Ètica/Moral

L’ecofeminisme i l’economia feminista han tret les atencions de l’espai del que és íntim per situar-les a la plaça pública, ha fet que es revolucionessin, i que es passés de la ciutadania a la «cuidadania», és a dir, un sistema de relacions i reorganització social que posa en el centre la sostenibilitat de la vida i l’atenció com una categoria relacional i política sense la qual la vida no és possible.

Fa més de deu anys que a Espanya es parla, en ambients acadèmics i especialitzats, del populisme punitiu, del renaixement del dret penal de l’enemic, de la criminalització de la protesta i de la dissidència, de l’expansió del dret penal d’excepció.... Aquest Paper ens adverteix de les conseqüències que això està tenint sobre l’exercici dels drets i les llibertats i en definitiva sobre la democràcia.

Jorge Riechmann, parla del segle XXI com el “Segle de la Gran Prova”, un segle on ens hi podem jugar el futur del planeta i la supervivència com a espècie. Davant d’això, des de la filosofia, la teologia i l’ecofeminisme,  els autors es plantegen si és possible endegar un curs civilitzador diferent, que cerqui altres metes i fomenti uns altres valors: acollir l’estrany, tenir cura del que és fràgil, fer les paus amb la natura i acceptar-nos  com els éssers vulnerables  i mortals que som.

La tesi que sembla sorgir d’aquesta petita antologia és que el nostre sistema econòmic es fonamenta en una «opció preferencial pels rics», amb algunes gotes de tranquil·litzador de consciència de tant en tant. Això es contraposa a la igualtat fraterna proposada pel Regne de Déu: el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans. Per això la teologia, segons l’autor, ha de dialogar amb l’economia tant com en altres èpoques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general.

Davant els inferns de la violència, l’opressió i la repressió, la víctima oprimida sembla no tenir altra escapatòria que la de la “l’acció-reacció” (fight) o el silenci submís (flight). En aquest quadern s’explora la tercera via de Jesús, que escapa a la comprensió d’aquestes dues opcions. La via de la noviolència activa (NOVA) que exigeix de lucidesa i creativitat, fe i constància. Una proposta que entronca amb una llarga tradició bíblica però que en el context de la nostra societat adquireix tot el seu sentit.

Quan parlem de fiscalitat i impostos ens envaeix un mar de preguntes: En paguem massa? Realment són útils o ens els podríem estalviar? Té sentit que jo pagui impostos quan hi ha tanta corrupció? La qüestió fiscal ha estat molt de temps fora del debat polític i social, i només els darrers anys, amb l’impacte de la crisi econòmica i el daltabaix de la globalització, tornem a posar el focus en aquesta qüestió clau per al sosteniment dels nostres estats del benestar.

El canvi –si ens hi acostem des d’una mirada polièdrica– i la transformació social són els temes centrals d’aquest quadern,

«No hi ha dues crisis separades, una d’ambiental i una altra de social, sinó una sola i complexa crisi socioambiental». A partir d'aquesta tesi central en la Laudato si', el quadern ens presenta les idees i valors nuclears de l'encíclica i ens proposa una superació del dilema justícia/mediambient, lluita contra la pobresa/cura del planeta. El camí cap a una ètica ecològica integral es converteix, així, en l'única solució possible al carreró sense sortida al quan ens ha portat l'actual sistema de producció i consum.

Després de trenta-cinc anys, Cristianisme i Justícia arriba al quadern número 200. La nostra intenció ha estat sempre la d’oferir un relat esperan­çador que alimenti l’aspiració, compartida per molts, d'un món més just i fratern. Fidels a aquesta aspiració i a una realitat que ens interpel·la, el present quadern vol ser un clar reflex del treball en equip que caracteritza el nostre centre i una bona guia d'aquells reptes que marcaran la reflexió present i futura de Cristianisme i Justícia.

J.M. Pañella és un més de tota una generació de religiosos (i també de capellans seculars i de laics) que, a Barcelona, com a molts llocs del món, va voler enfocar la vida religiosa cap a la solidaritat amb els més pobres de les nostres ciutats benestants. Amb aquest recull l’autor ha pretès seleccionar alguns escrits que bé podrien configurar una espiritualitat que posa els exclosos en el centre.