“Diosito” ens acompanya sempre. O el credo dels pobres

A Amèrica Llatina els diminutius són  molt habituals. Així Déu es converteix en “Diosito”. Un “Diosito” tan sols pot ser un ésser proper, familiar, bo. Un ésser que estima com a pare i com a mare. És el Déu dels petits, dels “ningú”. El Déu del Magníficat, que enderroca els poderosos. Davant una Europa acostumada a teoritzar sobre un Déu poderós amb llenguatge sapiencial, el “Diosito” llatinoamericà s’encarna en els més humils i els parla en el seu llenguatge.