Testimonis

Cristianisme i Justícia va voler constituir-se com a Fundació amb el nom de Lluís Espinal. Ara, en l’efemèride del quinzè aniversari del seu assassinat per la dictadura boliviana d’aleshores, el volem recordar publicant una reedició completament renovada del quadern núm. 2 de la nostra col·lecció.

A través dels darrers números, Cristianisme i Justícia ha parlat de la crisi i els seus diversos aspectes. En aquest quadern volem parlar d'esperança, de la fe esperançada de molts homes i dones en les seves nits fosques, quan tot els faria pensar que no hi ha esperança. Diversos testimonis donaran el seu punt de vista, des d'una mare de família amb els problemes de la malaltia, l'atur i la mort dels seus, fins lluitadors com Luther King o Rigoberta Menchú preocupats per la justícia en els seus pobles. El denominador comú és l'esperança enmig de la desesperança.

Aquest quadern és continuació del nº 57 a causa del gran èxit de l’anterior, que va aparèixer ara fa quatre anys. Sospitem que la causa de l’èxit d’aquell va ser que en un tipus d’escrits com aquests parlen els que habitualment no solen tenir veu. Quan parlen els que no tenen veu, generalment només poden parlar d’experiències. I l’experiència és el que més ens acosta entre els homes. Al final de la lectura hom té dret a quedar-se amb la pregunta: muntatge subjectiu o camí veritable de salvació?

En aquest quadern ens trobem amb un recorregut per la vida i la identitat d’Ignacio Ellacuría, assassinat per un destacament de soldats salvadorencs el 1989. La seva reflexió teològica, filosòfica i política, així com la seva biografia personal, donen encara molt per pensar deu anys després de la seva mort (1989-1999), tant a cristians com a no cristians.

Aquest quadern no té més pretensió que narrar petites històries de solidaritat. Històries d’homes i dones que han donat el seu temps, les seves conviccions, el seu fer d’una manera senzilla perquè han sentit el clam dels febles. Llegir les seves narracions ha estat una experiència de fe, hi ha notícies de Déu en aquest món, estan escrites amb altres claus que potser hem de saber desxifrar.

A través de quatre testimonis, el record de Jesús es revela com una veritable sacsejada a la religiositat humana i un autèntic debat sobre Déu. Jesús sembla haver parlat poc sobre Déu. Però va posar en pràctica un Déu Fonament de llibertat, Vindicador del exclosos, Present en fratern amor als homes i voluntàriament Dèbil davant el rebuig humà. Aquest quadern endinsarà el lector en el personatge i figura de Jesús, el marginal, el profeta i l’humà. “Jesús no va ser un boig ni un revolucionari; però s’assemblava palpablement a l’un i l’altre fins a donar peu a què el confonguessin amb ells.

A través d’una sèrie de testimonis reals, aquest quadern presenta una realitat que hem de viure en els inicis del segle XXI; una sèrie de testimonis ens il·lustren uns treballs que no haurien de ser envejat ni des de les condicions de la Revolució Industrial. Treballs escombraries, contractes escombraries, horaris escombraries; sembla que la nostra societat té molt encara per millorar pel que fa a condicions laborals.

Acostar-se al fenomen de la immigració des d’una perspectiva humana i propera ens pot ajudar a conèixer amb més profunditat el que viuen els milers de persones que, amb angoixa i pèrdua, deixen casa seva per buscar una oportunitat que els permeti una vida més digna. Aquesta és l’essència de l’aportació que Joaquim Pons fa en aquest quadern. Una aportació, per altra banda, que voluntàriament s’allunya del tractament sensacionalista que massa sovint se’ns transmet dels immigrants, i els fa protagonistes a partir de les seves pròpies paraules.

El quadern que el lector es disposa a llegir és introduït pel testimoni de la vídua d’una víctima d’ETA, un regidor basc del Partit Popular; a través del seu testimoni aquest quadern pretén, mitjançant unes reflexions fetes per un seminari organitzat per Alboan, entrar a discutir sobre la reconciliació com a espiritualitat, a nivell personal i també social. Malgrat que el camí de la reconciliació no és sempre fàcil, els cristians no podem perdre l’esperança que algun dia arribi plenament.