Actualitat del centre

Aquest dilluns 30 de maig, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha presentat Pinceladas, un llibre que recull els articles publicats al blog del centre durant l'última dècada per Tere Iribarren, religiosa del sagrat cor de Jesús. Amb aquesta publicació, Cristianisme i Justícia ret homenatge, reconeixement i agraïment per la tasca duta a terme al centre per la Tere Iribarren, així com per la seva trajectòria dedicada sobretot al món de l’educació.

En el marc de la celebració de la Setmana Laudato Si' 2022, set anys després de la publicació de l'encíclica, la setmana del 22 al 29 de maig, els 1.300 milions de catòlics d'arreu del món celebren els progressos que ja s'estan aconseguint en el camí de la conversió ecològica integral i es comprometen a caminar plegats per intensificar els esforços en la cura de la casa comuna.

A Barcelona s'ha organitzat un acte el dia 23 de maig que donarà sortida a aquesta setmana. Serà un acte presencial a la sala d'actes de Cristianisme i Justícia on es parlarà de:

Arran de la crisi de refugiats que ha generat la guerra d’Ucraïna, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el paper Hospitalitat sí, hospitalitat sempre, que signen Maria del Carmen de la Fuente i Santi Torres, tots dos membres de la Fundació Migra Studium.

El manifest de la convocatòria:

"Aquest quadern busca aplicar l’ensenyança bíblica al gran imperatiu de la nostra hora històrica: la defensa dels oprimits i víctimes de la història (“els pobres”), que acostumem a designar com a justícia social. És intenció de l’autor al llarg d’aquestes pàgines mostrar que la justícia no és només un imperatiu o un moralisme dels profetes, sinó també una ensenyança i un consell dels savis.

Cinc-cents anys després de l'estada de Sant Ignasi a Manresa, la Companyia de Jesús convoca un Simposi Internacional en el mateix lloc on el Pelegrí va tenir la seva experiència fundant. Avui volem reflexionar sobre les maneres de donar la mistagògia dels Exercicis Espirituals al món contemporani i compartir les pràctiques concretes amb què es duen a terme.

Ens toca tornar a dir ‘No a la guerra’. L’actual agressió militar del govern rus contra la població ucraïnesa, fruït de la tensió acumulada des de fa vuit anys, impacta en la vida de desenes de milions de persones i empeny al conjunt de la humanitat cap al desastre. Davant d’aquesta agressió, les entitats, moviments socials, partits i sindicats que impulsem aquest manifest som aquí, primer de tot, per a rebutjar aquesta agressió i per a mostrar la nostra solidaritat cap a totes les víctimes d’aquesta guerra i sumar-nos, així, al crit de desenes de capitals europees.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Recuperar els béns comuns, reivindicar el bon viure, que signen els professors Joan Carrera i David Murillo. En aquest text els autors proposen passar d’estats centrat en el benestar dels ciutadans, a models del bon viure, on les persones puguin desenvolupar un model de vida harmònic amb la natura i amb els altres, i es recuperin els béns comuns.

Cristianisme i Justícia posa en marxa aquesta setmana les activitats del segon trimestre. A partir del dijous 20 de gener i al llarg de les properes setmanes, el centre posa el focus a les diverses formes de relacionar-nos amb Déu a través del curs Com preguen les religions? coordinat per Alícia Guidonet, en col·laboració amb l'Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium.

Cristianisme i Justícia publica aquest 29 de desembre la seva reflexió de Cap d’Any. Com és habitual, el centre d'estudis tanca l'any amb una mirada als esdeveniments dels darrers mesos, assenyalant amenaces, però també buscant les esquerdes que permetin entreveure alternatives per a un futur millor. En aquesta ocasió, fa una crida a recuperar el principi de realitat i el principi d'esperança, com a manera de fer front al moment present.

Analitzar adequadament la realitat requereix temps i reflexió. El centre d'estudis Cristianisme i Justícia presenta avui la seva campanya de Nadal, reivindicant la lentitud i la necessitat de comprendre el nostre món des d'una reflexió compartida, rigorosa i pausada.

Amb 40 anys de trajectòria i 225 quaderns publicats i distribuïts gratuïtament arreu, la tasca d'un centre com Cristianisme i Justícia segueix tenint sentit en el món dispers d'avui, i permet descentrar la mirada, dirigir-la a conflictes invisibilitzats, per oferir una anàlisi més acurada de la realitat.

El 8 de novembre es va realitzar la segona sessió del cicle Els dilluns dels Drets humans, que pretén tractar una vegada al mes una qüestió d’actualitat sobre la realitat dels drets humans a casa nostra. El tema d’aquesta sessió va ser l’acord de pau de Colòmbia, cinc anys anys després de la signatura entre les FARC i el govern.

Les entitats del sector social dels Jesuïtes a Catalunya -Jesuïtes Social- treballen cada dia per acompanyar, atendre, servir i defensar els drets de moltes persones que es troben en situacions de pobresa, precarietat i explotació per causa d’un sistema injust.

