Ètica/Moral

El d’avui és un nihilisme pràctic i tàcit que no es formula ni es professa, però actua com a pressupòsit latent d’unes formes de vida determinades que alguns pensadors han descrit com a “cultura de l’oblit”, “era del buit”, “modernitat líquida”... Davant d’ell només sembla valer la reivindicació d’una justícia que impliqui la recuperació de la memòria i un nou sentit de la felicitat.

Els catorze anys de vaques grasses no s’han aprofitat per a equiparar els nivells de protecció social espanyols als que tenen altres països europeus del nostre entorn. Ara la crisi passa factura en forma de sofriment de moltes persones i famílies.  En aquest quadern s’exposen les xifres del daltabaix, però sobretot s’argumenta la necessitat d’un canvi de mirada i de sensibilitat que activi el camí vers una societat més justa i igualitària.

Aquest quadern explora la possibilitat desenvolupar una teologia política d’arrel eucarística i de conseqüències transformadores. I ho fa abordant un tema cabdal pels nostres dies: la integració de les persones immigrants.  O, més ben dit, com il·luminar i animar la construcció de societats integrades, en les quals cada persona i cada grup social pugui trobar el seu propi espai.

La comunitat cristiana en els seus orígens era una comunitat enmig d’un Imperi culturalment plural, on primer va ser tolerada, després perseguida i finalment arribar a tenir durant segles un estatus oficial. Actualment les esglésies cristianes, i d’una manera particular el catolicisme i el protestantisme, es troben enmig d’una societat plural on han de conviure amb altres religions i sobretot amb altres conviccions ètiques. Això ens obliga a replantejar moltes coses.

El relat del bon samarità no ens diu només què cal fer respecte al proïsme, sinó que també ens indica com cal fer-ho. La narració ens proposa un itinerari pedagògic de l’acció caritativa, un full de ruta per a l’exercici de la solidaritat tremendament útil per aquells moviments de resistència global ocupats en la tasca d’esbossar el mapa d’un altre món possible, des de les víctimes.

L’ètica de la sol·licitud ha estat sovint ignorada per l’ètica tradicional que l’ha relegat a l’àmbit domèstic o privat, i l’ha adscrit exclusivament a les dones. En un món ferit per la pobresa i les desigualtats, es fa necessari recuperar una visió cristiana que articuli la justícia i la cura dels altres i de la Terra, i que ens mobilitzi per a la transformació social. Això és precisament el que fa la teòloga Lucía Ramon en aquest quadern. 

El treball condiciona les nostres vides. Ja des de l’escola ens preparem per a un futur professional, que probablement abastarà bona part de la nostra existència fins a la vellesa. El mateix ritme del calendari pivota sobre les jornades laborals, necessàries perquè la societat pugui avançar. Com viure aquest fenomen amb un mínim de coherència? No sempre és fàcil, especialment en aquests moments de crisi on tant les tensions inherents a la feina per als qui la tenen, com l’absència d’ocupació en el cas de molts aturats, són motiu de preocupació.Aquest quadernet és fruit de la reflexió del seu autor en el marc de les reunions del grup de professionals de Cristianisme i Justícia al llarg de més de vuit anys.  Un grup que dialoga sobre l’encaix del treball en la vida des d’una perspectiva constructiva que acompanyi el creixement personal i professional. Tot plegat, intentant descobrir un sentit que contribueixi a harmonitzar les diferents facetes vitals. En aquesta recerca no hi falta ni l’espiritualitat ignasiana, ni el testimoni de professionals d’àmbits diversos. Tant de bo que la lectura del quadernet sigui estimulant i que en les seves pàgines puguis trobar, amiga lectora, amic lector, paraules que t’inspirin, sigui quina sigui la teva professió.L'edició d'aquest quadern és limitada. Si en voleu adquirir algun exemplar poseu-vos en contacte amb Cristianisme i Justícia

La Gaudium et Spes és de ben segur el document del Concili Vaticà II que aporta més novetat. A partir de la seva lectura l’autor va desgranant els tres àmbits en els quals l’església podria oferir la seva bona nova a un món ferit: la justícia, la pau i la integritat de la creació. I és que avui per avui resulta inimaginable una Església desvinculada d’aquelles grans qüestions que afecten la vida de milions d’éssers humans. 

El capitalisme ha impregnat tant el nostre dia a dia (el treball, les relacions socials, la idea de felicitat...), que una alternativa a aquest sistema només es pot construir partint d’aquesta quotidianitat. L’autor es pregunta així, que aporta la fe cristiana com a proposta de vida, i com aquesta fe hauria també d’enriquir-se a partir de les propostes de transformació profunda que sorgeixen arreu. Un diàleg seré a partir del respecte i l’obertura, poden acabar desembocant en una inesperada revolució que ajudi a superar la situació actual.

Quatre teòlegs a partir de diferents arguments bíblics, teològics i eclesiològics, conflueixen cap a la necessitat d’una aplicació del principi de misericòrdia en el cas dels divorciats tornats a casar que, sense treure pes al valor de la indissolubilitat matrimonial, doni a l’acollida i a la comunió una major centralitat.