Pobresa i exclusió social

J.M. Pañella és un més de tota una generació de religiosos (i també de capellans seculars i de laics) que, a Barcelona, com a molts llocs del món, va voler enfocar la vida religiosa cap a la solidaritat amb els més pobres de les nostres ciutats benestants. Amb aquest recull l’autor ha pretès seleccionar alguns escrits que bé podrien configurar una espiritualitat que posa els exclosos en el centre.

A partir de les dades del PNUD sobre pobresa absoluta al món i establint comparacions amb altres índex, el Paper 35, estableix possibles solucions a aquesta situació. Una d'elles és dedicar el 20% del pressupost públic, en lloc del 13% actual, a polítiques socials bàsiques. I una altra, destinar un 20% de l'ajuda internacional, en lloc del 10% actual, als sectors més vulnerables. També marca línies d'actuació pels governs dels països desenvolupats i pels governs dels països en vies de desenvolupament. Sempre comptant amb la pressió d'una opinió pública sensibilitzada.

Sense sostre i sense llar són expressions que fan referència a persones que es troben en la més absoluta precarietat. És difícil parlar de culpables. Hi ha causes estructurals, com el sistema econòmic i educatiu, i problemes per accedir a la sanitat o als recursos socials. Són persones que considerem molestes. Persones a qui cal ajudar a recuperar la seva dignitat humana. Es pregunta Jordi Balot, d’Arrels, si cal inserir-los. I, si la resposta és afirmativa, la reinserció s’ha de fer amb molta cura i paciència, atenent a cada persona concreta. 

Saber quina és la realitat del món mitjançant una sèrie de preguntes. Una bona reflexió sobre qüestions com la globalització, la competitivitat, el deute extern, l’acaparament de la riquesa, el tràfic d’armes, la democràcia, el mercat, l’empremta ecològica o l’índex de pobresa a Catalunya. Una constatació que el nostre planeta no funciona gaire bé per a la majoria de la població.  

José María Vera, d’OI, denuncia els capitals ocults, offshore, de les grans empreses, empresaris i directius. 7 bilions de dòlars escapen al control fiscal, destacant els capitals provinents de la banca. Els capitals operen a escala global, mentre els controls es fan a escala nacional. Aquesta situació implica que els pobres no puguin superar el seu estadi de pobresa. Els països del Sud, tot i reduir impostos, veuen evadir molts capitals cap a paradisos fiscals. Cal una autoritat mundial que elimini paradisos i controli els fluxos de capital. 

“La Cañada”, un indret de Madrid convertit en infern des de molt abans de la crisi del 2008. Campen droga i drogoaddictes entre escombraries i barraques. Davant la parròquia, una creu metàl·lica anuncia el patiment amb que es viu en aquest lloc. Mancances higièniques, sanitàries i educatives. Nens convivint amb toxicòmans. Condicions deplorables, com les barraques amb un cablejat elèctric que anuncia futures desgràcies. Habitem un món on hi ha “Cañadas i Gazas, Somàlies i Congos, i...”. Fins quan?

Haití, primera colònia americana en obtenir la independència. Un mal exemple, segons els imperis. A l’estat més pobre d’Amèrica, el terratrèmol ha evidenciat les ferides del país. Sense sobirania alimentària, viu de les remeses que envien els emigrants, fuga de cervells, molt treball informal, poca productivitat i activitats sense valor afegit. Un país desestructurat i sense organitzacions. Ni les ONG saben com actuar.

La feminització de la pobresa ha estat amagada durant molt de temps ja que, quan s’analitzaven les situacions de pobresa o exclusió social, no s’incloïa la variable de gènere. La dificultat  d’accés a l’educació, a la terra i al crèdit, o la més gran precarietat i vulnerabilitat en el mercat laboral, són factors que contri­bueixen a l’empobriment de les dones i a afirmar que «la pobresa té rostre de dona». Cal donar visibilitat a aquest fenomen i entendre com el gènere influeix en el risc de patir pobresa.

Aquí trobareu les dades referents als principals reptes que des de Cristianisme i Justícia, ens plantejàvem amb la publicació del quadern número 200, al setembre del 2016. Darre­re d’aquests reptes, hi ha unes realitats molt concretes, l’autèntica magnitud de les quals sovint desconeixem. Posar xifres als reptes ajuda a prendre consciència de tot el que queda per fer.

[Quadern sense traducció al català]El tema del sindicalismo siempre es de actualidad y siempre es polémico. En estos momentos en que la crisis económica y social reviste caracteres muy específicos, lo es aún más, no sólo en los países de mercado libre sino también en los países que se rigen por una economía planificada. Creemos que la reflexión del autor, precisamente por su concisión y valentía, constituye una contribución muy valiosa para el enriquecimiento del debate sindical.