Actualitat del centre

“Segrest, tothom entén el que significa. És apropiar-se d’algú o d’alguna cosa, fer desaparèixer algú o alguna cosa, amb un interès. El segrest de la veritat, doncs, què vol dir? Què ha desaparegut? La veritat. I aquesta desaparició dona lloc a l’absència de veritat, a la postveritat. Si ens han robat la veritat, el que queda és allò que ve després de la veritat. I això, si ho pensem, és estrany. En certa mesura, és una opció pitjor que la de la simple mentida”.

El curs tindrà com a un dels eixos centrals l’Any Ignasià, que commemora el 500 aniversari de la ferida que Ignasi de Loiola va patir a Pamplona i que provocà una experiència que el va transformar per sempre. L'àrea d’espiritualitat de Cristianisme i Justícia (EIDES) hi participarà activament. 
De fet, la sessió inaugural del curs, a càrrec del filòsof Josep M. Esquirol amb el títol Una ferida infinita reivindicarà  la vulnerabilitat o la ferida com a constitutius de la nostra humanitat.

Aquest curs 2021-2022 l’àrea d’espiritualitat de Cristianisme i Justícia (EIDES) participarà activament en la celebració del Ignatius 500: un seguit d’esdeveniments per a recordar la ferida que Ignasi de Loiola va patir en un setge a Pamplona ara fa 500 anys, i el procés de conversió que va provocar.

“Un any en el qual ens hem sentit més cridats que mai a donar resposta i a acompanyar els temps presents des de la reflexió”. Així defineix la presentació de la Memòria 2020 de Cristianisme i Justícia el que ha representat aquest any per al centre.

“L'atractiu d’una autora com Simone Weil radica en el fet que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització”.

Aquest divendres 11 de juny ha tingut lloc la tradicional trobada de final de curs de l’equip de Cristianisme i Justícia, que aquest any ha tingut un caràcter especialment emotiu.

A partir del proper dilluns 31 de maig i durant la setmana vinent, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia vol visibilitzar alguns #ConflictesOblidats i publicarà al seu blog cinc articles dedicats al Iemen, Hondures, el Sàhara Occidental, la República Centreafricana i Myanmar.

“El patiment dels febles i els seus sabers interpel·la els drets humans”. És des d’aquí, i enfocant la mirada a l’actualitat, que el doctor en Dret Josetxo Ordóñez ens acosta en aquest quadern a la realitat dels drets humans, constata l'abisme creixent entre les poblacions amb tots els drets i les que en tenen pocs o directament cap, i fa una proposta per repensar-los i formular-los en forma d’altres drets més humanitzats i més oberts. 

José Ignacio García serà el nou director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia a partir del proper curs, substituint a Xavier Casanovas, que ha ocupat aquest càrrec al llarg dels últims set anys.

José Ignacio García, jesuïta, va néixer a Madrid el 1964 i va entrar a la Companyia de Jesús el 1983. És teòleg i economista. Va estudiar Economia i Administració d’Empreses (ICADE) a Madrid. Entre 1992 i 1994 va ser destinat a Malawi per treballar amb el Servei Jesuïta als Refugiats (JRS) al costat de la població refugiada de Moçambic. 

El centre d'estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar dues novetats editorials, disponibles a la seva pàgina web. 

Acompañador por Bach, de Pepe Gallardo

La pandèmia de la COVID-19 ha generat un xoc social, polític i econòmic global de conseqüències encara imprevisibles aguditzant els problemes d’un món desigual, polaritzat i mediambientalment inviable.

Les entitats del Sector Social de la Companyia de Jesús a Catalunya acullen, atenen i acompanyen més de 15.000 persones en situació de pobresa, precarietat i exclusió, a través de 45 projectes ubicats a les ciutats de Badalona, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Lleida, gràcies a l’acció social i educativa de més de 100 professional i prop d’un miler de persones voluntàries. És des d’aquesta experiència que formulen les seves demandes, que acompanyen de testimonis que posen de manifest les situacions que denuncien.

