Davant la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu i ajuntaments del proper dia 26 de maig, la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els immigrants fa una crida a la participació ciutadana, atesa la magnitud dels reptes socials que ha d’afrontar Europa en els propers anys, com també el paper clau dels nostres municipis per a la cohesió social. Amb aquesta intenció, des del nostre compromís com a ciutadans i com a cristians amb els valors democràtics, volem compartir públicament les següents consideracions:

1. Vivim novament un moment important d’entrada de persones migrades, tant al conjunt d’Europa com al nostre país. Això es deu a les circumstàncies d’inseguretat, violència, pobresa o desigualtat que pateixen moltes regions veïnes i de tot el món, així com a les oportunitats que ofereix la nostra societat. Mentre aquestes circumstàncies no canviïn, i no ho faran a curt ni mitjà termini, continuaran arribant moltes persones cercant un futur millor. Cal ser-ne conscients i acceptar la realitat tal com és.

Europa: la necessitat d’un canvi de paradigma

2. Ens preocupa profundament que aquest fenomen ha produït a Europa en els darrers anys l’extensió de la narrativa de la immigració com a amenaça al benestar o la identitat. Han crescut les actituds de por, recel o hostilitat respecte a la immigració, així com les forces polítiques que alimenten i utilitzen aquestes actituds. Es tracta de forces polítiques que tenen cada cop més influència i la tindran previsiblement en el nou Parlament Europeu. Segons les enquestes, el fet migratori ja és la primera preocupació dels europeus. Com a conseqüència, en els darrers anys s’han reforçat les polítiques governamentals que prioritzen el tancament i l’externalització de les fronteres exteriors de la Unió, amb la conseqüència d’una inseguretat afegida en els trajectes migratoris, causant d’una terrible i insuportable mortaldat en el mar. Així mateix, el fenomen migratori ha multiplicat les tensions entre països, ha afavorit les tendències contràries a la construcció europea (sobretot el Brexit, però no únicament) i ha disparat la insolidaritat entre governs. Tot això ha contribuït enormement a la greu crisi que pateix el projecte europeu, la més greu de la seva història.

3. Hem de treballar per revertir aquesta situació. Europa té el gran repte de transformar radicalment la seva mirada sobre el fet migratori, per tal de ser fidel als seus valors fundacionals, essencials precisament en la seva identitat, com la solidaritat, la pau, la democràcia i el respecte als drets humans i, en últim terme, a les seves profundes arrels cristianes. Europa ha de passar del domini del paradigma de l’hostilitat davant les persones migrades al de l’hospitalitat i la solidaritat. De la immigració com a amenaça a la immigració com a oportunitat. Això vol dir preparar-se per gestionar societats homogènies a complexes societats pluriculturals i plurirreligioses. Prendre consciència que la immigració no és ni ha estat mai un fre econòmic enlloc, sinó just al contrari. Que no és una amenaça a la identitat, sinó una oportunitat per eixamplar-la i enriquir-la. Tot això implica un canvi profund, lent i difícil, a molts nivells i amb moltes implicacions. Però és un canvi inevitable.

4. Estem convençuts que les polítiques migratòries més intel·ligents i també humanament més justes dels països europeus han de passar de l’obsessió per fronteres més hermètiques, generadores d’exclusió, a l’obertura de vies regulars i segures a la immigració, harmonitzant les legislacions sobre entrada, residència i reagrupament. Passar de la temptació de servir-se o fer-se esclaus de les pors, al treball valent per sensibilitzar, preparar i col·laborar amb la societat en favor de l’hospitalitat amb la immigració. De prioritzar les polítiques de control de fluxos a enfortir i multiplicar de manera conjunta les polítiques d’acollida, protecció i integració de les persones migrades. D’una política exterior tancada sobre els seus propis interessos geopolítics immediats, incloent-hi la inacceptable exportació d’armes, a una veritable i sincera política de promoció del desenvolupament, la democràcia i la pau en les regions veïnes i en el món en general.

