Posant les persones al centre de la iniciativa econòmica

Com vèncer les condicions de precarietat de l’actual mercat laboral? Quin model econòmic és necessari en ple segle XXI per tal de garantir el dret a un treball digne i decent per a tothom? Aquestes van ser algunes de les preguntes que es van plantejar com a base del debat al primer Dilluns dels Drets Humans del curs 2018-19. Cicle que va iniciar-se l’any 98 amb motiu dels 50 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans i que aquest any arriba a la seva vintena edició.

Moderat per Ignasi Aragay, subdirector del Diari Ara, durant la sessió es van anar desgranant aquelles qüestions de més impacte en la realitat del treball. Paco Ramos, director d’estratègies per al Foment de l’Ocupació de Barcelona Activa va recordar que dels 1.165.000 contractes signats a Barcelona l’any passat, el 40% van ser de menys d’un mes. Constatava que no podem dominar els fluxes de l’economia global i l’impacte que tenen sobre el mercat de treball local però que des de l’administració se’n poden apaivagar els efectes. Una de les maneres de fer-ho és exigint la garantia de condicions mínimes en les contractacions que intermèdia l’Ajuntament. Si actualment aquest ens no accepta ja cap contracte que ofereixi un salari de menys de 1.000 €, recordava que tot i això, la carta europea de drets fixa el salari mínim per viure decentment a Barcelona en 1.251 € mensuals, lluny de la realitat actual del nostre mercat laboral.

Alba Hierro, coordinadora de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, va oferir dades i exemples del món de l’economia social i solidària com una alternativa en l’àmbit del treball que posa les persones al centre de la iniciativa econòmica i que té com a prioritats la cura de l’impacte social i ambiental en totes les seves activitats. L’economia social a Catalunya en representa el 7% del PIB, i en el cas de la Xarxa d’Econoima Solidària parlem de més de 200 entitats amb 4.200 treballadors. Un àmbit econòmic que prioritza la democràcia interna i l’autogestió, aconseguint així, per exemple, que les condicions de treball vagin sovint més enllà del que marca la mateixa legislació laboral.

El debat posterior va comptar amb intervencions de Núria Gilgado, secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, Ignasi Farreres, exconseller de treball de la Generalitat de Catalunya o Dessiré Garcia, responsable del programa de formació i inserció sociolaboral de Càritas Diocesana de Barcelona. Aquest va girar entorn a l’impacte de la tecnologia i la nova etapa digital que estem engegant i les necessitats formatives i d’adaptació que aquesta requerirà, així com de les condicions laborals del joves, als quals se’ls va animar a no acceptar acríticament les condicions laborals que el mercat imposa.

Algunes de les sortides a l’actual atzucac d’un mercat laboral precari i d’una inserció laboral incerta passen per enfortir els agents econòmics i socials locals, per empoderar treballadors i treballadores, per assegurar la protecció social a través d’una bona garantia de rentes, per disposar de bons anàlisi sobre la situació del mercat laboral i de fugir dels cants de sirena del solucionisme tecnològic.

***

Fotografia: Mans Unides