L’any 2000 es va aprovar una nova llei d’estrangeria que va condemnar moltes persones a la invisibilitat i la vida sense drets. Des d’aleshores, mai havia estat tan viu el debat sobre la regularització de totes les persones migrades com durant l’estat d’alarma per la COVID-19. És possible aquesta regularització col·lectiva?

Cristianisme i Justícia publica avui la seva declaració de cap d’any. Més que oferir una reflexió sobre què ha passat aquest any, aquesta vegada el centre ha volgut resignificar els lemes que ens han acompanyat al llarg dels darrers 10 mesos, marcats per la situació de la pandèmia de la Covid-19. Lemes repetits abastament com el tot anirà bé, el joemquedoacasa o la nova normalitat, entre d’altres, que cal revisar amb serenor i esperit crític per arribar a ser conscients d’allò que realment volem dir.

Benvolgut/da amic/ga,

En aquest difícil any 2020, t’escrivim de nou per a recordar-te que, malgrat totes les circumstàncies, volem continuar sent per a tu una font de reflexió, compromís i esperança. L’actual crisi originada per la pandèmia està generant un gran impacte en les nostres vides. A Cristianisme i Justícia, malgrat tot, volem continuar essent fidels a aquells compromisos adquirits amb tots vosaltres.

El gener de 2010 un terratrèmol va arrassar Haití. Va destruir les cases d’un milió i mig de persones, i més de 300.000 van perdre la vida. El periodista Pau Farràs acaba de publicar «Per què Haití?» dins de la col·lecció de quaderns de Cristianisme i Justícia. Un text en el que posa de relleu tant les causes de la devastació que va provocar aquest terratrèmol com les seves conseqüències, que encara ara pateix el poble haitià.

La «nova normalitat», guarnida de mascaretes i distància física, ens sona a distopia. Però si tenim la capacitat de fer-nos les preguntes correctes i fer una anàlisi de la realitat profunda que transgredeixi els límits del paper i el pensament, estarem establint els fonaments no d’una vella ni nova normalitat, sinó d’una existència més habitable i justa per a tothom. 

En general, no en volem sentir parlar gaire, ni dels qui són a la presó ni de quan en surten, i més aviat volem que les persones que cometen algun delicte, sigui el que sigui, s’hi estiguin com més temps millor. En aquest Paper, l’autor ens mostra fins a quin punt la presó pot ser una pesada llosa que acaba condicionant la vida i la salut de la persona empresonada. Això obliga a repensar les polítiques penitenciàries i a preguntar-nos sobre la necessitat d’alternatives a la privació de llibertat.

El proper 17 de novembre arriba una nova sessió dels #DiálogosEnRed. Serà amb la participació del jesuïta i degà de la Facultat de Teologia de Deusto, Francisco José Ruiz, la professora de filosofia i teologia a València Lucía Ramón, i el professor d'ètica i filosofia de el dret a la Loyola Andalusia, Pablo Font. Conversaran sobre les llums que ens dona l'encíclica Fratelli tutti per viure la pandèmia, moderats pel jesuïta Manu Arrue.

En la gestió de la crisi oberta per la COVID-19 s’ha tingut un mirada d’adult cèntrica que no ha tingut en compte la perspectiva dels drets de la infància. Volem conèixer quin ha estat l’impacte en la vida dels nens, nenes i adolescents, sobretot en termes de pobresa, desigualtats educatives i temps de lleure.

El text que teniu entre mans és una adaptació del mes d’Exercicis que el jesuïta i teòleg Ferran Manresa va proposar fa anys i de forma personalitzada en un acompanyament espiritual a Bolívia. Com a homenatge a qui fou mestre i amic, en Carles Marcet ha adaptat aquest material immens per tal que fos possible presentar-lo en l’espai d’aquest quadern, reconvertint-lo en un procés de vuit dies d’exercicis. I tot això amb l’esperança que pugui ajudar exercitants i exercitadors a facilitar la trobada personal amb el Déu «sempre més gran». 

