"Des d'una mirada creient és necessari pensar i repensar-nos des dels feminismes"

Des de l'any 2015, Cristianisme i Justícia compta amb un grup de treball sobre gènere i feminismes. Es va posar en marxa a iniciativa de dues membres de l'equip del centre, Nani Vall-llossera i Sonia Herrera. "Consideràvem que aquesta qüestió era molt rellevant i ineludible i que també des d'una mirada creient era necessari pensar i repensar-nos des dels feminismes", recorda la Sonia Herrera. Coincidint amb el 8 de març, li hem demanat que ens parli de l'activitat d'aquest grup. 

Quins són els objectius principals?

L'objectiu principal del grup, des dels seus inicis, ha estat generar un espai de confiança, reflexiu i formatiu, on poder aproximar-nos, des del diàleg entre fe i justícia i des d'una mirada interseccional i interdisciplinària, a tota una varietat de temes dins de l'agenda feminista,com la crisi de cures, l'impacte del capitalisme en els nostres cossos, les propostes de l'ecofeminisme, la violència masclista, la necessitat de promoure un feminisme crític i transversal amb un horitzó de justícia global o la deconstrucció de la masculinitat hegemònica, entre d'altres qüestions que ens ocupen i preocupen.

Qui en forma part? 

La composició del grup ha variat al llarg del temps segons la disponibilitat i els moments vitals de les seves components. Durant molt de temps vam ser un grup estable d'unes 12-15 persones, malgrat que la informació sobre l'activitat del grup i les convocatòries la reben al voltant d'una trentena. Ara mateix som unes 7-8 persones que ens continuem reunint mensualment, entre les quals, i això no és nou, hi ha tres homes. I aquesta és una xifra que també s'ha mantingut estable al llarg dels anys. 

Com doneu sortida a la reflexió que fa aquest grup?

Aquesta continua sent l'assignatura pendent. Hem publicat alguns articles al blog de Cristianisme i Justícia, però fins ara no hem sistematitzat la reflexió del grup pensant en la seva projecció pública. Tot i això, sí que ha servit per transversalitzar una certa perspectiva de gènere en tots els altres espais de reflexió i formació del centre: seminaris, cursos, publicacions...

Així, aquesta qüestió s'ha fet present al llarg dels últims anys a Cristianisme i Justícia?

Valoro molt positivament els avenços en matèria d'igualtat i d'incorporació de la diversitat al centre. Pel que fa al gènere i als feminismes, en els darrers 10 anys, l'apertura ha estat constant i ha anat in crescendo, tal com ha anat succeint també amb les reivindicacions del col·lectiu LGTBI+.

I al conjunt de les institucions d'església, està entrant aquesta perspectiva?

Encara hi ha moltes resistències i molts bloquejos. El discurs conservador i malintencionat al voltant del concepte despectiu d'"ideologia de gènere" creat des del si de l'Església ha permeat en molts espais generant prejudicis i molta confusió entre els creients. És una noció molt enganyosa que suposa, per un cantó, una estigmatització del terme "ideologia" com a quelcom negatiu per se, i de l'altra, una tergiversació ben conscient de dècades d'estudis i mobilitzacions feministes. Com explica molt bé la periodista Nuria Alabao, la construcció d'aquesta etiqueta es proposava "com a defensa de l'"ordre natural de les coses" en oposició a l'afirmació que les normes sexuals són construïdes i naturalitzades socialment". Així, per bona part de la institució eclesial -per sort no tothom ha comprat aquest discurs-, les diferències culturals entre homes i dones no serien apreses i adquirides, sinó que formarien part de "l'ordre diví". Hi ha molta feina a fer per a contrarestar aquest relat...

En què esteu treballant ara al grup?

Ara mateix estem parlant molt sobre els drets de les persones trans i el seu reconeixement al voltant d'una novel·la meravellosa que és La mala costumbre, d'Alana S. Portero. És una obra d'una bellesa literària excepcional, molt visual, i per a sorpresa de les lectores o els lectors creients, està farcida de metàfores religioses. Des del grup la recomanem encaridament i de forma unànime.