De "la tristesa de ser home" a "la llibertat de fills"

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta. En una primera part anem a cercar diversos accessos, encara no creients, a l'ésser humà, per mostrar com la paradoxa o la contradicció brollen constantment de l'home. En una segona part s'intentarà llegir des d’una posició creient la paradoxa humana, fins a la suprema contradicció entre just i pecador, i cap a la aposta pràxica per l'alliberament d'aquesta contradicció, en l'harmonia transcendent de totes les paradoxes de l'home.