Pobresa i exclusió social

Aquest quadern gira entorn del concepte nou de “capitalisme real”, que justifiquem amb el mateix argument que s’utilitzava per distingir el socialisme teòric, més estètic i moral, del socialisme real, perfectament immoral, de la Unió Soviètica. El capitalisme no és el que diuen els llibres d’economia sobre el mercat lliure, sinó aquesta lluita per prevaler en el mercat en què estan immerses totes les empreses, grans i petites. Aquest capitalisme afecta tots els àmbits de la vida social.

La Congregació Romana per a la Doctrina de la Fe va publicar una Notificació sobre les obres de Jon Sobrino Jesucrist alliberador, i La fe en Jesucrist: Assaig des de les víctimes. En ella es conclou que ambdues obres presenten discrepàncies amb la fe de l'Església. El present Quadern intenta analitzar l'esmentat document i oferir les nostres reflexions sobre cadascun d'aquests capítols.

Salvador Busquets, director de la Fundació Arrels, coneix de prop les realitats de la marginació i de les polítiques que en aquest moment s'apliquen. Afirma amb bon criteri que la solidaritat personal existeix, enmig de tant egoisme, i que també hi ha possibilitats econòmiques, malgrat l'injust de les estructures, sobretot en èpoques de bonança. L’autor descriu la problemàtica de les persones en situació de sense sostre, i la resposta social que rep i ha de rebre  aquest col·lectiu.

En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat deles grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunalsdels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències?Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quinesrespostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal quees produeixin encara?

Els catorze anys de vaques grasses no s’han aprofitat per a equiparar els nivells de protecció social espanyols als que tenen altres països europeus del nostre entorn. Ara la crisi passa factura en forma de sofriment de moltes persones i famílies.  En aquest quadern s’exposen les xifres del daltabaix, però sobretot s’argumenta la necessitat d’un canvi de mirada i de sensibilitat que activi el camí vers una societat més justa i igualitària.

Aquest quadern és una crida d’atenció urgent i necessària sobre la realitat que viu més de la meitat de la població del món. Malgrat que la forma de vida urbana se’ns imposa, malgrat que cada vegada més ens costa pensar què hi ha rere de cada producte que comprem en  qualsevol gran cadena de distribució... No obstant, 3.000 milions de persones segueixen produint els aliments que permeten sobreviure el 70% de la població mundial.

Aquest Quadern intenta explicar les raons d’una crisi tan profunda com la que viu l’esquerra a casa nostra, a partir de la tesi que s’ha abandonat una identitat d’esquerra econòmica basada en la justícia i la igualtat, substituint-la per identitats succedànies de caràcter exclusivament cultural. A partir d’aquesta anàlisi, l’autor assenyala algunes possibilitats de sortida a aquesta crisi. 

Tradicionalment, el missatge evangèlic s’ha presentat com una utopia sovint acceptada com a ideal desitjable per a tothom. Però n’hi ha prou amb fixar-se en el destí tràgic de Jesús i en el dels màrtirs cristians de tots els temps per a concloure sense embuts que l’horitzó del Regne de Déu és fonamentalment distòpic.«Les utopies/distopies evangèliques se situen més enllà de l’àmbit moral, no busquen premiar pobres virtuosos i castigar rics cobdiciosos.

Empreses, militars, polítics, ONG … i, al centre de tot, la població sofrent. Aquests són els principals actors d'un drama quotidià que es viu a la RDC des de fa dècades, però que s'ha agreujat per la demanda de determinats minerals dels quals el subsol africà n'és especialment ric. El quadern ens apropa a la complexitat d'un problema que posa al descobert totes les contradiccions de la globalització. 

El quadern intenta analitzar quins aspectes caracteritzen la realitat política, social o econòmica africana en el marc del nou context polític i econòmic que viu el planeta (multipolaritat, protagonisme dels països emergents la Xina, l’Índia, el Brasil... cooperació sud-sud) Afronta Àfrica un futur esperançador i nou en contrast amb un present i un passat marcats per la guerra, la fam i la pobresa?