Pobresa i exclusió social

Des de diferents focus, aquest quadern analitza el que podem trobar en qualsevol gran ciutat, no lluny d'algun barri opulent, la marginació en la nostra societat. La lluita social, el desconcert i diferents teologies van desglossant el problema actual, amb especial èmfasi en la reflexió, pregària o comentaris de tants cristians que intenten saber què és el que Déu diu a través d'aquesta realitat tan inhumana.

"Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà, i no t'adones de la biga en el teu?" ( Mt 7,3 )Amb aquest extracte de l'Evangeli de Sant Mateu podem iniciar el debat sobre el qual es fonamenta aquest quadern. El sistema penitenciari s'erigeix com un instrument per amagar a aquells que són rebutjats per la societat, i en l'actual procés de desculpabilització, ningú està disposat a ser més flexible amb aquells que acaben entre reixes.

En un món en què les desigualtats entre els països desenvolupats i els del Tercer Món s'accentuen per moments, ens trobem que els nens són la base de la piràmide de la pobresa. En els apartats d'aquest quadern intentarem aproximar el lector a la realitat de la infància als països del Sud mostrant de quina manera el repartiment de la riquesa i el poder a nivell mundial, la situació del medi ambient i altres variables locals i internacionals afecten el seu benestar, un benestar extremadament fràgil.

La pobresa la podem trobar en diversos llocs. Aquest quadern, a través de quatre autors, intenta il·lustrar la pobresa des de diversos punts de vista. Passant pel Tercer Món, aprofundirem també en l’anomenat Quart Món per continuar amb una anàlisi dels nous tipus de pobresa i concloure amb un examen crític des del punt de vista cristià. Moltes són les preguntes de com eradicar la pobresa.

El 1995 gairebé el 14% de la població dels Estats Units estava sota el llindar de la pobresa. Aquest quadern desglossa de manera exhaustiva la cara o cares de la pobresa als EUA, s’invoquen les seves arrels per acabar concloent i qüestionant el sistema capitalista americà. Amb el seu individualisme, la seva inclinació a competir i superar els altres, les seves ànsies de triomf personal, els americans no ofereixen idees per a esforços col·lectius ni empreses societàries, com necessitem per superar la crisi social d’Europa.

El segle XX, amb dues guerres mundials i desenes de guerres regionals i civils, s’ha convertit en el més sagnant de la història de la humanitat. No obstant això, la violència més gran dels nostres dies, la que més morts ha costat, la que segueix destruint més vides humanes, és la violència que resulta de l’economia, concretament l’economia del mercat neoliberal tal com està organitzat i tal com funciona de fet. Pot tenir futur un món així?

A les pàgines d’aquest quadern s’analitza el paper del cristià en el Quart Món, món que es pot resumir com aquell en què viuen els marginats d’un Occident cada vegada més ric i de vegades fred. Però, què implica aquesta tasca que tants cristians d’avui dia fan al marge dels seus treballs i responsabilitats familiars?, en quin aspecte estan interconnectades les seves hores de voluntariat amb el missatge de Jesús? L’autor ens ajuda amb el seu text a albirar les claus d’aquesta realitat.

L’OMC, hereva de la GATT, la PAC, política europea de suport a l’agricultura de la Unió, les patents farmacèutiques... Tots aquests conceptes segur que no quedaran sense opinió a ulls del lector. El quadern analitza aquests conceptes, aquestes institucions, i inclou certes maneres de millorar o suggeriments per canviar el que salta a la vista: una política de comerç internacional perjudicial per als països en vies de desenvolupament i en la qual preval la defensa d’Occident.

“Els pobres ens evangelitzen”. Set són els testimonis que la Fundació Arrels ens presenta en aquest quadern. Testimonis reals de persones que viuen al carrer, de persones que no han tingut la sort d’altres, éssers humans que viuen al marge d’una societat que moltes vegades els defuig i no els comprèn. Com asseveren molts voluntaris, el contacte amb aquests testimonis ha estat per a les seves vides font d’un sentit i una plenitud que no buscaven en acudir-hi, però que han rebut “de més a més”. Que són com “el tresor amagat” de què parlen els evangelis.

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.