“Els CIE són centres de càstig”

Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són instruments de sofriment inútil, que causen un greu impacte psicològic i social en les persones que són internades. El centre d’estudis Cristianisme i Justícia acaba de presentar a Barcelona i a Madrid el seu darrer quadern, que signa Laura Zanón, i que analitza les conseqüències que té en la vida de les persones haver passat per un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), com a conseqüència de la mala gestió dels centres, les vulneracions de drets que s’hi produeixen i les mancances en l’assistència de tipus social.

De tot això se’n van parlar el passat 12 d’abril a l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium, en un diàleg amb l’autora, Laura Zanón i l’educadora social i voluntària que visita interns al CIE de Barcelona, Carol Sentís, amb la moderació del periodista Josep Tomàs.

A Madrid, el 19 d’abril, l’autora va estar acompanyada pel sacerdot Javi Baeza, l’advocada i membre de Pueblos Unidos Ana Bosch i el testimoni d’una persona que va passar per un CIE.

Zanón va denunciar que el primer objectiu dels CIE és frenar els fluxos migratoris. “Es vol impedir que surtin del seu país, que arribin i que es quedin”, va dir. Com explica en el quadern, si la detenció i ingrés al CIE ja representa una frustració del seu projecte migratori, després, la falta d’informació sobre la durada de l’internament, la incertesa de si es produirà o no una devolució, les condicions d’amuntegament als centres, la falta d’atenció social, psicològica i mèdica, entre d’altres, són factors que generen angoixa, estrès i desconcert. “La privació de la llibertat té efectes clars sobre la salut mental de les persones, que no reben una atenció adequada”, diu l’autora.

Les dades mostren que una gran majoria de persones tancades als CIE no són expulsades, i el seu internament i sofriment ha estat inútil. “Són centres de càstig”, denunciava Laura Zanón durant la presentació del quadern.

A això s’hi sumen els problemes en sortir del CIE, per la falta de coordinació dels dispositius que haurien de dispensar acompanyament o atenció social. Sense informació i sense xarxa de suport, aquestes persones queden “bloquejades” i es veuen abocades a l’exclusió social, a treballar en l’economia submergida o a recórrer a recursos destinats a persones sense llar, que no són els idonis per a les seves circumstàncies específiques.

El text compta amb pròleg de Josetxo Ordóñez, advocat de Migra Studium, que situa l’existència dels CIE en la consideració de les persones migrants i refugiades com a subjectes sense drets, jurídicament invisibles, exposats a ser explotats, discriminats o privats de llibertat. Tanca el quadern el sacerdot i teòleg Javier Vitoria, que qualifica els CIE com a escenaris invisibilitzats del mal a la nostra societat, però també interpel·la al lector denunciant que fem de la inacció la nostra zona de confort.

L’autora, Laura Zanón, és treballadora social per la Universitat Complutense de Madrid i Doctora en Migracions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament per la Universitat Pontificia de Comillas. Des de 2015 combina el seu treball en l’àmbit de l’exclusió social i les migracions amb la docència i recerca al Departament de Sociologia i Treball Social de la Universitat Pontificia de Comillas. 

Podeu descarregar el quadern aquí.

Podeu veure el vídeo de l'acte de presentació a Madrid.