Església

Hem arribat al nostre número 100, i molt aviat es compliran 20 anys de l’encàrrec que la Companyia de Jesús, en crear-nos, ens va encomanar: “la reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica a favor de la justícia”. Desitjàvem celebrar tot això recollint una mena d’antologia de textos que resumís d’alguna manera el que hem volgut dir en aquests primers 100 quaderns. Amb tal motiu, vam fer una reunió! Una reunió a la que vam portar, rellegits, els quaderns i els papers d’aquests anys. Van ser, certament, unes hores d’agradables records...

En els quaderns procurem presentar un llenguatge seriós i, al mateix temps, senzill. Aquest quadern extra, donat el seu origen, pot resultar de lectura lleugerament més difícil en algun dels seus capítols. L’equip de Cristianisme i Justícia està format per uns seixanta professors universitaris i especialistes en diferents ciències socials i humanes i en teologia, preocupats pel diàleg cultural fe-justícia.

Sovint experimentem impotència davant les situacions d’injustícia i dolor que pateix la majoria de la humanitat. Voldríem fer “alguna cosa”, però no sabem “què”... Aquestes pàgines pretenen ser pistes de reflexió i actuació: sense voler esgotar totes les possibilitats, suggerim estils, hàbits i actes transformadors, “dissidents”, que apunten cap a altres maneres de pensar i viure, d’estructurar les nostres relacions personals, socials i internacionals.

“L’essència de l’Església consisteix en la seva missió de servei al món, en la seva missió de salvar-lo en la totalitat i de salvar-lo en la història, ara i aquí. L’Església hi és per solidaritzar-se amb les esperances i goigs, amb les angoixes i tristeses dels homes”. Monsenyor Romero Aquest quadern no aborda els problemes bíblics o de crítica històrica sobre l’origen i fundació de l’Església, ni altres problemes morals sobre la seva reforma. Aquest quadern simplement se cenyeix al que és l’Església teològicament parlant.

En aquestes pàgines l’autor intenta només oferir dades per a la reflexió, tot i que declara que ho fa des d’una posició clarament favorable a la laïcitat. Una societat laica és una societat regida pel poble, i no per altres poders. Quines són les conseqüències d’una societat laica? Quins problemes apareixen en aquesta societat? Totes aquestes preguntes i altres es podran anar desgranant en aquest quadern, per concloure amb una afirmació: sense una transformació de tots, serà impossible fer del nostre país una societat veritablement laica.

Dorothy Day és probablement la figura més important del catolicisme nord-americà del segle XX, malgrat que no sigui gaire coneguda en el nostre ambient. La seva vida al costat dels pobres i el seu compromís amb la no-violència activa van comportar-li tant crítiques com lloances. Sempre fou fidel a l'Església i es mostrà contundent contra el capitalisme; tanmateix, no tots els catòlics americans la van comprendre i van compartir la seva postura.

Aquest quadern és una iniciació a recuperar allò més medul·lar de la tradició teològica sobre els sagraments. Despullant-los de moltes adherències innecessàries, destaca el que a l’autor li sembla més bàsic per a avui i capaç de revifar la lànguida vida sacramental del moment. Dues parts, una de més teòrica que l’altra, acompanyaran el lector a endinsar-se en el món dels sagraments.

Des de fa anys s’ha anat instal·lanten la consciència de la nostra societat la convicció que una profunda crisi afecta l’Església catòlica. Per a uns, això vindria a confirmar la fi del cristianisme. Per a d’altres, seria el que hom ha anat qualificant com “hivern eclesial” (K. Rahner), “retorn als baluards”1, cop d’estat dels anomenats “teocons”, o, reprenent una castissa expressió teresiana, “tiempos recios”.

La propietat no és un robatori, sinó un «existencial humà». Però aquest tret tan humà ha esdevingut mil vegades un robatori gràcies a una ideologia que partia tant de l’absolutesa amb què s’afirma l’ésser humà en la Modernitat i en la seva capacitat de domini, com dels discursos legitimadors del propietarisme, particularment del de Locke. Deslegitimar aquesta ideologia és, doncs,  una de les tasques més importants i més urgents.

La comunitat cristiana en els seus orígens era una comunitat enmig d’un Imperi culturalment plural, on primer va ser tolerada, després perseguida i finalment arribar a tenir durant segles un estatus oficial. Actualment les esglésies cristianes, i d’una manera particular el catolicisme i el protestantisme, es troben enmig d’una societat plural on han de conviure amb altres religions i sobretot amb altres conviccions ètiques. Això ens obliga a replantejar moltes coses.