La gran contradicció del neo-liberalisme modern

La tesi que l’autor defensa en aquest quadern és que el fenomen social i ideològic conegut en els nostres temps com neo-liberalisme no s'assembla en res al liberalisme econòmic clàssic dels autors de l’Economia Política Britànica dels segles XVIII i XIX. Més aviat és un moviment oposat als ideals, motivacions i objectius econòmics i socials que va tenir aquell. El terme neo, afegit al de liberalisme, resulta de fet equivalent a no liberalisme. En paraules de l’autor: “Per a mi, el neo-liberalisme és no-liberalisme, és la negació del liberalisme. Això ho vaig a demostrar mostrant que la ideologia “neoliberal” de la nostra època és darwinisme social, la doctrina que exalta la necessitat i conveniència per al conjunt de la societat -i de l’espècie humana- que alguns dels seus membres, els més ben dotats i capacitats per a la competència econòmica, tinguin totes les oportunitats de triomfar i sobreviure en l’enfrontament dels homes contra la natura i dels homes entre si per mantenir el control sobre els recursos creadors de riquesa”. Per la seva pròpia descripció es farà evident que el darwinisme social és conceptualment contradictori i pràcticament incompatible amb els valors que promovia o intentava promoure el liberalisme tradicional.