Testimonis

“Els pobres ens evangelitzen”. Set són els testimonis que la Fundació Arrels ens presenta en aquest quadern. Testimonis reals de persones que viuen al carrer, de persones que no han tingut la sort d’altres, éssers humans que viuen al marge d’una societat que moltes vegades els defuig i no els comprèn. Com asseveren molts voluntaris, el contacte amb aquests testimonis ha estat per a les seves vides font d’un sentit i una plenitud que no buscaven en acudir-hi, però que han rebut “de més a més”. Que són com “el tresor amagat” de què parlen els evangelis.

La vida humana està feta per a alguna cosa més que per consumir i presumir. Les vides que es van viure per una causa són les que van aconseguir cotes més altes de qualitat humana i de sentit. Però, per orientar així les nostres vides necessitem exemples i testimonis, i la cultura ambiental tendeix a esborrar del nostre record aquests models i a fer-nos creure que la nostra memòria estaria més ben emprada si es dediqués a retenir el color, o el preu, de la roba interior que portava qualsevol famosa o famós en determinada gala...

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.

Aquest quadern consisteix en una passejada per la vida d’Agustí de Semir, pensador, advocat català, conegut antifranquista, cristià... Molts són els adjectius que Semir va poder anar rebent al llarg de la seva vida. Aquest extens quadern il·lumina diferents pensaments del protagonista sobre temes tan diversos com el model polític, el cultural o les raons de la seva fe i creences.

Aquest Quadern té el seu origen en el seminari “Esperar en un món sense fe” que es va impartir a Cristianisme i Justícia. Aquí s’ofereix el redactat del què van ser uns apunts més amplis del seminari. El tema es planteja des de sis perspectives diferents. Tot al llarg del text, un s’adona de l’ànsia de superació de l’ésser humà, que alimenta l’esperança d’un món millor i la il•lusió del regal de Déu a l’home: la promesa del Regne.

Quatre testimonis narren la seva experiència de retorn a la fe després d’anys de distanciament. No es tracta, avui dia,  d’un fenomen aïllat sinó de l’exemple de com són d’inescrutables els camins de Déu i la gran quantitat de bondat que va quallant en cada una d’aquestes recerques. Quatre testimonis que només volen ser escoltats sense ànim ni de proselitisme ni de polèmica.

En un moment cultural i polític com el d’avui, en el qual sembla dominar la mediocritat de mires, la figura del Tolstoi, més revolucionari i espiritual, recuperada en aquest quadern, pot servir d’estímul a les generacions de ciutadans perplexos, indignats i rebels. Malauradament els grans mestres morals són en l’actualitat molt escassos.

A llarg de la història, Déu continua actuant i revelant-se de moltes maneres, però especialment a través d’amics i amigues seus com les màrtirs. Aquestes dones s’erigeixen, encara que els costi la vida, com a testimonis incontestables de la reivindicació i la denúncia dels sistemes polítics que donen l’esquena als drets humans més bàsics. Serveixi aquest quadern per al seu reconeixement i per a comprendre per què persones tant aparentment fràgils es van arribar a convertir en una amenaça per als poderosos d’aquest món.

Presentem aquí algunes de les raons que van inspirar Ignacio Ellacuría, jesuïta, filòsof i teòleg, rector de la UCA, home de pau, agut analista polític. El seu compromís el va dur, a una mort martirial que hauria pogut evitar, però ell va optar per estar fins al final al costat de les majories oprimides, treballant per una pau justa i aportant a la causa de l’alliberament el seu extraordinari bagatge intel·lectual.

Mitjançant una entrevista, l’autor ens presenta el testimoni d’una de les dones pioneres en l’acollida de musulmans a Espanya. El seu testimoni no és anecdòtic, sinó d’una gran rellevància, precisament en un moment on la nostra convivència col·lectiva requereix d’una profunda renovació. I és que la pau es construeix a nivell polític però també amb la paciència i el temps que demanen les relacions més quotidianes.