Les administracions locals, peça clau en l’acollida i la cohesió social

5. Els nostres municipis són una peça absolutament clau en l’acollida i la integració social de les persones que han arribat i seguiran arribant en els propers anys. Constatem que en els darrers anys s’han fet enormes esforços en programes d’acollida. A més de la necessària atenció social, inclouen iniciatives per l’aprenentatge de les llengües així com en serveis de traducció i mediació, serveis encara necessaris quan ja no es tracta de persones nouvingudes. S’han posat en marxa iniciatives que fomenten el coneixement de l’entorn i la cultura local. D’altres que es preocupen de la sensibilització, conscients que la relació veïnal es dificulta amb els estereotips i rumors sense fonament. Totes aquestes actuacions són i continuaran sent necessàries. Un altre repte urgent en aquests moments són les polítiques per garantir habitatge social a les famílies que tenen dificultats per accedir un  habitatge digne. També continuar fomentant les relacions de veïnatge i coneixement mutu, així com la participació social de les persones nouvingudes i els corresponents col·lectius. Els nostres ajuntaments i consells comarcals necessiten els recursos suficients per seguir desenvolupant aquestes polítiques.

6. L’acollida i la integració, disposem d’una eina molt important i molt pròpia del nostre país, com és el padró, que facilita els processos d’inclusió. Tal i com estableix la normativa vigent (R.16/03/2015), tots els Ajuntaments han d’inscriure a totes les persones que viuen en el seu municipi, amb independència de la seva situació administrava i de si acrediten o no un domicili, fins i tot si es troben sense sostre.

7. L’educació ha estat sempre i és una altra eina clau per a la cohesió. Encara resulta més important en societats amb gran diversitat cultural i fortes desigualtats. L’educació té un impacte directe en la inserció laboral, imprescindible per la integració social. En aquest sentit ens preocupa profundament el fenomen del fracàs escolar. Totes les iniciatives i programes d’inclusió social seran insuficients mentre es donin les proporcions actuals de fracàs, que afecten més greument als fills i filles de les famílies nouvingudes, amb especial impacte en la població d’origen marroquí i subsaharià.

8. Com ja vàrem expressar en el nostre comunicat del passat mes de febrer, ens preocupa la situació dels menors immigrants sense acompanyament familiar, que pateixen una greu vulnerabilitat. Cal consolidar una estructura de recursos i equipaments que doni una resposta integral i específica, que garanteixi l’acompanyament més enllà de la majoria d’edat i que coordini el procés d’integració social amb la regularització administrativa. Per assolir aquests reptes, considerem necessari un pacte global d’àmbit estatal i una visió europea compartida, així com la implicació de tota la societat davant del repte de protegir i integrar aquests infants i joves.

9. L’acollida i la integració social en el nostre país compten amb una altra eina indispensable, que és l’immens treball que fan les entitats socials, ONG, associacions, esglésies i societat civil en general. L’Administració no ho pot fer tot, ni ho ha de fer tot. Cal continuar donant suport i facilitar la imprescindible tasca de les entitats i potenciar-ne la coordinació entre elles i l’Administració. També és necessari que les entitats siguin capaces d’avaluar de forma permanent la seva actuació i de fer l’autocrítica necessària per millorar constantment i adaptar-se a les circumstàncies sempre canviants.

10. Per últim, volem subratllar la necessitat de treballar de forma permanent en favor del màxim consens i coordinació política en relació a totes aquestes qüestions i en tots els nivells institucionals (europeu, estatal, regional, local..). El fet migratori és d’enorme complexitat i impacta directament en tot el territori. Les decisions de qualsevol institució afecten a la resta. Certament, és útil la discussió seriosa en qüestions difícils i les discrepàncies de vegades són persistents, però el que resulta completament erroni i perillós és fomentar el discurs de la confrontació partidista en aquesta delicada matèria.

Barcelona, 20 de maig de 2019