Religió i cultura

El Parlament de les Religions, des de perspectives religioses diverses, aspira a treballar plegats per afrontar els problemes de la humanitat a partir de dos eixos: la saviesa d’escoltar i la força del compromís. Totes les tradicions religioses aporten el respecte a la vida, no robar, no mentir o fer valer la veritat als mitjans de comunicació, a la política, l’art, la ciència,...  i no prostituir-se, perquè es basen en l’amor, la fidelitat i l’estabilitat. 

L’autor ens presenta el sufisme, cor i ànima de l’Islam, com misticisme que aprofundeix en les arrels de la seva religió i que ens proporciona textos que són autèntiques perles espirituals. Els místics es purifiquen, es desposseeixen del jo, jo que va desapareixent davant Déu, s’identifiquen amb Déu, s’apropen a la figura de Jesús, consideren que Déu sempre té la iniciativa, en totes les coses veuen una teofania, cal transformar el cor per arribar a unir-se amb Déu. “Concediu-me la mort, companys. En morir es troba la vida,...”.

A Amèrica Llatina els diminutius són  molt habituals. Així Déu es converteix en “Diosito”. Un “Diosito” tan sols pot ser un ésser proper, familiar, bo. Un ésser que estima com a pare i com a mare. És el Déu dels petits, dels “ningú”. El Déu del Magníficat, que enderroca els poderosos. Davant una Europa acostumada a teoritzar sobre un Déu poderós amb llenguatge sapiencial, el “Diosito” llatinoamericà s’encarna en els més humils i els parla en el seu llenguatge. 

L’escrit inèdit que presentem reprodueix la intervenció que va tenir l’autor en un congrés de teòlegs asiàtics -cristians i d'altres religions- que va tenir lloc a Nova Delhi el desembre de l'any 1987. A aquest congrés van assistir-hi tres convidats de Llatinoamèrica als quals es va demanar que presentessin les seves reaccions al que havien dit els asiàtics. Reproduïm les pròpies paraules de l’autor.

A través del passeig per una desena de textos, aconseguim traslladar-nos al pensament de fa cinc-cents anys, un moment en que les Espanyes d'Isabel i Fernando s'expandien per Ultramar. Podrem comprendre, llegint pausadament, com una empresa potser noble, es degrada per l'afany de diners, de poder i de protagonisme dels seus actors. S'aconsella la lectura tranquil•la, ja que molts dels textos, escrits en castellà antic, poden resultar una mica feixucs.

En un primer capítol, a través de tres qüestions, Jesús Renau ens planteja quin és el projecte de societat, i com afecta tot això en l'educació dels joves. En un segon capítol s'endinsa en quines realitats actuals hem de potenciar sens dubte. De quina manera és bo que ho fomentem en la nostra societat, per finalitzar amb la qüestió de què és el que ens deixa perplexos i que haurem de discernir.

En els últims anys, paraules com fonamentalisme, integrisme o tolerància han adquirit una actualitat tal que les sentim en boca de periodistes, polítics, personalitats religioses... I això, tot i que delata que la tolerància com a valor ha arribat a calar profundament en l’home democràtic, també mostra que està amenaçada per múltiples perills. Per què ha estat tantes vegades el fonamentalisme lligat al fet religiós? Són un matrimoni inseparable? Per què hem de ser tolerants?

Aquest quadern presenta una mirada exhaustiva al món de l’islam. Des de les seves arrels i evolució fins a una actualitat en què les relacions amb Occident, el paper de les dones i l’ordre internacional marquen una agenda a la qual no hi falten conflictes. Amb més de 1.000 milions de musulmans, probablement, tenint en compte el creixement actual, el proper segle arribarà a ser la religió amb més nombre de fidels. La nostra prosperitat econòmica i la nostra estabilitat social depenen, en gran part, de la nostra capacitat d’establir una bona relació amb els nostres amics musulmans.

No són llunyans encara els anys en què entre els catòlics es creia que extra Ecclesiam nulla salus (fora de l’Església no hi ha cap salvació), sense deixar-nos interpel·lar massa pel fet que les esglésies protestants i ortodoxes consideressin que fóssim nosaltres els extraviats. Un “nosaltres” inqüestionat i inqüestionable, oposat a uns “altres” sempre menyspreables -o amenaçadors. Hi havia -i encara hi ha- molt d’instint tribal en aquesta actitud.

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles.