Desigualtats Nord-Sud i globalització

Visibilitzar «conflictes oblidats» s’emmarca en l'ntent de descentrar la mirada i posar el focus en situacions que s’escapen de la immediatesa i que requereixen ser visibilitzades perquè no caiguin en l’oblit. En aquestes pàgines que venen hi trobareu cinc articles extensos que ressegueixen les causes, el desenvolupament i els possibles esdeveniments futurs de cinc països en conflicte. Parlem d’Hondures, el Iemen, la República Centreafricana, el Sàhara Occidental i Myanmar.

Hillary Clinton, en aquell moment Secretària d’Estat, es va fer aquesta pregunta en conèixer que un terratrèmol havia devastat Port-au-Prince, la capital d’Haití. És també la pregunta que ressona al llarg de tot el quadern, i potser la que s’ha fet el lector en un primer moment: Per què Haití? Per què dedicar-li ara un quadern? Doncs potser perquè a 10 anys del terratrèmol que va destruir el país, és en el petit i invisible Haití on es fan més paleses totes les injustícies i contradiccions de la nostra globalització.

La tesi que sembla sorgir d’aquesta petita antologia és que el nostre sistema econòmic es fonamenta en una «opció preferencial pels rics», amb algunes gotes de tranquil·litzador de consciència de tant en tant. Això es contraposa a la igualtat fraterna proposada pel Regne de Déu: el regne de la llibertat de fills i la igualtat de germans. Per això la teologia, segons l’autor, ha de dialogar amb l’economia tant com en altres èpoques ha dialogat amb la filosofia i amb la cultura en general.

A partir de les dades del PNUD sobre pobresa absoluta al món i establint comparacions amb altres índex, el Paper 35, estableix possibles solucions a aquesta situació. Una d'elles és dedicar el 20% del pressupost públic, en lloc del 13% actual, a polítiques socials bàsiques. I una altra, destinar un 20% de l'ajuda internacional, en lloc del 10% actual, als sectors més vulnerables. També marca línies d'actuació pels governs dels països desenvolupats i pels governs dels països en vies de desenvolupament. Sempre comptant amb la pressió d'una opinió pública sensibilitzada.

Pere Casaldàliiga, amb motiu del 20è aniversari de la mort de “San Romero de América”, parla a l’UCA de San Salvador sobre neoliberalisme, mundialització i solidaritat. Urgeix impregnar de solidaritat el procés de globalització per tal que aquesta estigui al servei de l’ésser humà, acabant amb la injustícia de la desigualtat. Cal avançar cap a un sol món, amb una opció radical pels pobres. Advoca Casaldáliga per una esperança transformadora, històrica i escatològica. Acaba la seva al·locució citant Romero com el sant dels catòlics, dels protestants i, fins i tot, dels ateus. 

En el present quadern s’estableix un símil entre el que guanyen anualment els nord-americans i una desfilada que dura una hora. Una altra variable és l’alçada dels qui desfilen. Molt baixets si tenen ingressos molt baixos i altíssims els qui obtenen guanys exorbitants. Tenint en compte que els de salari mitjà farien 1.80 metres, passaríem dels pocs centímetres que fan els més pobres als 108.000 metres que faria l’home més ric. Una forma de mostrar la desigualtat,  creixent exponencialment, als Estats Units i a la resta del món.

La desigualtat al  món. Els rics són cada vegada més rics. Una autèntica obscenitat. Els ingressos dels potentats s’incrementen exponencialment, davant els minsos o nuls increments dels ingressos dels pobres o de les classes socials mitjanes. I un FMI amb polítiques neoliberals clarament favorables a mantenir aquesta situació. A Espanya, els alts salaris dels càrrecs de l’administració pública i de l’empresa privada s’inscriuen en un marc de violència estructural, en contraposició amb el missatge social dels Pares de l’Església per a qui els béns de la terra són de tots. 

El deute extern de Llatinoamèrica és un fenomen econòmic amb unes immenses conseqüències per a la majoria de la població. El servei d’aquest deute està costant enormes patiments a les majories pobres dels països deutors, que han vist reduir-se encara més els seus ja precaris nivells de vida. Aquesta situació planteja la urgent qüestió de dilucidar la moralitat d’un fenomen que s’ha tornat en contra dels objectius intrínsecs del sistema econòmic: satisfer les necessitats materials de la població d’un país i oferir una base per al seu desenvolupament espiritual.

Charles Clements és un metge nord-americà que va arribar a El Salvador el març del 1982 per atendre els pacients civils i ensenyar medicina preventiva en una àrea controlada per la guerrilla. Va ser pilot durant la guerra del Vietnam; a partir d’aquest fet va tenir tanmateix fortes decepcions i va rebutjar continuar realitzant vols. Després de completar els seus estudis de medicina va començar a practicar-los a Califòrnia.

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M.