Aquest dimarts ha tingut lloc la inauguració del curs 2020-21 del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, que aquest any s’ha fet amb un acte online. El filòsof Santiago Alba Rico ha estat l’encarregat de pronunciar la ponència inaugural, en connexió des de Tunis, amb una reflexió sobre què és el que cal preservar, en aquests moments en què sembla que l’únic que ens preocupa és què cal canviar.

En aquests temps de pandèmia ens preguntem sovint: “Què cal canviar?”. Però serà difícil respondre-hi si no ens hem posat d’acord abans sobre què seria bo i necessari preservar. Amb la pregunta “Què hem de preservar?” obre el curs el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, que ha convidat el filòsof Santiago Alba Rico per a la ponència inaugural. Aquest acte forma part de la programació de la + Biennal de Pensament de Barcelona. 

La pandèmia ha evidenciat mancances en el nostre sistema sanitari, tant dins l’àmbit de l’atenció primària com en l’hospitalari. Davant el mantra que diu “tenim la millor sanitat del món”, la crisi global de curs s’ha fet palesa de la forma més crua. Però, estem parlant només de manca de mitjans i de precarietat laboral? Quin sistema sanitari necessitem per garantir un accés igualitari al dret a la salut?

La Companyia de Jesús a Espanya ha posat en marxa la campanya #Seguim per donar una resposta integral a les persones i col·lectius vulnerables que més sofreixen les conseqüències de la crisi covid-19. Si el passat 31 de juliol la iniciativa llançava la seva pàgina web, aquest mes de setembre veu la llum en centres educatius, universitats, obres socials, comunitats i altres espais, com a expressió i testimoni viu del compromís dels jesuïtes amb un retorn a l’activitat que no deixa a ningú enrere, que no vol deixar a ningú oblidat.

El coronavirus s’abat sobre un món en què la desigualtat ha crescut en la majoria dels països, assentada en un sistema econòmic que afavoreix l’acumulació de riquesa, renda, oportunitats i recursos naturals per part d’uns quants. Si no es fa front a aquesta crisi descomunal d’una manera diferent a com s’ha fet en altres casos, assistirem a un creixement agut de la pobresa i a l’aprofundiment de la bretxa que divideix la humanitat entre els que tenen accés a la protecció i els que queden desprotegits.

La pandèmia del Covid ens ha imposat l’experiència de la vulnerabilitat compartida i de la necessitat de cuidar i de ser cuidat per l’altre. Aquesta és una de les intuïcions fonamentals d’aquest escrit tot i haver estat escrit abans del drama generat pel virus. José Laguna és un home casat, amb família, músic i també teòleg.

Com a resposta a l’excepcionalitat i la incertesa que encara tenim de cara al futur més immediat, però també consolidant la línia iniciada els darrers anys i l’experiència que ha suposat el confinament, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia presenta, per al curs vinent, una programació en la que guanyen terreny les propostes en línia i a través de l’Aula Virtual.

La Gemma Campmany és la responsable de secretaria i la persona que s'encarrega d'atendre les consultes que ens arriben de tot el món i dels nostres milers de lectors i lectores. Durant la pandèmia ha seguit atenent el correu i el telèfon, i s'ha emocionat llegint i escoltant els testimonis que li heu fet arribar. Per això vol donar les gràcies en aquest breu escrit. El seu sentiment expressa també el de tot l'equip. Gràcies a vosaltres!

Recta final per presentar candidatures al ja tradicional Premi de Periodisme Solidari Memorial Joan Gomis. Fins al 15 de juliol s'admetran candidatures a través d'aquest formulari.Tota la informació sobre el premi i la figura de Joan Gomis es pot trobar aquí.