Testimonis

Acostar-nos a Cristina Kaufmann ens brinda l’oportunitat de ser testimonis dels vents de canvi que cristal·litzaren en el Concili Vaticà II. De les esperances i dels reptes, de les dificultats que se’n seguirien. Alhora ens permet assaborir el seu mestratge espiritual, paraules que neixen de l’itinerari de recerca, d’una  dona compromesa amb un entorn concret en uns temps de profunda i accelerada transformació.

Després de l’assassinat, uns quants companys seus van recopilar aquest conjunt de pregàries que en el seu origen estaven pensades per a ser llegides a través de la ràdio. Són pregàries amb temes humans i existencials: el silenci de Déu, la solitud, el dolor humà, la mort, l’enigma del futur, una església del silenci i callada davant la injustícia, etc. Pregàries que ens apropen al pensament i a la figura de Lluís Espinal per a que siguin coneguts i segueixin inspirant en el futur.

Mitjançant dues cartes, la de Mariela a J. I. González-Faus i la d’Ernesto Sábato a Jon Sobrino, es posa de relleu que en mig del sofriment i del dolor es pot trobar Déu. Mariela veu trontollar el seu ateisme per la convivència, a l’Amèrica Central, amb creients molt intel·ligents que actuen contra les injustícies. Sábato es va commoure en llegir el llibre de Sobrino sobre el terratrèmol. Sobrino contesta parlant de la santedat dels pobres i d’un Crist germà i defensor dels oprimits. És més fàcil trobar Jesús entre els febles que allà on regna l’opulència.   

Es compleixen 20 anys de la mort d’Ignacio Ellacuría, cinc jesuïtes més, la cuinera i la seva filla, a l’UCA de San Salvador, a mans de l’exèrcit. Lluitador per la justícia i la pau a El Salvador, va ser dos anys després de la seva mort quan començà a fructificar la seva obra mitjançant uns acords de pau. Apòstol de la Teologia de l’Alliberament, treballà per acabar amb la injustícia estructural i predicà i practicà una teologia soteriològica, considerant els pobres com a lloc teològic. Des de la universitat impulsà l’anàlisi crítica de la societat. 

[quadern publicat només en castellà]El centro Cristianisme i Justícia había decidido desde el principio del curso, a propósito la situación de Nicaragua, preparar un estudio sobre la presencia, en casos de excepción, de sacerdotes en la política, en el cual expondría su posición sobre el tema. Mientras tanto llegó al centro un documento público donde el P. Fernando Cardenal explicaba sus razones respecto a su objeción de conciencia.

El tema és tractat des de diferents òptiques d'acord amb les experiències de cada un dels autors del quadern. Ramir Pàmpols posa l'accent en les seves vivències més sentides, plenes de coherència. “Sento la divisió interior que es produeix quan intento conciliar dues cultures, dos mons: el del meu origen familiar i la seva prolongació en la Companyia, i el d’adopció, consistent en la incorporació al món obrer, al seu estil de vida i de pensament i sobretot d’acció”.

Cristianisme i Justícia es complau a oferir aquest segon quadern de la seva col·lecció preparat des de Bolívia. Per a nosaltres Lluís Espinal és tot un símbol. Si no hagués anat a Bolívia, segurament hauria estat membre del nostre equip. Però la fidelitat a l'Esperit, cada vegada més exigent en el compromís a favor dels germans, el va portar a Bolívia, primer, i després, a no callar cap paraula, ni aquelles que molesten els poderosos. Per a l'equip de Cristianisme i Justícia la seva vida és una paràbola de la justícia que brolla de la fe.

Aquest quadern recull la conferència que l'autor va oferir el 10 d'abril de 1986 al centre d'estudis Cristianisme i Justícia, justament quan es tancava el 40è aniversari de la mort de Dietrich Bonhöffer. La veu de Bonhöffer té moltes ressonàncies: el company fratern, l'home d'església ortodox, el teòleg liberal, el conjurat polític. Val la pena endinsar-se en la seva figura tal com queda descrita per Ferran Manresa, tan bon coneixedor de Bonhöffer. "...

La lectura apassionant i apassionada d’aquests testimonis, tot i ser molt diversos ja que són personals, ens acosten molt millor a la realitat que qualsevol reflexió teòrica. Per això, aquest quadern completa el que es va publicar en el nº 17 d'aquesta mateixa col·lecció: Capellans obrers. Entre l’Església i el Regne. Els tres itineraris personals -Manolo, Sisco i Ramiro- conflueixen en uns trets comuns que són com el substrat més profund del seu testimoni de fe dins del món obrer.