Pobresa i exclusió social

Tradicionalment, el missatge evangèlic s’ha presentat com una utopia sovint acceptada com a ideal desitjable per a tothom. Però n’hi ha prou amb fixar-se en el destí tràgic de Jesús i en el dels màrtirs cristians de tots els temps per a concloure sense embuts que l’horitzó del Regne de Déu és fonamentalment distòpic.«Les utopies/distopies evangèliques se situen més enllà de l’àmbit moral, no busquen premiar pobres virtuosos i castigar rics cobdiciosos. Denuncien una situació prèvia a qualsevol acció: la simple existència de riquesa en un context de pobresa generalitzada és una situació escandalosa que cal que sigui modificada.» (pàg. 6)

Empreses, militars, polítics, ONG … i, al centre de tot, la població sofrent. Aquests són els principals actors d'un drama quotidià que es viu a la RDC des de fa dècades, però que s'ha agreujat per la demanda de determinats minerals dels quals el subsol africà n'és especialment ric. El quadern ens apropa a la complexitat d'un problema que posa al descobert totes les contradiccions de la globalització. 

Presentem aquí algunes de les raons que van inspirar Ignacio Ellacuría, jesuïta, filòsof i teòleg, rector de la UCA, home de pau, agut analista polític. El seu compromís el va dur, a una mort martirial que hauria pogut evitar, però ell va optar per estar fins al final al costat de les majories oprimides, treballant per una pau justa i aportant a la causa de l’alliberament el seu extraordinari bagatge intel·lectual.

El quadern intenta analitzar quins aspectes caracteritzen la realitat política, social o econòmica africana en el marc del nou context polític i econòmic que viu el planeta (multipolaritat, protagonisme dels països emergents la Xina, l’Índia, el Brasil... cooperació sud-sud) Afronta Àfrica un futur esperançador i nou en contrast amb un present i un passat marcats per la guerra, la fam i la pobresa?

Aquest quadern és una antologia de textos que demostren fins a quin punt la preocupació per la injustícia social i econòmica ha estat present en el pensament de l’Església des dels primers Pares fins al Papa Francesc. Preocupació que va portar a un cristià del s. XII a parlar dels pobres com a “vicaris de Crist” o el que és el mateix a considerar la causa dels pobres com a causa de Déu.