Desigualtats Nord-Sud i globalització

Qui són i a què es dediquen aquestes dues entitats sorgides en el pacte de Bretton Woods? Quina influència tenen en els països del sud? Quin paper juguen en el desenvolupament? Aquestes i altres qüestions poden ser llegides a les pàgines d’aquest quadern, que aborda dues institucions que van ser creades en un món que ja no existeix. De manera directa, s’exposaran reformes necessàries perquè els més de mil milions de pobres d’avui dia puguin ser beneficiats per aquestes dues institucions.

Una crítica constructiva i reflexionada sobre la modernitat serà el que els lectors es trobaran de la mà de l’autor i de diversos pares de la Il•lustració convidats a escena. Gràcies a Rousseau i Montesquieu, i altres fonts, aquest quadern analitza la Il•lustració o la Modernitat –l’autor els considera sinònims- i intenta qüestionar la vinculació mecànica entre raó i llibertat d’una banda, i progrés de l’altra.

A través del fenomen mundial de la Globalització, l’autora d’aquest quadern ens presenta els problemes, els reptes, les esperances per a una Democràcia forta i consolidada. No obstant això, tal com queda latent en aquestes pàgines que el lector pot analitzar, l’assumpte és delicat i pot comportar diversos problemes si no es treballa en la societat i la ciutadania per enfortir aquesta institució.

L’OMC, hereva de la GATT, la PAC, política europea de suport a l’agricultura de la Unió, les patents farmacèutiques... Tots aquests conceptes segur que no quedaran sense opinió a ulls del lector. El quadern analitza aquests conceptes, aquestes institucions, i inclou certes maneres de millorar o suggeriments per canviar el que salta a la vista: una política de comerç internacional perjudicial per als països en vies de desenvolupament i en la qual preval la defensa d’Occident.

Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social.

En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat deles grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunalsdels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències?Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quinesrespostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal quees produeixin encara?

Aquest quadern analitza com tracten els mitjans de comunicació occidentals les informacions dels països en vies de desenvolupament. Conèixer com se seleccionen les informacions que han de ser emeses i perquè tants conflictes i morts innecessàries són obviades, faran que el lector es plantegi el seu paper d’espectador. El fet de ser conscients del que passa al Planeta farà germinar la llavor de l’acció.

Sens dubte vivim un moment de crisi, un moment idoni per preguntar-se quin tipus de societat i de món volem construir. Moment, en definitiva, en el qual se’ns exigeix la lucidesa necessària per saber percebre les possibilitats emergents que podem trobar en la realitat present. Les crisis són, doncs, un toc d’atenció per canviar de rumb i edificar un món sobre unes altres bases. En aquest quadern s’apunten quines poden ser aquestes bases i el paper que les religions haurien de jugar en la construcció d’un nou ordre mundial.

El quadern intenta analitzar quins aspectes caracteritzen la realitat política, social o econòmica africana en el marc del nou context polític i econòmic que viu el planeta (multipolaritat, protagonisme dels països emergents la Xina, l’Índia, el Brasil... cooperació sud-sud) Afronta Àfrica un futur esperançador i nou en contrast amb un present i un passat marcats per la guerra, la fam i la pobresa?

Ningú dubta ja que bufen vents de canvi, la força i la profunditat dels quals tot just comencem a entreveure. En aquest context, l’Església es troba davant el dilema d’optar pel replegament o respondre a la invitació d’escoltar la veu de l’Esperit de Déu, que es manifesta en molts signes. L’autor explora alguns d’aquests signes, i anima a una renovació profunda que faci de la mateixa Església llavor i signe d’esperança per al nostre món.