I si Déu no fos perfecte? Cap a una espiritualitat simpàtica

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats. Per la seva banda, Cristianisme i Justícia desitjaria que el lector situés aquest quadern en l’horitzó de tres quaderns recents, el del “Diàleg interreligiós” (n. 97), el del “Tercer mil·lenni com a repte a l’“Església” (n. 91) i “L’espiritualitat del Servidor” (n. 96, cap. 6). Els tres analitzen també la inquietud de l’actual quadern i intenten resoldre-la en diàleg amb el “món” i amb les “religions”.