El llegat de González Faus

Una teologia que cerca Déu en la realitat de les víctimes

Un any després de la mort del jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus, el centre d'estudis Cristianisme i Justícia ha celebrat el passat 21 de març la primera edició del Seminari González Faus. Una iniciativa que neix com a trobada bianual per analitzar la vigència del seu pensament i que, lluny de ser un homenatge nostàlgic, vol seguir la teologia encarnada que practicava González Faus, proposant la discussió de temes actuals en clau creient. 

L’economia: quan els diners esdevenen un "ídol"

Un dels punts clau d’aquest primer Seminari, que ha aplegat una cinquantena de persones, ha estat la crítica al sistema econòmic actual. No es tracta només d'un error de gestió, sinó d'un sistema que, a la pràctica, exigeix sacrificis humans. Miguel R. Viguri, de la Universitat de Deusto, rescatant la contundència de Faus, va posar sobre la taula una dada demolidora: "el fet que 340 fortunes individuals acumulin gairebé el 50% del PIB mundial és el màxim pecat".

Per al ponent, aquesta acumulació de riquesa en tan poques mans és una forma de "pecat estructural" que segresta els recursos del planeta. Davant d'aquesta realitat, es va recordar la proposta de Faus d'assenyalar èticament aquells qui permeten aquesta bretxa, insistint que la mesura de qualsevol societat ha de ser sempre el benestar dels més pobres.

Contra el poder absolut: la humilitat com a alternativa

L’anàlisi també va saltar a la política internacional. Claustre Solé va comparar els antics imperis de la Bíblia amb la influència actual de potències com els Estats Units. Va denunciar com certs líders utilitzen un llenguatge agressiu per mobilitzar les masses, presentant-se com a figures "eternes" o indispensables.

Davant d’aquesta exhibició de força, Solé va recordar que el missatge de Jesús sempre va ser el contrari: "El Regne de Déu és com un gra de mostassa. L'Església ha de ser una hortalissa humil, mai un cedre imperial". Aquesta metàfora serveix per demanar una Església menys jeràrquica i més propera, que abandoni les formes de poder absolut per centrar-se en el servei a la comunitat.

El paper de la dona: una assignatura pendent

El seminari també va afrontar temes incòmodes, com l’exclusió de la dona en les estructures eclesials. Lucía Ramón va proposar passar d’una religió de conceptes abstractes a una "mística de la proximitat", centrada en la cura i la vida diària. En una institució que tradicionalment ha reservat el protagonisme als homes, Ramón va ser clara: "les dones empobrides també representen Crist".

Aquesta visió situa allò sagrat en els llocs quotidians —"entre els fogons", com deia Santa Teresa— i no només en els grans temples. La trobada va concloure que l’Església necessita que les dones són peces fonamentals per a una fe que vulgui ser creïble avui dia.

Com va assenyalar Lucía Ramón, la fe ha de sonar com una "bella música"; si es torna amarga o autoritària, deixa de tenir sentit. El Seminari va deixar palès que no es tracta només de recordar González Faus, sinó d’aplicar la seva "sana sospita" per no acceptar la injustícia com una cosa inevitable. 

Recupera el seminari complet: Si voleu aprofundir en les ponències i debats del Seminari, trobareu totes les sessions disponibles al nostre canal de YouTube. Us convidem a visionar-les aquí.