«Passió, mort i resurrecció dels drets humans»

“El patiment dels febles i els seus sabers interpel·la els drets humans”. És des d’aquí, i enfocant la mirada a l’actualitat, que el doctor en Dret Josetxo Ordóñez ens acosta en aquest quadern a la realitat dels drets humans, constata l'abisme creixent entre les poblacions amb tots els drets i les que en tenen pocs o directament cap, i fa una proposta per repensar-los i formular-los en forma d’altres drets més humanitzats i més oberts. 

L’autor és advocat i treballa a la Fundació Migra Studium, on coordina el treball que fa l’entitat d’acompanyament, suport jurídic i denúncia de les vulneracions de drets que pateixen les persones internes al Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona. També és president del patronat de la Fundació Arrels.

En aquest quadern que acaba de publicar el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, defineix els drets humans com a lloc fonamental de reconeixement, contraposat al menyspreu, i reivindica una formulació dels drets humans que tingui en compte els sabers del Sud, contrahegemònics, els de les dones, els dels pobres i el saber ecològic-integral. Una formulació, en definitiva, que conciliï les diverses maneres d’exercir la llibertat i fomenti la construcció de maneres de deliberar, prendre decisions i fer les paus des dels diferents sabers, cultures i creences. 

El text aborda les característiques dels drets humans i la seva relació amb el sofriment, la injustícia, la desigualtat en la distribució dels recursos, o l’oblit de les persones que no veuen reconeguts els seus drets. Aquest anàlisi fa conclure l’autor que “les polítiques de drets humans han estat, en conjunt, al servei dels interessos econòmics i geopolítics dels estats capitalistes i hegemònics”. Una visió que queda “lluny de la imatge humanista, optimista i gairebé bucòlica que tenen els drets humans entre l’opinió pública”. 

Josetxo Ordóñez posa de relleu en aquesta publicació que els drets humans no són universals en la seva aplicació i que “tal com han estat concebuts, són un instrument per a la conquesta del món per Occident”, perquè “són colonials, imperialistes en allò cultural i han forçat el malbaratament de l’experiència del món no occidental”. D’aquesta afirmació es desprèn que arreceren i protegeixen només alguns éssers humans, no a tots. Per a l’autor, “la desigualtat és la pedra de toc dels drets humans”. 

Llavors, “com recuperar els drets humans com a proposta i reivindicació i no solament com a imposició pretesament universal?”, es pregunta. La seva resposta és que cal “des-pensar” els drets humans, fora del paradigma de la modernitat occidental. Això vol dir, per exemple, que “el seu reconeixement, protecció i garantia han de quedar més ençà i més enllà dels Estats”, com ha fet evident el drama de les persones refugiades i apàtrides. La reconstrucció dels drets humans, segons la visió exposada en el quadern, hauria de ser intercultural i contrahegemònica, tenint en compte les resistències culturals que ens parlen d’altres maneres d’entendre la dignitat, més enllà de la pertinença a la societat-mercat.