Teologia

Hi ha moments en què, si ens atrevim a ser absolutament sincers, els mateixos creients podem tenir la sensació que parlar de Déu a la fi del segle XX resulta anacrònic, “passat”. Entossudir-se a seguir parlant de Déu, no és senzillament voler mantenir una relíquia d’un passat que ja no és el nostre? A més, creure o no creure en Déu, estableix alguna diferència en la vida dels éssers humans? Creure en Déu, reconèixer-lo com a tal, és guardar els seus manaments, cadascú des de la seva situació: i el seu manament no és altre que estimar com ell estima, i en això resideix tota justícia.

Aquest quadern intenta plasmar com és de necessari que els cristians del canvi de mil·lenni adquireixin una consciència més profunda i vital del que significa el do de l’Esperit. El que cal per transformar l’Església i la societat és romandre atents al que l’Esperit comunica a les esglésies i deixar-nos guiar, sense recels ni resistències, cap a on ell ens indiqui. Només des de la fidelitat a l’Esperit de Déu el nostre món pot ser transformat i veritablement “salvat”. A través de les seves pàgines, l’autor va desgranant l’essència de l’Esperit, font de vida.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així?

Aquest quadern és un número extra on volem compartir amb els nostres amics una part de la reflexió acadèmica de l’equip de la Fundació Lluís Espinal durant el curs 1996-97. En concret, el resum dels tres seminaris interns.

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat.

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem.

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records...

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.