“A qualsevol dimensió de la realitat podem intentar construir teologia”

De quina manera poden dialogar la fe i la cultura popular? Carlos Maza, jesuïta, i Sonia Herrera, cap de l’àrea social de Cristianisme i Justícia, han protagonitzat aquest dimarts un diàleg sobre aquesta qüestió tenint com a punt de partida el quadern Crist i les cultures. Desafiaments de la teologia pop.

Maza és l’autor d’aquest text i ens anima a posar en diàleg el cristianisme amb la cultura. Ho fa, tal i com va explicar, tenint l’Evangeli com a eina per a mirar la realitat i reconèixer on emergeix una humanitat profunda. L’autor esquiva així la temptació del dogmatisme i es permet trobar connexions entre la fe i la cultura d’avui en el cinema, la literatura, la música o les sèries. “A qualsevol dimensió de la realitat”, va assegurar, “podem intentar construir teologia”. 

Així, per exemple, s’atreveix a fer una reflexió sobre l’encarnació a partir del visionat de la pel·lícula Barbie, o a identificar el concepte de misericòrdia en el relat que fa l’escriptora Camila Sosa de la vida d’una comunitat trans a Argentina, a la seva obra Las malas. Un exercici que pot esdevenir, a vegades, una provocació, però que veu necessari. “Una teologia viva no pot ser una tradició que no canvia”, va dir. “Cal prendre’s seriosament el context, i posar-se en diàleg amb la realitat a cada moment i a cada lloc”. 

Amb tot, és conscient dels riscos i dels límits. De vegades hi ha massa distància, afirma, i no cal forçar la mirada per veure un discurs teològic en tot, o de vegades el que cal fer és una crítica, si estem davant d’una proposta que deshumanitza. En qualsevol cas, l’Evangeli és el que serveix com a filtre, no només per a trobar un discurs que ens connecta amb la fe en manifestacions culturals que no són religioses, si no també per a ser crítics amb expressions que poden sorgir des de la mateixa Església o amb contingut explícitament religiós.

La proposta de Carlos Maza ens confronta a no pocs interrogants. Per començar, a discernir què és fonamental i què no ho és, en el cristianisme. És possible arribar a un consens sobre això? L’autor creu que sí, però cal ser conscients com i on s’han pres històricament les decisions a l’Església catòlica, i que la universalitat passa per reconèixer les diferències. 

Al quadern Crist i les cultures. Desafiaments de la cultura pop, aquest sacerdot jesuïta membre de l’àrea teològica de Cristianisme i Justícia, hi aboca moltes d’aquestes reflexions a partir de la seva formació en Teologia Fonamental, que va cursar a Nàpols. Al final de la xerrada, Sonia Herrera, agraïa l’exercici d’escriure teologia d’una forma aterrada, a l’abast de tothom, des d’allò quotidià i popular, tal i com ho fa als articles que publica habitualment al blog de Cristianisme i Justícia. Maza es va comprometre a seguir creuant les coses que li agraden des de la fe i va avançar que treballa en una reflexió sobre el silenci des de la darrera pel·lícula de Wim Wenders, Perfect Days. 

Podeu recuperar el diàleg aquí:

I descarregar el quadern aquí: 

Crist i les cultures. Desafiaments de la cultura pop