Espiritualitat

"Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà i el qui la perdi per Mi i l'evangeli la salvarà " (Mc 8,35). Aquesta frase és una paradoxa freqüent en Jesús, qui proclama benaurats els pobres i els que ploren, però no perquè pobresa i plor siguin criteris d'aquesta, sinó perquè ells són (i seran) posseïdors del Regne de Déu i del riure definitiu. Aquí tenim una altra vegada paradoxa i aposta. Les pàgines del quadern intenten desentranyar una mica aquesta paradoxa i aquesta aposta.

Hi ha moments en què, si ens atrevim a ser absolutament sincers, els mateixos creients podem tenir la sensació que parlar de Déu a la fi del segle XX resulta anacrònic, “passat”. Entossudir-se a seguir parlant de Déu, no és senzillament voler mantenir una relíquia d’un passat que ja no és el nostre? A més, creure o no creure en Déu, estableix alguna diferència en la vida dels éssers humans? Creure en Déu, reconèixer-lo com a tal, és guardar els seus manaments, cadascú des de la seva situació: i el seu manament no és altre que estimar com ell estima, i en això resideix tota justícia.

Aquest quadern és continuació del nº 57 a causa del gran èxit de l’anterior, que va aparèixer ara fa quatre anys. Sospitem que la causa de l’èxit d’aquell va ser que en un tipus d’escrits com aquests parlen els que habitualment no solen tenir veu. Quan parlen els que no tenen veu, generalment només poden parlar d’experiències. I l’experiència és el que més ens acosta entre els homes. Al final de la lectura hom té dret a quedar-se amb la pregunta: muntatge subjectiu o camí veritable de salvació?

Aquest quadern intenta plasmar com és de necessari que els cristians del canvi de mil·lenni adquireixin una consciència més profunda i vital del que significa el do de l’Esperit. El que cal per transformar l’Església i la societat és romandre atents al que l’Esperit comunica a les esglésies i deixar-nos guiar, sense recels ni resistències, cap a on ell ens indiqui. Només des de la fidelitat a l’Esperit de Déu el nostre món pot ser transformat i veritablement “salvat”. A través de les seves pàgines, l’autor va desgranant l’essència de l’Esperit, font de vida.

El quadern present és provocatiu. Alguns el consideraran parcial, desmesurat en la seva contraposició entre el que l’autor anomena l’espiritualitat espacial (que denuncia com a evasiva) i l’espiritualitat simpàtica (amb la qual l’autor simpatitza). Que la incomoditat que aquestes pàgines puguin provocar a alguns ajudi a ajustar tot allò que està desajustat en la nostra recerca de Déu, i que ens ajudi a verificar que aquesta recerca ens condueix -amb la mateixa passió- a la recerca dels germans més injustament tractats.

L’autor en aquest quadern aborda un problema complex. El de la fe, la creença i la seva interrelació, així com la crisi en què es viu. La recerca de Déu, l’amor, la llibertat o el rostre de Jesús aniran apareixent a mesura que el lector vagi llegint aquestes pàgines, en les que de forma molt senzilla i propera es podrà entrar en un diàleg intern de discerniment que ajudi a avançar a tots aquells que alguna vegada hagin tingut un sentiment d’ateisme com el que va tenir la M. Àngels.

L’autor vol, a través d’aquest quadern, comunicar les seves reflexions i imatges que li serveixen per pensar i gaudir del Cel. En les seves paraules, no és més que la vida en plenitud del Regne de Déu, més enllà de la nostra història, de l’espai i del temps en què vivim la nostra vida biològica i la seva relació amb la nostra terra. Al cap i a la fi, preguntar-se pel Cel no és altra cosa que preguntar-se pel sentit i el destí últim de tot això que coneixem.

La intenció d’aquest quadern és reflexionar sobre fins a quin punt els valors fonamentals de la condició humana segueixen transmetent-se a través de noves mitologies, encara que variïn els arguments i els noms dels personatges. I com que el cinema s’ha convertit en el difusor més important de mitologies que transmeten els codis de comportament de la nostra cultura, ens centrarem en aquest mitjà. Més particularment analitzarem quatre grans superproduccions: El Senyor dels Anells, Harry Potter, La Guerra de les Galàxies i Matrix.

Aquest quadern s’inicia amb un testimoni real. La Carmen perdia al seu marit en un incendi a l’habitatge familiar i, al seu torn, els seus fills entraven en una espiral de drogues i marginació fins a arribar a un psiquiàtric. Les pàgines que ara comentem tenen la senzilla pretensió d’esdevenir una reflexió teològica que permeti comprendre com Déu és present en aquest tipus d’històries que, sovint, són denominades com inferns. L’accés a aquestes històries bé podria anomenar-se descens.

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.