Espiritualitat

En aquest quadern hi trobaràs dues mirades contemporànies sobre Ignasi i la seva espiritualitat, dues mirades que sorgeixen, això sí, del convenciment que tota espiritualitat autèntica i profunda ens impulsa sempre a la trobada amb Déu en el món. La Mariola i en Xavier apostant per una espiritualitat d’ulls ben oberts i de peus tocant a terra, ens fan el gran regal de mirar enrere, contemplar la bona nova de Jesús de Natzaret des de la perspectiva d’Ignasi de Loiola, i ens il·luminen una mica millor el camí que tenim al davant. (Del pròleg de Pau Vidal)

Publiquem en format de quadern virtual aquest text pòstum i inèdit d'en Víctor Codina, que va acabar d'escriure uns mesos abans de la seva mort, gairebé com un testament. No és fàcil assenyalar el gènere literari d'aquest quadern. És història de la teologia des del Concili Vaticà II (1962-1965) fins al dia d'avui. Però no és una simple història sistemàtica dels seixanta anys del postconcili, sinó una teologia narrativa i personal. Són pàgines en les quals narra la trobada amb diverses persones i col·lectius que simbolitzen diversos moments de l'Església postconciliar. Serveixi com a homenatge a en Víctor, però també a totes aquelles i aquells que surten citats i que van escriure una de les pàgines més fructíferes de la història de la teologia. 

[Aquest quadern virtual només s’ha publicat en la seva versió castellana]

“Des dels seus orígens, l’espiritualitat ignasiana ha constituït una font d’il·luminació i sentit per als educadors. El quadern que ara es publica a la col·lecció EIDES va en la línia d’«aplicar» els Exercicis a la tasca quotidiana dels educadors i educadores i a com viuen aquesta tasca. Tasca que no sempre és fàcil, fins i tot quan es la viu amb una autèntica vocació vital.” (Del pròleg de Darío Mollá)

Les interpretacions d’en Víctor ens ofereixen llum per desxifrar els enigmes de fets i situacions molt diferents que ens afecten avui. Amb tot, a més, la seva mirada lúcida i la seva aguda interpretació esdevindran també per a nosaltres una lliçó i una iniciació a la  lectura dels signes dels temps i de la nostra realitat per moure’ns amb més claredat enmig de les sempre inèdites situacions en què necessàriament ens haurem de trobar. Perquè «cal recuperar l’Esperit», ens diu en Víctor, i ell ens ensenya a descobrir com l’Esperit segueix actuant avui i sempre, però «des de baix». (Del pròleg de Josep Ma Rambla)

Resar amb els sentits és una de les propostes que es fan en el marc dels Exercicis Espirituals de sant Ignasi (EE). La conveniència de conèixer, desenvolupar i oferir aquesta manera de pregar prové del fet que es recolza en la mil·lenària tradició espiritual cristiana i que la trobem ben present en tot el recorregut dels EE. Una llarga llista d’autors han estudiat i aprofundit l’ús dels sentits en la pregària i han esbrinat com s’hi utilitza la potència dels sentits espirituals de manera coordinada amb els sentits corporals.

Nicaragua està vivint una particular i cruenta passió amb motiu de la persecució del règim d’Ortega contra l’Església catòlica. La presència de la noviolència al país per part de la societat civil, i en faccions de l’Església catòlica, és per al cristianisme testimoni de la mort i resurrecció de Jesús Crist entre el poble nicaragüenc. 

En aquest nº 100 dels quaderns EIDES trobareu a dotze joves conversant per parelles sobre  espiritualitat, religió, comunitat, pregària, fraternitat, fe, ego, natura, Esperit, amor, buit, alliberament, cristianisme, serenor, pèrdua, superficialitat, quotidià, sacrifici, agraïment, pressa, islam, silenci, Regne de Déu, transformació, dolor, bondat, por, testimoni, Jesús, creences, parella, compassió, família,....

La paraula «reconciliació» és un terme polisèmic que pot ser abordat des de perspectives diverses: religiosa, ètica, política i jurídica. L’autor es centra en aquest text en la perspectiva religiosa i en la versió cristiana, situant-se clarament en la posició de les víctimes. D’allà en sorgeixen les preguntes que recorren totes aquestes pàgines: hi ha un Déu que reconciliï i ens reconciliï amb les víctimes del nostre món? Si és que sí, com és aquesta reconciliació?, en què consisteix?, com ens concerneix als cristians?

Fa cinc-cents anys, la vigília del 25 de març de 1522, un home jove va abandonar tots el seus vestits i armes per vestir-se del Crist. Amb aquest gest deixava enrere una vida i n’encetava una altra, que el portaria molt més enllà d’on estava determinat a arribar. En el marc de la celebració «Ignatius 500», Cristianisme i Justícia-EIDES ha volgut fer memòria d’aquesta conversió amb un curs titulat «De la ferida al cor del món. Testimonis de conversió, avui», realitzat a Barcelona la tardor del 2021. Les conferències i els testimonis escoltats en el curs descriuen la densitat espiritual i la vigència d’aquella transformació personal, i la mostren com un referent de l’ineludible procés de tota vida compromesa en la construcció d’un món més humà. Aquest quadern en recull les aportacions que s’hi van fer.

Tota recerca d’espiritualitat és una dada positiva, des del punt de vista cristià i humà, però obliga a un esforç d’examen i autocrítica: hi ha uns elements ineludibles de la teologia cristiana que no es poden passar per alt, entre ells la necessitat de construir aquesta espiritualitat des dels “últims” d’aquest món. És a aquest debat que vol contribuir aquest quadern, fruit de la reflexió de tot un curs del seminari teològic de Cristianisme i Justícia.