quaderns

El 3 de març de 1975 la Congregació General 32 (CG32) va formular la missió de la Companyia de Jesús com “el servei de la fe, del qual la promoció de la justícia constitueix una exigència absoluta”. És el conegut com a “Decret quart” o “Decret fe-justícia” que, a partir d’aquell moment, ha configurat la manera de pensar i actuar de la Companyia de Jesús, convertint-se en una referència fonamental de cara a comprendre les opcions personals i institucionals dels jesuïtes. 

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Testimonis d’un Déu que no estranya, en el que recull el testimoni de fe de sis persones LGTBIQ+ que, amb molta generositat, comparteixen històries de vides que han estat marcades pel sofriment i la resistència, l’exclusió i la trobada, la relació conflictiva amb Déu i el descobriment del seu amor infinit.

El sociòleg Rafael Díaz-Salazar ens ofereix a Cap al postcapitalisme, el darrer quadern de Cristianisme i Justícia, un text que intenta posar llum per orientar-nos en el camí de la transició cap al postcapitalisme. Ho fa posant en diàleg cultures de fe i justícia que es nodreixen de fonts diferents, però que desitgen aprendre les unes de les altres.

Enmig de les incerteses i les amenaces apocalíptiques del present, hi ha lloc per l’esperança cristiana? El teòleg Javier Vitoria, sacerdot de la diòcesi de Bilbao, signa el darrer quadern publicat pel centre d’estudis Cristianisme i Justícia, en el que reivindica la necessitat de recuperar l’esperança cristiana.

Aquests dies s’està celebrant a Roma la segona sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, el Sínode de la sinodalitat. Però què és la sinodalitat? Què representa aquest esdeveniment per a l’Església i per als cristians?

Una de les persones que millor en pot parlar és la Cristina Inogés, teòloga i membre de la Comissió Teològica del Sínode, que està participant en aquest procés des de l’inici, designada pel papa Francesc com a mare sinodal amb veu i dret a vot a l’Assemblea sinodal.

Cristianisme i Justícia acaba de publicar el quadern Contra la necronomia. Necessitat i possibilitats d’una economia al servei de la vida, que signa el sociòleg Imanol Zubero.

De quina manera poden dialogar la fe i la cultura popular? Carlos Maza, jesuïta, i Sonia Herrera, cap de l’àrea social de Cristianisme i Justícia, han protagonitzat aquest dimarts un diàleg sobre aquesta qüestió tenint com a punt de partida el quadern Crist i les cultures. Desafiaments de la teologia pop.

Cristianisme i Justícia publica el primer quadern d'aquest curs, que signa José Ignacio González Faus amb el títol Rics i pobres al Nou Testament. Aquest quadern s’ha escrit amb l’objectiu de completar el tractament del tema indicat en el títol i que l’autor ja ha anat fent al llarg dels anys en altres publicacions com el llibre Vicarios de Cristo: los pobres on fa un recorregut per tota la tradició cristiana des del segle I al XX.

L'autor del quadern Democràcia cultural, l'actor i director de teatre Jorge Picó, protagonitza aquest diàleg amb Xavier Casanovas, membre de l'equip de Cristianisme i Justícia i professor d'Ètica de l'IQS. 

Dues paraules, democràcia i cultura, es donen suport mútuament “com caminants esgotats a mig camí”, diu l’autor. El cansament de la primera és perquè designa una realitat desfigurada, erosionada en els seus fonaments per la globalització econòmica, el poder de les grans empreses, la tecnopolítica i el populisme. La segona, perquè ha perdut manxa crítica i utòpica en deixar de ser un noble ideal i un antídot contra el poder.