Desigualtats Nord-Sud i globalització

Es tracta de dos quaderns el·laborats per l'equip de Cristianiseme i Justícia que en el seu conjunt abasten tres camps de reflexió social. A la primera part es porta a terme una anàlisi de la situació de la societat. La segona ofereix una reflexió teològica sobre el tema. Per la seva banda, la tercera presenta un conjunt de criteris educatius. Els autors: Rafael de Sivatte, Ferran Manresa, Josep I. González Faus, Josep M. Rambla, Jesús Renau i M.

Cristianisme i Justícia ha treballat el tema del Deute Extern amb seminaris interns, taules rodones i publicacions. Ara voldríem tornar-hi però des d'una perspectiva un xic diferent: no exposant les nostres reflexions, sino re-imprimint uns materials pedagògics utilitzats a Centramèrica a les comunitats populars. Tal vegada al lector europeu li resultarà poc precisa alguna frase, però pensem que el contingut de fons és ben exacte.El Comitè Oscar Romero de Barcelona ha proporcionat el material i s'ha posat en contacte amb els editors per a demanar el permís de reproducció.

En referència al Tercer món, estem acostumats que la gent que ve d’aquelles terres sempre ens demani coses: diners, personal, ajuda... Aquesta col·laboració és sempre necessària, però avui -expressa l'autor- no voldria demanar, sinó oferir, donar, agrair... “No tenim ni or ni plata.

A través de l'enregistrament magnetofònic de la conferència sobre el Cinquè Centenari que va tenir lloc al nostre Centre, dins del cicle coorganitzat amb Associació per al Diàleg Amb les Cultures, s'ha plasmat la visió d'Ignacio Ellacuría des d'un to col·loquial. No només s'analitzen els esdeveniments de fa 500 anys i les seves protagonistes, Espanya i Portugal, sinó que s'estudia la situació actual i sobretot el paper que juguen els EUA i l'Església els nostres dies.

Inspirant-se en l'informe sobre el desenvolupament humà del 1992, publicat pel Programa de Nacions Unides per al desenvolupament, aquest quadern aprofita per subratllar una sèrie de problemes que el nostre Planeta té pendents sobre la taula. Diversos seran els reptes que la societat internacional haurà d'afrontar, entre ells l'abisme de la desigualtat o la immigració. Però, ¿quins pactes han de complir les grans potències per poder reduir l'increment de les diferències?

“El mercat i la competència s’estan destruint en la mesura que es consoliden els enormes monopolis que estan sorgint davant els nostres ulls. Mentre discutim amb els apologistes del mercat, no ens ocupem dels que l’estan destruint”. L’autor en aquest quadern presenta una sèrie de reflexions intentant reconduir l’atenció dels crítics al fenomen principal. Aquest quadern és només un inici, el balboteig d’una reflexió que està començant a fer amb alguna claredat. Tracta de concentrar no en el que es diu, sinó en el que està realment passant.

En aquest canvi de segle, el nostre món viu, potser, una de les transformacions més fortes de la seva història. El que anomenem “globalització” ha convertit aquell ample món on van viure els nostres avantpassats en un global village. Un món que, amb les seves enormes capacitats de comunicació i transport, posa en contacte cultures i pobles diferents amb una intensitat inusitada. Aquestes noves circumstàncies han posat a l’ordre del dia la reflexió sobre temes com poden ser la “tolerància”, el respecte a les diferències, el diàleg.

Aquest quadern analitza exhaustivament el fenomen de la globalització des d’un punt crític seriós cap als abusos del món capitalista. Des de diversos aspectes, com la globalització tecnoeconòmica, sociopolítica o cultural, l’autor intentarà en els seus últims capítols una definició més rica de la globalització i plantejarà propostes per a governar-la. En efecte, la naturalesa d’aquest fenomen el fa susceptible de ser governat: creiem que cal configurar-lo de manera que afavoreixi a tothom, especialment els més pobres.

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

Vivim un canvi de mil·lenni apassionant: el nostre món s’estén entre la ultramodernitat dels mitjans de comunicació i les tragèdies (tan antigues com la humanitat) de la guerra i la pobresa de tot tipus. Un món cada vegada més unificat i interconnectat per la omnipresència dels mitjans de comunicació i que, al mateix temps, ens resulta més complex i disgregat. Un món ple de possibilitats fins fa poc només somiades, però que no és capaç de donar ni el més imprescindible a milions de persones.