un material bàsic per a estudiar i practicar el discerniment comunitari apostòlic: documents de les Congregacions Generals, juntament amb cartes i altres textos més rellevants dels Superiors Generals de la Companyia de Jesús. Una recopilació que és també una invitació a una pràctica necessària per a poder respondre de manera realista i afinada als reptes del moment històric que vivim.

El passat dijous 24 d’octubre el Centre Cultural Joan N. García-Nieto, a Cornellà de Llobregat va acollir un acte commemoratiu del 25è aniversari de la mort del jesuïta Joan N. García-Nieto i del 50è aniversari del naixement de la comunitat cristiana que ell va impulsar. 

Amb aquest acte es va presentar el llibre “Un home i una comunitat cristiana”, que acaba de publicar el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, i que recull el seu llegat pastoral més important, la vida de cinquanta anys d’una comunitat cristiana de base. 

Jacques Haers (Lovaina, 1956), jesuïta, és professor de Teologia i de Ciències Religioses a la Universitat Catòlica de Lovaina.

Tota recerca d’espiritualitat és una dada positiva, des del punt de vista cristià i humà, però obliga un esforç d’examen i autocrítica: hi ha uns elements ineludibles de la teologia cristiana que no es poden passar per alt, entre ells el fet de que es construeix des dels “últims” d’aquest món. És a aquest debat que vol contribuir aquest quadern, fruit de la reflexió de tot un curs del seminari teològic de Cristianisme i Justícia.

Us podeu descarregar el quadern aquí.

El centre d'estudis Cristianisme i Justícia posa a la vostra disposició la seva proposta de cursos i seminaris per al curs 2019-20. 

Si ja rebeu els nostres Quaderns CJ, us haureu fixat que el nostre últim número ha arribat a les vostres llars embolicat en un material diferent. Fins ara utilitzàvem plàstic reciclable; a partir d'ara, el material del sobre és 100% orgànic i, per tant, biodegradable, i el seu impacte mediambiental clarament menor.

Fins el proper diumenge, 7 de juliol de 2019, resta oberta la convocatòria del premi de Periodisme Solidari Memorial Joan Gomis.

A la URL www.justiciaipau.org/premijoangomis podreu trobar tota la informació sobre aquest guardó i sobre la figura d'en Joan Gomis.

Cristianisme i Justícia participa en la convocatòria promoguda per la Fundació La Vinya d’una nova edició del Premi Josep M. Pañella, un premi que s’atorga a treballs de recerca de batxillerat que tinguin com a objecte d’estudi l’exclusió social i la pobresa, les organitzacions del tercer sector d’acció social o el voluntariat.

El 7 de juny el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) va presentar a Barcelona l’Informe CIE 2018 titulat “Discriminació d’origen”. El SJM presenta anualment aquest informe on recull tant les dades oficials provinents del Ministeri de l’Interior com aquelles que els voluntaris i les voluntàries observen en les seves visites a les persones internades.