Ha mort el jesuïta i teòleg José I. González Faus

Aquest dijous 6 de març ha mort el jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus. Va néixer a València el 27 de desembre de 1933 però la major part de la seva trajectòria com a teòleg, escriptor i professor la va desenvolupar des de Sant Cugat del Vallès i Barcelona. 

Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1950 i va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963. Era llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1960). Va fer estudis de Teologia primer a Sant Cugat, i posteriorment a Insbruck (Àustria) entre 1963 i 1964, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, entre 1965 i 1966, i a Tübingen (Alemanya), on es va doctorar en Teologia l’any 1968. 

Va ser professor de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universidad Centroamericana "José Simeón Cañas" (UCA) de El Salvador. Va impartir classes a diversos països de l’Amèrica Llatina, on la seva obra i el seu pensament han tingut gran difusió.

La reflexió teològica de José I. González Faus té com a eix la reivindicació del rostre humà de Déu i l’accés a la fe des de la humanitat real de Jesús. En la seva obra hi ha una constant crítica al capitalisme i el diner com a idolatria, i situa els pobres com a vicaris de Crist d’una Església que ha de ser comunitat al servei dels pobres. 

“Déu és un desconegut total però per a nosaltres té un rostre humà que és la fraternitat, la igualtat entre tots els homes”, afirmava. “Als Evangelis els protagonistes són els malalts i els pobres: els que pateixen. I aquests són el rostre de Déu amb nosaltres”.

El seu compromís i conviccions profundes el van portar a ser molt crític amb les estructures socials i econòmiques que generen injustícies, però també amb els estaments eclesials i les estructures de poder de l’Església. Va reivindicar que el lloc de l’Església és al costat de les víctimes i per això en reclamà la reforma. La seva visió el va situar sovint a les fronteres eclesials i els seus posicionaments, punyents, no sempre van ser ben rebuts per tothom.

Des de 1968 fins a 1977 va ser director de la revista Selecciones de Teología i des de 1981 i fins el 2005 va ser responsable acadèmic del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Cal destacar que en va ser un dels impulsors des dels seus inicis, junt amb el jesuïta Joan N. García Nieto. En sintonia amb les línies del Concili Vaticà II i el lideratge de la Companyia de Jesús per part de Pedro Arrupe, Cristianisme i Justícia sorgeix l’any 1981 a Catalunya com a espai de reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica en favor de la justícia. González Faus va estar sempre vinculat a aquest centre, participant activament en el treball de reflexió i estudi en l’àmbit social i teològic.

El bisbe Pere Casaldàliga, des de la selva amazònica del Brasil, li adreçava l’any 2002 aquestes paraules en una carta: “Mai no deixes indiferent amb el que escrius. Sempre ets interessant. Pel que dius i perquè ho dius bé. Saps posar Déu, Crist, l’Església, la Història, la vida humana, a l’abast de la sensibilitat moderna. No tens por de parlar a nyerros i cadells. Ets teòleg i periodista. Ets un teòleg humanista en el sentit d’humà i humanitzador. Tens la indignació profètica necessària per espolsar obertament i cortesament poders i estructures i omissions.”

Escriptor incansable, va publicar nombroses obres. Citem com les dues cabdals La humanidad nueva. Ensayo de Cristología y Proyecto de hermano: visión creyente del hombre (la seva antropologia). A més, podem afegir: Acceso a Jesús; Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas; Fe en Dios y construcción de la historia; Otro mundo es posible… desde Jesús; El rostro humano de Dios: de la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús; ¿El capital contra el siglo XXI?; …

També és autor de 37 quaderns de la col·lecció de Cristianisme i Justícia, com Déu?; Por de Jesús; La difícil laïcitat; L’església, per a què?; Memòria subversiva, memòria subjugant; Inhumans i infrahumans; Romeros d’Amèrica;... el darrer va ser Rics i pobres al Nou Testament, el setembre del 2023. 

Va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, entre ells La Vanguardia, on durant molts anys va publicar regularment articles d’opinió, i ha mantingut actiu fins avui un bloc titulat Miradas cristianas al portal Religión Digital. Al blog de Cristianisme i Justícia ha estat un dels autors més actius i avui mateix s'ha publicat el seu darrer article que podeu llegir aquí. 

*La foto que hem compartit és de l'any 1980 a Nicaragua, durant la campanya d'alfabetització, i ens la feia arribar ell mateix fa uns dies perquè, en la meva mort, deia, si s'ha de publicar una fotografia, millor que sigui aquesta.