Ètica/Moral

Entre els reptes que té pendents el Tercer Mil·lenni, potser el més sagnant és l’abandó d’aquell ideal de la igualtat, proclamat per la modernitat i per la Revolució Francesa. Aquest quadern pretén explicar per què s’ha produït aquesta traïció a la igualtat (l’autor hauria volgut afegir-hi una segona part més sociopolítica, que les dimensions del quadern feien impossible). Diguem només que la igualtat s’ha abandonat perquè no es tenia un sentit per lluitar per ella.L’autor ho mostra amb una anàlisi del pensament filosòfic de la modernitat.

El títol d’aquest quadern sona segurament antipàtic. El que tots volem avui, el que, inconscientment, ens fan respirar els mil estímuls que configuren el nostre entorn (política, esport, mitjans de comunicació, estrelles diverses...) no és servir, sinó PODER. Com a molt, acceptaríem en teoria que fos simplement conviure. Però res més. No obstant això, l’afany de poder esclavitza el poderós, i fa malviure dos terços de la humanitat. I, en aquesta situació en què tants malviuen, acaba sent necessari que alguns es “desvisquin”, per poder arribar a què tots convisquem.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud.

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar.

En aquest canvi de segle, el nostre món viu, potser, una de les transformacions més fortes de la seva història. El que anomenem “globalització” ha convertit aquell ample món on van viure els nostres avantpassats en un global village. Un món que, amb les seves enormes capacitats de comunicació i transport, posa en contacte cultures i pobles diferents amb una intensitat inusitada. Aquestes noves circumstàncies han posat a l’ordre del dia la reflexió sobre temes com poden ser la “tolerància”, el respecte a les diferències, el diàleg.

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones.

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals.