“Diosito” ens acompanya sempre. O el credo dels pobres

198

Papers

Data de publicació:

Juny 2009

A Amèrica Llatina els diminutius són molt habituals. Així Déu es converteix en “Diosito”. Un “Diosito” tan sols pot ser un ésser proper, familiar, bo. Un ésser que estima com a pare i com a mare. És el Déu dels petits, dels “ningú”. El Déu del Magníficat, que enderroca els poderosos. Davant una Europa acostumada a teoritzar sobre un Déu poderós amb llenguatge sapiencial, el “Diosito” llatinoamericà s’encarna en els més humils i els parla en el seu llenguatge.

Religió i cultura

Autor/a

Víctor

Codina

Jesuïta. Va estudiar filosofia i teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i a Roma. Doctor en Teologia, professor de teologia a Sant Cugat vivint a l’Hospitalet i Terrassa. Des de 1982 fins al 2018 va residir a Bolívia on ha estat professor de teologia a la Universitat Catòlica Bolívia a Cochabamba alternant amb el treball pastoral en barris populars. Ha publicat amb Cristianisme i Justícia L.Espinal, un català màrtir de la justícia (Quadern nº 2, gener 1984), Acollir o refusar el clam de l'explotat. (Quadern nº 23, abril 1988), Lluis Espinal, gastar la vida pels altres (Quadern 64, març 1995). En Víctor ens va deixar el 22 de maig del 2023.