De "la tristesa de ser home" a "la llibertat de fills"

63
Quadern
Data de publicació: 
Gener 1995

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta. En una primera part anem a cercar diversos accessos, encara no creients, a l'ésser humà, per mostrar com la paradoxa o la contradicció brollen constantment de l'home. En una segona part s'intentarà llegir des d’una posició creient la paradoxa humana, fins a la suprema contradicció entre just i pecador, i cap a la aposta pràxica per l'alliberament d'aquesta contradicció, en l'harmonia transcendent de totes les paradoxes de l'home.

Autor/a

Jesuïta. Membre de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia . Entre les seves obres, cal esmentar La humanidad nueva. Ensayo  de cristología  (1974); Acceso a Jesús (1979) o Proyecto de hermano, Visión creyente del hombre (1989). Els seus darrers llibres son El rostro humano de Dios (2008), Otro mundo es posible... desde Jesús (2009) i Herejías del catolicismo actual (2013). Cristianisme i Justícia ha reeditat recentment (2018) la seva obra Vicarios de Cristo: los pobresÉs autor de nombrosos quaderns publicats en aquesta col·lecció. 

Ajuda'ns a difondre la tasca de Cristianisme i Justícia    Col·labora