La presentació del llibre Amor que crema. Escrits del Marc Vilarassau SJ es va convertir en un preciós i sentit homenatge al Marc, que va aplegar més de 200 persones entre l'acte de dilluns a Lleida i el de dimarts a Barcelona.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha celebrat l’acte d’inauguració de curs 2021-22 aquest dijous 7 d’octubre, amb el filòsof Josep M. Esquirol, que ha estat convidat aquest any a pronunciar la conferència inaugural. Coincidint amb el 500 aniversari de la ferida i la conversió d’Ignasi de Loiola, el centre ha volgut dedicar la sessió inaugural a parlar de la ferida que ens constitueix.

El passat dilluns 4 d’octubre vam tenir la primera sessió del cicle Els Dilluns dels Drets humans, un cicle que coorganitzem amb altres entitats de Barcelona i que pretén tractar una vegada al mes una qüestió d’actualitat sobre la realitat dels drets humans a casa nostra.

Cristianisme i Justícia inaugura el proper 7 d’octubre el curs 2021-22, que tindrà un dels seus eixos en les experiències de ferida i transformació, coincidint amb la celebració del 500 aniversari de la ferida i la conversió que va experimentar Ignasi de Loiola.

L’acte d’inauguració comptarà amb el filòsof Josep Maria Esquirol, que pronunciarà la conferència Una ferida infinita, reivindicant la vulnerabilitat com a constitutiva de la nostra humanitat.

“Segrest, tothom entén el que significa. És apropiar-se d’algú o d’alguna cosa, fer desaparèixer algú o alguna cosa, amb un interès. El segrest de la veritat, doncs, què vol dir? Què ha desaparegut? La veritat. I aquesta desaparició dona lloc a l’absència de veritat, a la postveritat. Si ens han robat la veritat, el que queda és allò que ve després de la veritat. I això, si ho pensem, és estrany. En certa mesura, és una opció pitjor que la de la simple mentida”.

El curs tindrà com a un dels eixos centrals l’Any Ignasià, que commemora el 500 aniversari de la ferida que Ignasi de Loiola va patir a Pamplona i que provocà una experiència que el va transformar per sempre. L'àrea d’espiritualitat de Cristianisme i Justícia (EIDES) hi participarà activament. 
De fet, la sessió inaugural del curs, a càrrec del filòsof Josep M. Esquirol amb el títol Una ferida infinita reivindicarà  la vulnerabilitat o la ferida com a constitutius de la nostra humanitat.

Aquest curs 2021-2022 l’àrea d’espiritualitat de Cristianisme i Justícia (EIDES) participarà activament en la celebració del Ignatius 500: un seguit d’esdeveniments per a recordar la ferida que Ignasi de Loiola va patir en un setge a Pamplona ara fa 500 anys, i el procés de conversió que va provocar.

“Un any en el qual ens hem sentit més cridats que mai a donar resposta i a acompanyar els temps presents des de la reflexió”. Així defineix la presentació de la Memòria 2020 de Cristianisme i Justícia el que ha representat aquest any per al centre.

“L'atractiu d’una autora com Simone Weil radica en el fet que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització”.

Aquest divendres 11 de juny ha tingut lloc la tradicional trobada de final de curs de l’equip de Cristianisme i Justícia, que aquest any ha tingut un caràcter especialment emotiu.

A partir del proper dilluns 31 de maig i durant la setmana vinent, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia vol visibilitzar alguns #ConflictesOblidats i publicarà al seu blog cinc articles dedicats al Iemen, Hondures, el Sàhara Occidental, la República Centreafricana i Myanmar.

“El patiment dels febles i els seus sabers interpel·la els drets humans”. És des d’aquí, i enfocant la mirada a l’actualitat, que el doctor en Dret Josetxo Ordóñez ens acosta en aquest quadern a la realitat dels drets humans, constata l'abisme creixent entre les poblacions amb tots els drets i les que en tenen pocs o directament cap, i fa una proposta per repensar-los i formular-los en forma d’altres drets més humanitzats i més oberts. 

José Ignacio García serà el nou director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia a partir del proper curs, substituint a Xavier Casanovas, que ha ocupat aquest càrrec al llarg dels últims set anys.

José Ignacio García, jesuïta, va néixer a Madrid el 1964 i va entrar a la Companyia de Jesús el 1983. És teòleg i economista. Va estudiar Economia i Administració d’Empreses (ICADE) a Madrid. Entre 1992 i 1994 va ser destinat a Malawi per treballar amb el Servei Jesuïta als Refugiats (JRS) al costat de la població refugiada de Moçambic. 

El centre d'estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar dues novetats editorials, disponibles a la seva pàgina web. 

Acompañador por Bach, de Pepe Gallardo

La pandèmia de la COVID-19 ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles aguditzant els problemes d’un món desigual, polaritzat i mediambientalment inviable.

Les entitats del Sector Social de la Companyia de Jesús a Catalunya acullen, atenen i acompanyen més de 15.000 persones en situació de pobresa, precarietat i exclusió, a través de 45 projectes ubicats a les ciutats de Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Lleida, gràcies a l’acció social i educativa de més de 100 professional i prop d’un miler de persones voluntàries. És des d’aquesta experiència que formulen les seves demandes, que acompanyen de testimonis que posen de manifest les situacions que denuncien.

L’any 2000 es va aprovar una nova llei d’estrangeria que va condemnar moltes persones a la invisibilitat i la vida sense drets. Des d’aleshores, mai havia estat tan viu el debat sobre la regularització de totes les persones migrades com durant l’estat d’alarma per la COVID-19. És possible aquesta regularització col·lectiva?