Teologia

L’autor del quadern, bon coneixedor del teòleg Ratzinger, intenta en unes poques pàgines i utilitzant un llenguatge entenedor, contextualitzar la cristologia  de J. Ratzinger - Benet XVI a partir de la seva biografia teològica. Aquesta contextualització resulta necessària si es vol evitar caure en estereotips i si es vol apreciar en la seva justa mesura el que està en joc tant a nivell teològic com a nivell eclesial.

Davant la mort se’ns acumulen les preguntes. Una primera pregunta seria: on “estan” els éssers estimats que la mort ens ha pres? Una segona pregunta: on “estarem” nosaltres quan ens passi el mateix? Preguntes de difícil resposta que ens deixen en la incertesa i en l’angoixa. Aquest quadern pretén reflexionar sobre l’anhel o la recerca que aquestes preguntes han despertat a l’interior de la teologia cristiana. 

Avui, una temptació del creient no és abandonar la humanitat de Jesús per anar més perfectament cap a Déu, sinó abandonar-la per quedar-se amb una divinitat sense rostre. Una divinitat sense el contorn humà de Jesús de Natzaret i en la qual projectar, aleshores, una imatge humana que es dedueixi de les nostres idees racionals sobre la divinitat. Tenim por de Jesús, per què?

L’Apocalipsi és un llibre amb mala fama. A moltes persones els inspira por, ja que els remet a la fi del món i a un llenguatge ple de les amenaces que ens vénen al damunt en apropar-se la fi dels temps. Llegit però en el seu context històric i social, descobrim un llibre ple d’esperança cristiana sobretot per a temps difícils.

Aquest quadern explora la possibilitat desenvolupar una teologia política d’arrel eucarística i de conseqüències transformadores. I ho fa abordant un tema cabdal pels nostres dies: la integració de les persones immigrants.  O, més ben dit, com il·luminar i animar la construcció de societats integrades, en les quals cada persona i cada grup social pugui trobar el seu propi espai.

Creients o no creients, tots hauríem de fer un esforç per engreixinar les juntures de la nostra convivència, si no volem lliscar per un pendent que podria acabar en una catàstrofe sense precedents. Aquest quadern situa en l’àmbit de la relació amb els altres, el lloc privilegiat de trobada amb Déu, sent com és la contemplació en el si de la relació interhumana una de les especificitats del cristianisme.

L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern. 

En aquest Quadern l’autor es proposa una tasca gens senzilla: intentar apropar-nos a l’experiència espiritual —o a la «mística»— que està a la base de diverses religions per intentar completar-les i ressituar-les mitjançant el contacte entre elles. És únicament a través d’aquest apropament que es produeix una purificació de la pròpia experiència que possibilita l’obertura i el diàleg.

Tradicionalment, el missatge evangèlic s’ha presentat com una utopia sovint acceptada com a ideal desitjable per a tothom. Però n’hi ha prou amb fixar-se en el destí tràgic de Jesús i en el dels màrtirs cristians de tots els temps per a concloure sense embuts que l’horitzó del Regne de Déu és fonamentalment distòpic.«Les utopies/distopies evangèliques se situen més enllà de l’àmbit moral, no busquen premiar pobres virtuosos i castigar rics cobdiciosos.

L’autor del quadern inspirant-se en les “cinc vies” d’accés a Déu de sant Tomàs, en proposa unes altres cinc (ciència, filosofia, ètica, estètica i mística). Tot i acceptar que “en Déu només s’hi pot creure”, no es resigna a que la fe sigui irracional o infundada. Un quadern dedicat especialment “A aquells i aquelles que, tot i buscar amb afany, no troben. També als qui dubten”.