Espiritualitat

La pandèmia ha qüestionat el paradigma de l’autosuficiència sobre el qual reposava la nostra civilització i ha mostrat les grans limitacions que té el sistema econòmic en què ens basem a l’hora de garantir els drets bàsics de totes les persones, especialment d’aquelles que es troben en situació de vulnerabilitat. Passar pàgina ràpidament per oblidar aquest malson seria, en la nostra opinió, un error.

L’atractiu d’una autora com Simone Weil radica en que permet escapar al seu lector de la tirania de l’actualitat. Les seves paraules no són especialment expressives avui: són especialment expressives sempre. Amb Simone Weil un té la sensació d’entrar en contacte amb quelcom sòlid, amb una presència real en plena era de la xerrameca i de la desfactualització. El mateix González Faus assenyala la sorpresa, que molts compartim, que un experimenta quan llegeix Simone Weil: «Deu ser veritat que ha existit una dona així?». (Del pròleg d'Oriol Quintana)

Aquest quadern s’inspira en les reunions dels últims cursos del Grup de Professionals de Cristianisme i Justícia. En la primera publicació 

[Només edició en castellà]

Sobre els exercicis de sant Ignasi  s’han escrit en els darrers cinc-cents anys d’història centenars de llibres, alguns molt valiosos. I sobre la música del mestre alemany, encara més volums. Aquest llibre que presentem no és un més, afegit a molts altres. Té l’originalitat d’unir espiritualitat ignasiana i música, de posar ànima sonora a una part de l’experiència ignasiana i de donar-nos també a conèixer la profunditat espiritual i mística de Bach. Aquest llibre, podríem dir, és un tres en un. És un llibre per a llegir, per a escoltar i per a pregar. 

En commemoració dels 40 anys del martiri de Lluís Espinal hem reeditat el quadern Pregàries a boca de canó, publicat inicialment en el nº 31 d'aquesta mateixa col·lecció. Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc.

La frase que dona nom a aquesta publicació la trobem a sant Pau quan diu: «Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill» (Gal 4,4); o «Ens ha fet conèixer el misteri del seu designi, la decisió benèvola que havia pres per executar-la en la plenitud del temps» (Ef 1,9-10). A partir d’aquesta expressió l’autor es formula directament aquesta pregunta: Avui, Pau ho podria escriure, això? O, encara d’una manera més clara: Nosaltres, el podem entendre? La resposta, encara que no ho sembli, toca el moll de l’os de la nostra vida.

La paraula «reconciliació» és un terme polisèmic que pot ser abordat des de perspectives diverses: religiosa, ètica, política i jurídica. L’autor es centra en aquest text en la perspectiva religiosa i en la versió cristiana, situant-se clarament en la posició de les víctimes. D’allà en sorgeixen les preguntes que recorren totes aquestes pàgines: hi ha un Déu que reconciliï i ens reconciliï amb les víctimes del nostre món? Si és que sí, com és aquesta reconciliació?, en què consisteix?, com ens concerneix als cristians?

Tota recerca d’espiritualitat és una dada positiva, des del punt de vista cristià i humà, però obliga a un esforç d’examen i autocrítica: hi ha uns elements ineludibles de la teologia cristiana que no es poden passar per alt, entre ells la necessitat de construir aquesta espiritualitat des dels “últims” d’aquest món. És a aquest debat que vol contribuir aquest quadern, fruit de la reflexió de tot un curs del seminari teològic de Cristianisme i Justícia.

Han estat molts els mestres o místics cristians que expliquen els efectes de la pregària contemplativa, però no la manera com fer-la. El P. Jalics ha omplert aquest buit amb una proposta que va néixer d’una experiència personal de detenció i aïllament durant la dictadura argentina. En aquest quadern, que comença amb una magnífica introducció de Xavier Melloni, explica com el seu “camí” contemplatiu de pregària enllaça amb la pràctica dels Exercicis ignasians.

Tens a les teves mans un recull de pràctiques que volen ajudar a la pregària personal i comunitària. Aquestes 49 pràctiques espirituals descriuen una varietat d’accessos cap a Déu que la pastoral i la psicologia m’han inspirat. Des de la funció més primera de la naturalesa humana -la respiració- fins al seu cim –el llenguatge-, cadascú podrà triar una manera de pregar adaptada, fixant l’atenció en un o un altre recurs. Esperm que aquest recull ajudi tant a qui cerca avançar en la vida espiritual com a qui comparteix l’impuls de proposar-la als altres.