Religió i cultura

A finals d’octubre del 2011 el nostre planeta es troba en una situació complexa i delicada després dels atemptats de l’11S. Islam i Occident estan vivint uns moments tensos en els quals no se sap què passarà. Fonamentalisme contra Democràcia? Aquest quadern es proposa analitzar una mica aquestes dues cultures en conflicte, amb especial atenció a la nostra, atès que està escrit per occidentals i preferentment per a occidentals. No sabem com evolucionarà el conflicte. I és probable que, quan aparegui aquest quadern, hagin passat coses que ara mateix no eren previsibles.

La intenció d’aquest quadern és reflexionar sobre fins a quin punt els valors fonamentals de la condició humana segueixen transmetent-se a través de noves mitologies, encara que variïn els arguments i els noms dels personatges. I com que el cinema s’ha convertit en el difusor més important de mitologies que transmeten els codis de comportament de la nostra cultura, ens centrarem en aquest mitjà. Més particularment analitzarem quatre grans superproduccions: El Senyor dels Anells, Harry Potter, La Guerra de les Galàxies i Matrix.

En aquestes pàgines l’autor intenta només oferir dades per a la reflexió, tot i que declara que ho fa des d’una posició clarament favorable a la laïcitat. Una societat laica és una societat regida pel poble, i no per altres poders. Quines són les conseqüències d’una societat laica? Quins problemes apareixen en aquesta societat? Totes aquestes preguntes i altres es podran anar desgranant en aquest quadern, per concloure amb una afirmació: sense una transformació de tots, serà impossible fer del nostre país una societat veritablement laica.

¿Quines són les condicions ètiques i quins són els actors que poden articular un lideratge polític global perquè sigui possible considerar-lo un lideratge digne de la humanitat, que compleixi amb els principis de justícia política, econòmica i cultural, i que estigui a l’alçada de els Drets Humans? Aquesta pregunta és la clau que aquest quadern intentarà analitzar al llarg de les seves pàgines.

Des de fa anys s’ha anat instal·lanten la consciència de la nostra societat la convicció que una profunda crisi afecta l’Església catòlica. Per a uns, això vindria a confirmar la fi del cristianisme. Per a d’altres, seria el que hom ha anat qualificant com “hivern eclesial” (K. Rahner), “retorn als baluards”1, cop d’estat dels anomenats “teocons”, o, reprenent una castissa expressió teresiana, “tiempos recios”.

En aquest Quadern l’autor es proposa una tasca gens senzilla: intentar apropar-nos a l’experiència espiritual —o a la «mística»— que està a la base de diverses religions per intentar completar-les i ressituar-les mitjançant el contacte entre elles. És únicament a través d’aquest apropament que es produeix una purificació de la pròpia experiència que possibilita l’obertura i el diàleg.

El capitalisme ha impregnat tant el nostre dia a dia (el treball, les relacions socials, la idea de felicitat...), que una alternativa a aquest sistema només es pot construir partint d’aquesta quotidianitat. L’autor es pregunta així, que aporta la fe cristiana com a proposta de vida, i com aquesta fe hauria també d’enriquir-se a partir de les propostes de transformació profunda que sorgeixen arreu. Un diàleg seré a partir del respecte i l’obertura, poden acabar desembocant en una inesperada revolució que ajudi a superar la situació actual.

L’escatologia és un saber que s’ocupa de les coses “del més enllà”. La política, per la seva banda, s’encarrega de gestionar la cosa pública del “més aquí”. Política i escatologia es necessiten mútuament. La primera, perquè l’organització del present sense l’horitzó últim d’un projecte de bé comú degenera en mera burocràcia. La segona, perquè la invocació d’un cel que no exigeixi cap transformació històrica “aquí a la terra” no és més que espiritualisme evasiu.

L’islam, la religió de la mitja lluna, està en expansió numèrica i és omnipresent en els mitjans de comunicació. Al mateix temps, però, viu en estat d’ebullició i en un profund debat intern: una veritable guerra civil ideològica en la qual es barregen una infinitud de components polítics, socials i econòmics. Aquest quadern pretén oferir un mapa que ajudi a entendre on és i cap a on va l’islam.