Espiritualitat

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.

Aquest Quadern té el seu origen en el seminari “Esperar en un món sense fe” que es va impartir a Cristianisme i Justícia. Aquí s’ofereix el redactat del què van ser uns apunts més amplis del seminari. El tema es planteja des de sis perspectives diferents. Tot al llarg del text, un s’adona de l’ànsia de superació de l’ésser humà, que alimenta l’esperança d’un món millor i la il•lusió del regal de Déu a l’home: la promesa del Regne.

Creients o no creients, tots hauríem de fer un esforç per engreixinar les juntures de la nostra convivència, si no volem lliscar per un pendent que podria acabar en una catàstrofe sense precedents. Aquest quadern situa en l’àmbit de la relació amb els altres, el lloc privilegiat de trobada amb Déu, sent com és la contemplació en el si de la relació interhumana una de les especificitats del cristianisme.

Quatre testimonis narren la seva experiència de retorn a la fe després d’anys de distanciament. No es tracta, avui dia,  d’un fenomen aïllat sinó de l’exemple de com són d’inescrutables els camins de Déu i la gran quantitat de bondat que va quallant en cada una d’aquestes recerques. Quatre testimonis que només volen ser escoltats sense ànim ni de proselitisme ni de polèmica.

La llibertat és difícil de descriure -no se’n pot parlar ... almenys amb precisió- però es pot reconèixer amb facilitat: quan constatem que algú fa servir la seva llibertat, es desperta dins nostre un no sé què que ens la fa reconèixer i que ens invita a usar la nostra.  

El moviment de Capellans Obrers ha sigut una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espiritual de l’evangeli.

El treball condiciona les nostres vides. Ja des de l’escola ens preparem per a un futur professional, que probablement abastarà bona part de la nostra existència fins a la vellesa. El mateix ritme del calendari pivota sobre les jornades laborals, necessàries perquè la societat pugui avançar. Com viure aquest fenomen amb un mínim de coherència?

En aquest Quadern l’autor es proposa una tasca gens senzilla: intentar apropar-nos a l’experiència espiritual —o a la «mística»— que està a la base de diverses religions per intentar completar-les i ressituar-les mitjançant el contacte entre elles. És únicament a través d’aquest apropament que es produeix una purificació de la pròpia experiència que possibilita l’obertura i el diàleg.

En un moment cultural i polític com el d’avui, en el qual sembla dominar la mediocritat de mires, la figura del Tolstoi, més revolucionari i espiritual, recuperada en aquest quadern, pot servir d’estímul a les generacions de ciutadans perplexos, indignats i rebels. Malauradament els grans mestres morals són en l’actualitat molt escassos.