Commemoració dels 40 anys del martiri del jesuïta català Lluís Espinal

El 21 de març de 1980 a la nit, a Bolívia, i el jesuïta català Lluís Espinal sortia del cinema. Uns desconeguts el van fer entrar en un jeep. Espinal va ser torturat i assassinat. Lluís Espinal havia arribat a Bolívia el 1968, quan aquest país -i pràcticament tot l’Amèrica Llatina- vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels Drets Humans. És també l’any de l’assemblea dels bisbes de l’Amèrica Llatina a Medellín, el moment en què sectors de l’església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites: la teologia de l’alliberament. A Bolívia, Espinal es convertí  en Lucho, i exercint la seva feina com a periodista i crític de cinema, va denunciar la injustícia, la pobresa, la falta de llibertat o la repressió militar. La seva veu s’havia fet incòmoda per a molts. Tres dies després, a El Salvador, era assassinat també el bisbe Oscar Romero.
 
Espinal havia treballat a Televisió Espanyola als anys 60 però el contingut de crítica social dels seus programes va topar amb la censura. L’any 1967, li van prohibir un programa sobre les vivendes miserables dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín, per la qual cosa va dimitir. Ja a Bolívia, el seu compromís el va portar, com ell mateix deia, a “gastar la vida pels altres”.

A casa nostra, recull el seu llegat la Fundació que porta el nom de Lluís Espinal, i que treballa en el diàleg fe-justícia a través centre d’estudis Cristianisme i Justícia, amb seu a Barcelona. 

Coincidint amb el 40è aniversari de la seva mort, la Companyia de Jesús a Catalunya i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal) tenien previst organitzar diversos actes, que, donades les circrumstàncies excepcionals originades per la pandèmia del coronavirus, queden anul·lades. Un dels actes era una Vetlla de pregària organitzada per Magis. En aquest cas mantenim l'acte en directe des de les xarxes socials: a les 22.30h del divendres 20 de març, des de l'Instagram Live de Magis, sota el hashtag #ACasaAmbDéu, Enric Puiggrós SJ conduirà la Vetlla de pregària i musicarà els poemes de Lluís Espinal. 

Reedició de Pregàries a boca de canó

En commemoració dels 40 anys del seu martiri, Cristianisme i Justícia reedita el quadern Pregàries a boca de canó de Lluís Espinal, que es va publicar fa 20 anys. Ara s’hi ha afegit una introducció a càrrec de Víctor Codina, que ajuda a emmarcar la figura de Lluís Espinal i a entendre aquestes pregàries que va escriure per a ser llegides a la ràdio. Inclou també aquesta edició el Testimoni de la vaga de fam, on el mateix Espinal explica l’experiència viscuda durant els 19 dies de vaga de fam a La Paz, a finals de 1977. Es tracta d’un text inèdit, que es publica per primera vegada en català i que té un gran valor testimonial.
 
Dades biogràfiques de Lluís Espinal
 
Lluís Espinal Camps va néixer Sant Fruitós de Bages el 4 de febrer de 1932. Va fer els estudis secundaris al col.legi i seminari menor Sant Josep de Roquetas, a Tarragona. L’any 1949 va entrar al noviciat de la companyia de Jesús de Veruela, a Saragossa. Aviat va manifestar-se la seva facilitat per escriure i comunicar les seves experiències i conviccions. Estudia llatí, grec, literatura,... i més endavant fa els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat Eclesiàstica de Sant Cugat del Vallès. Ja aleshores apareix el seu sentit crític enfront de la teologia tradicional que rebia a les aules.
 
El juliol de 1962 s’ordena sacerdot a Sant Cugat. En aquells moments, l’església està vivint canvis fonamentals i Espinal se sent entusiasmat per les perspectives obertes pel Concili Vaticà II. El 64, marxa cap a Bérgamo, a Itàlia, per estudiar Periodisme Audiovisual amb l’especialització de cinema per a televisió. A la seva tornada a Catalunya treballa a Televisió Espanyola al programa “Cuestión Urgente”, que aborda temes d’implicació social. L’any 1967, la censura prohibeix un programa on apareixen les vivendes miserables dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín. Espinal dimiteix.
 
El 1968 marxa cap a Bolívia, on es convertirà en Lucho. Arriba a un país amb una gran riquesa humana i material, però que es troba entre els més pobres de l’Amèrica Llatina. Des del 68 fins a la seva mort, al 80, Espinal viu una època de terribles dictadures, repressió, presons, afusellaments i violacions dels drets humans… Es va dedicar a la crítica i producció de cinema, a la televisió, la ràdio i el periodisme. Va voler fer dels mitjans de comunicació un instrument de servei al poble bolivià. Va denunciar la dramàtica situació del poble, la repressió militar, i el narcotràfic. 
 
El desembre de 1977 es suma a la vaga de fam d’un grup de dones mineres per obtenir una amnistia per als presos polítics de la dictadura. Van ser desallotjats per la policia però un petit grup va continuar fins que el govern va concedir la plena amnistia. Espinal va definir la vaga de fam com una de les experiències més intenses de la seva vida.
 
La nit del 21 de març de 1980, a la sortida del cinema, uns desconeguts l’obliguen a entrar a un jeep. El traslladen a l’escorxador del barri d’Achachicala. Allà és torturat i assassinat amb 17 ferides de bala. L’endemà a la matinada, un camperol troba el seu cos en un abocador camí de Chacaltava.
 
Ampliació d’informació:

▪    Quadern “Pregària a boca de canó”, de Lluís Espinal, que inclou el seu testimoni de la vaga de fam [descarregar]  
▪    Quadern “Lluís Espinal, gastar la vida pels altres”, de Víctor Codina [descarregar]
▪    Article: “El papa Francisco y Luis Espinal”, de Víctor Codina al bloc de CJ [veure] 
▪    Vídeo “Lluís Espinal, un màrtir incòmode”. Reportatge emès al programa 30 minuts de TV3 [veure]