Crònica de la xerrada "Què sabem del TTIP? Lliure comerç o negoci amb els nostres drets"

El passat dilluns 10 d’octubre vam iniciar el Cicle dels Dilluns dels Drets Humans, unes conferències que organitzem al llarg de l’any conjuntament amb Justícia i Pau i Mans Unides. La primera sessió, sota el nom “Què en sabem del TTIP? Lliure comerç o negoci amb els nostres drets”, inaugurà el cicle amb l’ambient carregat de qüestions sobre un tema inusual entre els grans mitjans de comunicació.

Teresa Carreras, vocal de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, va començar l’acte agraint la participació de tots els assistents i introduint el que suposa actualment el Tractat Transatlàntic. Segons la periodista “el TTIP és un tema molt important en els nostres dies i pel nostre futur” i per ella és necessari qüestionar-nos el fet que “la població no n’estigui informada del tot”. D’aquesta manera, el primer convidat, Javier Arregui, doctor i professor de ciències polítiques de la UPF i expert en polítiques públiques europees, afirmava que el TTIP és “un acord que inclou onze economies mundials, com poden ser els Estats Units, Japó, Corea del Sud, Europa, entre d’altres”.

Els països arriben a uns acords per transformar els fluxos econòmics mundials. Segons Arregui, “el format dels acords es basa en dues qüestions; primer, incrementar els nivells d’exportació dels estats i segon, augmentar la inversió estrangera”. Els seus minuts de discurs continuen presentant ràpid però específicament en què es basa el TTIP. Javier expressa que “existeix un joc polític per construir la realitat social: hi ha una gran incògnita de què passarà amb aquest tractat econòmic mundial. És cert que existeixen estudis empírics sobre els beneficis econòmics pels ciutadans, reculls que serveixen d’argument per les persones més a favor del tractat, però també hi ha opinions alternatives en contra”. El professor afegeix que hi ha una gran incertesa sobre els efectes que tindria el TTIP, però que els beneficis, en el millor dels escenaris, seria bastant miserable.

Un exemple clar d’aquesta disconformitat és Arturo Landeros, el següent ponent convidat. Expert en grups d’investigació i drets humans de la Càtedra UNESCO (UPC), es mostra totalment en contra del TTIP i del CETA (acord entre la UE i Canadà). Landeros recalcava que el TTIP és un tractat “nascut als anys 90 arran del NAFTA, el tractat comercial entre EEUU, Canadà i Mèxic, que ja prometia a la seva època un bon nivell de vida i un augment del treball, però finalment va comportar una pèrdua d’oportunitats a Estats Units i Mèxic”.

Des de la perspectiva dels drets humans, Landeros explica que pot crear falses expectatives en quant a millores de treball, pot afectar als serveis públics, a la propietat intel·lectual, a la protecció del consumidor, al medi ambient, a l’agricultura i pot esdevenir una pèrdua de sobirania en els estats. Per exemple, Landeros explicava que pot comportar “una pèrdua de la denominació d’origen i pot afectar als petits agricultors”.

Al final de la xerrada, els dos experts concordaren en la necessitat de manifestar-se per obtenir informació sobre les reunions dels alts dirigents europeus – i mundials - que tant van ser amagades a tots els ciutadans. Segons Landeros, “el que sabem sobre el TTIP és gràcies a filtracions, como Wikileaks”. Landeros també afirmava: “Quinze negociacions que han perdurat al llarg de tres anys i la última va ser el juliol passat”. Tanmateix, Javier Arregui discrepava del seu company, ja que “sí que hi ha hagut informació sobre les relacions mundials i les negociacions que s’han dut a terme, però s’han penjat a la web de la Comissió Europea sense informar-ne, és a dir, sense fer esment de les publicacions”. Una transparència que tampoc era total, ja que segons Javier “hi ha documents oficials que no s’han penjat”.

Malgrat la diferència, els dos experts conclouen, després d’una hora d’arguments, que és necessari un canvi mediàtic sobre el TTIP. “A Espanya tenim una deficiència de mitjans, així que només podem mobilitzar-nos contra el TTIP. Cal canviar les institucions d’aquest país: els mitjans de comunicació han d’informar, no desinformar enmig de tota la informació que rebem com a ciutadans” conclou Arregui.