Pobresa i exclusió social

Aquest quadern és una antologia de textos que demostren fins a quin punt la preocupació per la injustícia social i econòmica ha estat present en el pensament de l’Església des dels primers Pares fins al Papa Francesc. Preocupació que va portar a un cristià del s. XII a parlar dels pobres com a “vicaris de Crist” o el que és el mateix a considerar la causa dels pobres com a causa de Déu.

Presentem aquí algunes de les raons que van inspirar Ignacio Ellacuría, jesuïta, filòsof i teòleg, rector de la UCA, home de pau, agut analista polític. El seu compromís el va dur, a una mort martirial que hauria pogut evitar, però ell va optar per estar fins al final al costat de les majories oprimides, treballant per una pau justa i aportant a la causa de l’alliberament el seu extraordinari bagatge intel·lectual.

Ningú dubta ja que bufen vents de canvi, la força i la profunditat dels quals tot just comencem a entreveure. En aquest context, l’Església es troba davant el dilema d’optar pel replegament o respondre a la invitació d’escoltar la veu de l’Esperit de Déu, que es manifesta en molts signes. L’autor explora alguns d’aquests signes, i anima a una renovació profunda que faci de la mateixa Església llavor i signe d’esperança per al nostre món.